Selecciona Edició
Connecta’t

Límit al racisme en el dret d’admissió

L'Ajuntament de Barcelona persegueix els locals d'oci que oculten actituds discriminatòries per impedir que entrin alguns col·lectius

Detall del cartell d'un local de Barcelona
Detall del cartell d'un local de Barcelona

Clement Johnson va néixer a Nigèria, té 32 anys però porta 14 a Barcelona, on treballa en una botiga de lloguer de bicicletes. Johnson ha viscut en la seva pell el que “a tots els africans” els ha passat una vegada i una altra a la capital catalana. “M'han prohibit desenes de cops entrar en algun local o bar. Posaven mil excuses però la realitat és que no em deixaven entrar perquè soc negre”, protesta. Al principi evitava problemes i, davant de la negativa, optava per anar-se'n. Ara, no obstant això, ha canviat la seva actitud. “Si no em deixen entrar truco la Guàrdia Urbana. Els vigilants d'un local no tenen dret a dir qui entra i qui no”, aclareix.

El reglament d'espectacles públics i activitats recreatives és clar: “L'exercici del dret d'admissió no pot comportar en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal”. Des del 2014 fins avui SOS Racisme ha rebut 28 denúncies per aquest tipus de situacions. L'entitat admet que les investigacions acaben en l'atzucac que representa la paraula d'un contra la d'un altre.

L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat una batalla contra els establiments que pengen en els seus accessos el tradicional “Reservat el dret d'admissió”. Segons la directora de serveis de Drets de Ciutadania, Aida Guillén, aquest text és arbitrari i per tant no s'ajusta a la normativa. Guillén sosté que el cartell hauria d'aclarir els supòsits que contempla la norma per al dret d'admissió. Això és, persones violentes, que provoquin altercats, que portin armes o símbols d'incitació a la violència, al racisme o a la xenofòbia, persones que consumeixen drogues o que estiguin sota els seus efectes.

En els últims tres anys, el Consistori barceloní ha rebut entre 10 i 15 denúncies anuals. “Hi ha una infradenúncia però també és cert que les persones que fan el pas i acudeixen a l'oficina de no discriminació aporten més d'una queixa”, destaca. A l'oficina municipal, es recopila tota la informació de cada cas i es lliura a les seus de districte, encarregades de tramitar els diferents expedients. Segons les dades de la pròpia oficina, el 80% dels casos en què s'impedeix l'entrada a un usuari estan relacionats amb una actitud racista mentre que el 20% té a veure amb actituds homòfobes.

La Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn (FECALON), per la seva banda, acusa el Govern d'Ada Colau de “estigmatitzar” l'oci nocturn. FECALON matisa, a més, que la normativa actual no obliga a anunciar el dret d'admissió a l'entrada dels establiments.

La Guàrdia Urbana actuarà d'ofici si detecta algun cas

El Consistori insisteix que,davant de qualsevol problema en l'accés a un local, l'afectat ha de trucar immediatament la Guàrdia Urbana. El tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ha anunciat que els agents de la policia municipal estan rebent formació perquè, en el cas que detectin una reserva injustificada del dret d'admissió, actuïn d'ofici. El cap de la divisió territorial de la Guàrdia Urbana, l'intendent major Ricardo Sales, assegura que l'any passat va haver-hi 34 actuacions d'aquest tipus. Els casos en els quals clarament es vulnera la norma i la conducta és racista o discriminatòria, els agents actuen d'ofici i s'aixeca una inspecció.

Si la investigació considera que la prohibició d'accés és injustificada, s'obre un expedient sancionador que pot desembocar en una infracció d'entre 600 i 3.000 euros per al local denunciat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >