Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El Suprem retreu “l’absència de compromís” de la justícia belga

L'alt tribunal acusa Bèlgica de "desconèixer l'ordenament jurídic" per rebutjar el lliurament dels exconsellers

El jutge Pablo Llarena, el 10 d'abril al Liceu de Salamanca.
El jutge Pablo Llarena, el 10 d'abril al Liceu de Salamanca.

El Tribunal Suprem retreu la falta de compromís de la justícia belga, que aquest dimecres ha rebutjat lliurar a Espanya els exconsellers fugits Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig en considerar que l'euroordre dictada pel magistrat Pablo Llarena no compleix els requisits necessaris per tramitar-la. L'alt tribunal està pendent de rebre la resolució de Bèlgica per estudiar-la, però fonts de la sala penal assenyalen que, del que es coneix fins ara per la premsa, no es comparteix la motivació per la qual es denega el lliurament, “que podria interpretar-se com una absència de compromís a prestar la col·laboració judicial demanada”.

Aquestes fonts recorden que el 21 de març del 2018 es va dictar una ordre de processament en la qual s'expressaven els fets i els arguments jurídics pels quals es considerava ja processats Comín, Serret i Puig i pels quals aquell mateix dia l'instructor adoptava la mesura cautelar de presó contra ells. Segons la sala, sobre aquesta mateixa argumentació de l'ordre de processament i a petició de la Fiscalia, el dia 23 de març es va dictar una interlocutòria ordenant lliurar les ordres europees de detenció. Aquestes ordres, afirma el Suprem, tenen “una clara resolució de suport”, que és l'ordre de processament, la resolució que, segons l'ordenament jurídic espanyol, recull els fets amb més “desenvolupament argumental”, al marge de la sentència. “Només el desconeixement del nostre ordenament jurídic, malgrat l'explicació donada com a informació suplementària, permet obviar l'ordre de processament sobre la qual descansa l'euroordre”, assenyala la sala penal.

La Fiscalia de Brussel·les va sol·licitar a Llarena a l'abril informació complementària a l'euroordre que havia dictat l'instructor el 23 de març. En aquesta petició, el ministeri públic belga ja advertia que faltava l'ordre de detenció nacional. En la resposta remesa per l'instructor el 17 d'abril, de set pàgines, Llarena va aclarir que l'ordre de processament en la qual es basa l'euroordre reflecteix la seva decisió de no modificar l'ordre de presó que havia acordat el 3 de novembre del 2017 la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, que llavors instruïa la causa contra els exconsellers catalans, inclosos Puig, Serret i Comín. Encara que les ordres de Lamela es van mantenir, Llarena va aclarir a Bèlgica que les raons per mantenir-les no eren les que constaven en la interlocutòria de Lamela, sinó les que es recullen en l'ordre de processament. En aquesta interlocutòria, l'instructor atribueix a Comín delictes de rebel·lió i malversació i a Serret i Puig, de malversació i desobediència.

En l'escrit enviat a Bèlgica com a informació complementària a l'euroordre, el magistrat del Suprem explica que, després de dictar-se l'ordre de processament, la Fiscalia va sol·licitar que, per complir la mesura cautelar de presó provisional, s'emetés una ordre europea de detenció i lliurament dels fugits. “En resposta a aquesta petició, el 23 de març del 2018 es van dictar les ordres subjacents per a l'ordre europea de detenció i lliurament que vostès coneixen. En aquestes ordres subjacents expressament es recull que els fets i les participacions per les quals s'ordena la presó i s'emet l'euroordre contra els investigats Lluís Puig Gordi, Antoni Comín Oliveres i Maria Meritxell Serret Aleu, són els que es recullen en l'ordre de processament”.

El Suprem, segons les fonts consultades, esperarà a rebre la resolució de la justícia belga per estudiar les opcions que té al seu abast. Segons aquestes fonts, l'alt tribunal podria enviar una nova petició de lliurament dels tres fugits adjuntant l'ordre de detenció nacional.

MÉS INFORMACIÓ