Selecciona Edició
Connecta’t

El procés explicat al món en dues hores per Netflix

‘Dos Cataluñas’, el documental d'Álvaro Longoria i Gerardo Olivares, s'estrenarà a la tardor

Fotograma del documental 'Dos Cataluñas'.
Fotograma del documental 'Dos Cataluñas'.

La primera imatge del documental Dos Cataluñas és de diverses celebracions de la Diada de l'11 de setembre i una de les últimes podria ser l'entrevista amb el president de la Generalitat, Quim Torra. Els directors del reportatge per a Netflix, Álvaro Longoria i Gerardo Olivares, i el productor Rafael Portela estan a l'espera de la resposta d'una trobada que podria posar el punt final d'un ampli treball, un documental que durarà prop de dues hores i que s'estrenarà mundialment en una data encara indeterminada de la tardor. Els primers 25 minuts s'exhibiran divendres i dissabte al festival DOCS de Barcelona, tot un aperitiu d'un ambiciós projecte que ha tingut com a punt de partida l'impacte de les imatges a tot el món del que va passar a Catalunya durant la jornada de l'1 d'octubre. “Aquest impacte, que va ser tot un xoc, i el posterior debat sobre les fake news, va ser la idea inicial, però després es va convertir en una cosa molt més social i profunda”, explica Longoria en una conversa amb aquest diari posterior a la presentació. Van entendre que tenia una dimensió internacional i que podia interessar espectadors de tot el món i l'hi van proposar a Netflix, que hi va estar d'acord.

“Se n'han fet d'altres, però no amb aquest punt de partida, en el qual s'intenta explicar a tothom què passa a Catalunya”, apunta Portela. Per fer-ho, han entrevistat 85 persones, entre les quals hi ha polítics catalans, de l'Administració de Mariano Rajoy, periodistes espanyols i estrangers, juristes i ciutadans que expliquen com se senten i viuen el procés i l'efecte que ha tingut, segons el seu parer, en la seva vida o en la del conjunt de Catalunya, a partir de la jornada del referèndum i, sobretot, des que Rajoy va posar data a les eleccions del 21 de desembre. “Vam seguir de dia i de nit tots els candidats a les eleccions, els hem vist des del darrere, una perspectiva que no és gaire freqüent. Hem de dir que ni un de sol va posar pegues a aquest seguiment, només alguna condició, com ara assegurar-se que el que deien no s'emetria abans de les eleccions”, explica Longoria, que ironitza sobre la capacitat d'obrir les portes en un treball que es fa per a Netflix. Longoria és autor de documentals com The propaganda game i Hijos de las nubes, mentre que Olivares ha estat el director d'El faro de las orcas i Entrelobos, entre altres treballs. Els autors insisteixen que a Dos Cataluñas –un nom que defineix la situació general, encara que ells no el comparteixin necessàriament– han fet un esforç d'objectivitat i de respectar un espectador potencial de 125 milions de persones per explicar el panorama polític català i com s'ha arribat fins a aquest punt: “No volem donar lliçons de res. No hem volgut ser especulatius ni manipular”.

El documental ha seguit la successió vertiginosa de tot el que ha passat a Catalunya en els últims mesos amb el rodatge propi i imatges cedides d'altres mitjans audiovisuals i altres de particulars. En els 25 minuts que s'han anticipat s'han visionat moments com la sortida dels diputats de l'hemicicle del Parlament el dia que es va fixar el referèndum, la declaració de Rajoy en la qual assegurava que la consulta “no es farà”, el comiat als policies i guàrdies civils d'altres ciutats espanyoles cap a Catalunya –amb càntics dels agents d'“a por ellos” en un dels autocars–, el relat de cadenes internacionals de les càrregues policials en dos col·legis de Girona, les manifestacions constitucionalistes que van omplir Barcelona de banderes espanyoles, la “proclamació de la República catalana” que va fer l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i la convocatòria de les eleccions catalanes a càrrec de Rajoy. Entre les persones entrevistades sobre aquests esdeveniments hi ha el ministre d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis; Jorge Toledo, secretari d'Estat d'Afers Europeus, i Jorge Moragas, cap de gabinet de Rajoy. També els periodistes Iñaki Gabilondo, Carles Francino, Gemma Nierga, Xavier Vidal Folch, Antoni Bassas, Raphael Minder (New York Times), Toni Martínez, Vicent Partal, José Antonio Zarzalejos i John Carlin, que fa un paral·lelisme entre la situació política i la rivalitat entre el Reial Madrid i el Barça.

Van entrevistar en profunditat i van seguir el candidat Carles Puigdemont en campanya des de Brussel·les: “Era molt xocant que intervingués en un míting des d'una habitació de vuit metres quadrats, que llancés el discurs davant d'un públic en un míting a milers de quilòmetres de distància… Tenia un aire de campanya guerrillera per internet”, comenta Longoria. Els dos directors del projecte es van repartir els blocs que concorrien a les eleccions amb l'ajuda del productor. Longoria va seguir les candidatures independentistes i el PP, mentre que Olivares feia el mateix amb els partits constitucionalistes i la CUP. En la part que es va visionar acompanyaven els candidats d'ERC Marta Rovira i Raül Romeva en autocar a l'acte de campanya que van fer a la porta de la presó d'Estremera. Inés Arrimadas era reconeguda com una política “bona, molt bona” per Xavier Domènech, llavors candidat de Catalunya en Comú-Podem, mentre que el socialista Miquel Iceta deia d'ella: “És millor que el seu cap”. No van poder entrevistar Oriol Junqueras: “Vam anar a Madrid el dia que semblava que potser sortien de la presó, però no va ser així”. Alguna petició no va ser contestada, com la que van cursar per entrevistar a Soraya Sáenz de Santamaría. Sí que van poder parlar amb altres encausats que ara són a la presó, com Carme Forcadell i Jordi Turull. També hi ha testimonis de ciutadans a qui els pregunten què opinen de tot el procés. Expliquen que entre les respostes el que més han detectat és tristesa: “No hi ha cabreig, però sí molta frustració”. Com el d'un anglès establert a Catalunya fa anys i que es lamenta: "Abans no era així".