Selecciona Edició
Connecta’t

Sant Antoni perd població local i guanya veïns joves i estrangers

Els veïns de 25 a 39 anys nascuts a Barcelona han caigut sis punts en cinc anys. Un terç dels habitants del barri ha arribat a partir del 2012

Emma ha hagut de deixar el pis de Sant Antoni on vivia per la pujada del preu del lloguer.
Emma ha hagut de deixar el pis de Sant Antoni on vivia per la pujada del preu del lloguer.

El barri de Sant Antoni de Barcelona assistirà la setmana vinent a la reobertura del mercat més gran de la ciutat després de vuit anys d’obres i una inversió de 80 milions d’euros. El barri ha experimentat un gran canvi els darrers anys i exemplifica el fenomen de la gentrificació. Una transformació física, econòmica, social i cultural que ha portat a revalorar el seu mercat immobiliari i el seu comerç i que ha acabat impactant en els veïns. Investigadors del Centre d’Estudis Demogràfics i del Departament de Geografia de la UAB han iniciat una investigació i han observat que els darrers cinc anys el barri ha perdut població nascuda a Barcelona i ha guanyat veïns d’altres ciutats espanyoles, i de països Europeus, dels Estats Units i d’Amèrica Llatina.

El període analitzat compara el 2012 amb el 2017. En xifres globals, la població del barri es manté estable, una mica per sobre dels 38.000 habitants. “Però després de l’aparença d’estabilitat s’amaguen processos de canvi o substitució de població”, explica l’investigador Antonio López Gay amb diversos folis de piràmides de població, quadres i llistes de dades a la mà. Per exemple, cauen les cases. Poc, ara n’hi ha 182 menys que el 2012 (16.414 davant de 16.595), “però no és habitual que aquest indicador es redueixi en una trama urbana consolidada”. Un altre, la piràmide de població s’ha rejovenit des del 2001: d’un barri molt envellit i amb poca població adulta jove s’ha passat a un repunt de joves en què crida l’atenció el creixement d’empadronats nascuts a països europeus.

Però López encara fila més prim en aquest increment de joves: “El barri perd població nascuda a Barcelona de totes les edats, però augmenten molt els veïns de 20 a 35 anys (més de 2.000 persones) procedents de països europeus (més de 600), de capitals de província espanyoles (gairebé 500) i de Llatinoamèrica (350) i dels Estats Units (més de 100)”. En canvi, la proporció de veïns de 25 a 39 anys nascuts a la província de Barcelona ha caigut sis punts en cinc anys: del 41% al 34,9%. “En cinc anys és molt”, assenyala l’investigador. Per contra, en la mateixa franja d’edat els nascuts a països europeus ha passat del 13,9% al 16,5% del total d’empadronats al barri. “Una altra xifra que crida molt l’atenció és que el 30% dels veïns de Sant Antoni ha arribat a la ciutat durant els darrers cinc anys”, afegeix.

La hipòtesi de la investigació, explica, és que la pujada de preus està potenciant processos d’expulsió de població local, que és substituïda per adults joves molt formats d’altres procedències, molt probablement professionals o estudiants de postgrau.

Des de Fem Sant Antoni, Vladi Olivella celebra l’existència de l’estudi i les dades: “Confirmen un fenomen que portem molt de temps denunciant”. “Per fi tenim una dada estadística que demostra la pèrdua de veïns del barri. De fet, pensàvem que hi havia un saldo negatiu, però les dades també confirmen la substitució per veïns amb altres perfils”, afirma. “Qui pot pagar 400.000 euros per un pis de compra o pagar 1.300 de lloguer?”, pregunta, i respon: “Estrangers o persones d’una certa edat, estudis o qualificació professional que busca un barri de moda, per anar a fer tapes, l’expectativa del mercat, que està en el centre…”. El perfil, assegura, que està substituint “les famílies de tota la vida, amics i coneguts que hem vist anar-se’n els darrers anys”.

“Ja no és el barri al qual vaig arribar”

Emma Miguel és a l’estadística que demostra que Sant Antoni ha perdut població local i jove. Miguel és del Guinardó, té 29 anys i va arribar a Sant Antoni “als 23, per casualitat perquè uns amics van llogar un pis i buscaven més gent per compartir-lo”. Pagaven 650 euros entre tres per una habitació sense ascensor a la cantonada entre Borrell i Manso. Davant del mercat. De seguida es va fer al barri: “Des del minut u vaig establir vincles: amb la carnisseria, el bar Calders, el supermercat Món, les veïnes que ens triplicaven l’edat…”. Tot va acabar l’octubre de l’any passat. Se’ls acabava el contracte i un mes abans van rebre el joiós burofax: els demanaven 300 euros més, i se’n van anar. “M’he menjat les obres senceres i quan inauguren el mercat ja no hi soc”, lamenta, i assegura que quan torna sent “molta nostàlgia, encara que ja no és el barri al qual vaig arribar”. Era una Eixample quadriculada, de grans edificis, però popular. “El canvi ha estat brutal. Durant aquests anys tot el que obria han estat cadenes: la fleca Turris, tres vegades més cara que la que hi havia; el supermercat Ametller; els bars del carrer del Parlament… Abans sorties qualsevol dia, últimament ja no trobava taula…”, lamenta. Després de veure una quinzena de pisos, Miguel i la seva parella han decidit quedar-se al pis d’ell. Prop de l’Escola Industrial. “Potser és per les oficines, però no és barri”, s’enyora.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >