Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem rebutja deixar en llibertat Forcadell, Turull, Rull, Romeva i Bassa

La sala d'apel·lacions considera que les dificultats per aconseguir el lliurament dels fugits augmenta el risc de fugida de la resta de processats

Vista d'un furgó policial, aquest dimecres al Tribunal Suprem.
Vista d'un furgó policial, aquest dimecres al Tribunal Suprem. efe

La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos presentats per l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa contra la decisió del jutge Pablo Llarena d'enviar-los a la presó el 23 de març després de processar-los per rebel·lió. Els tres magistrats que formen la sala que revisa les resolucions que dicta l'instructor confirmen que hi ha risc de reiteració delictiva i de fugida, aquest últim derivat dels indicis de delicte que han determinat el seu processament, per la qual cosa ratifiquen la situació de presó dels cinc.

En una interlocutòria, la sala examina la concurrència del risc de fugida i destaca que, entre les circumstàncies personals dels recurrents, no es poden deixar de valorar l'estructura organitzativa que els dona suport, ni la seva consistència econòmica, ni els contactes internacionals del grup, “elements que han permès als qui ja han fugit mantenir una aparença de vida normalitzada fora d'Espanya i de la residència que fins llavors era el seu domicili habitual”.

Per a l'alt tribunal, les dificultats que està trobant Espanya per aconseguir el lliurament dels processats fugits pot ser un esperó per portar als qui s'han quedat a Espanya a seguir el mateix camí. La interlocutòria afegeix que “en aquestes circumstàncies, la possibilitat que els recurrents considerin una opció atendible la fugida de l'acció de la justícia espanyola” s'incrementa una vegada coneguts els greus delictes que se'ls atribueixen en l'ordre de processament, per la qual cosa la sala avala la decisió de Llarena d'empresonar-los de manera preventiva.

La sala afegeix que s'ha de valorar el context en què es produiria una eventual posada en llibertat dels recurrents, i en aquest sentit indica que no hi ha indicis que s'hagi abandonat “de manera clara i definitiva” la idea de forçar el xoc amb l'Estat amb la finalitat de declarar la independència, “i imposar-la per vies de fet amb el concurs de la mobilització popular i, consegüentment, amb l'alta probabilitat d'enfrontament físic amb els agents que actuen per assegurar el compliment de la llei”.