Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Frau a l’oficina contra el frau de Catalunya

La Sindicatura conclou que Daniel de Alfonso va cobrar 70.000 euros de forma irregular quan dirigia l'OAC

Daniel de Alfonso, excap de l'Oficina Antifrau.
Daniel de Alfonso, excap de l'Oficina Antifrau.

L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), un organisme ideat per prevenir i combatre la corrupció a les administracions públiques, es va convertir durant el mandat del magistrat Daniel de Alfonso en tot el contrari: un niu de frau i de pràctiques irregulars. Així ho constata ara un informe d'un altre organisme de control, la Sindicatura de Comptes de la Generalitat, que enumera una sèrie d'infraccions de les quals considera màxim responsable De Alfonso. El 2015, el magistrat va percebre prop de 70.000 euros de forma irregular, segons l'informe, que hi aprecia indicis de delicte.

Que De Alfonso va conduir l'OAC al descrèdit institucional era un fet conegut. Que la va portar al terreny de la il·legalitat és una cosa que ara ha posat de relleu la Sindicatura. De Alfonso va ser destituït el juny del 2016 després que sortissin a la llum les seves converses amb el llavors ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, en les quals tots dos conspiraven contra polítics independentistes. Res se sabia amb certesa, malgrat tot, de les seves martingales comptables a l'oficina que un dia va ser bandera contra la corrupció, i a la qual ara el seu nou director, Miguel Ángel Gimeno, ha de retornar la credibilitat.

La Sindicatura conclou que De Alfonso no tenia dret a percebre un trienni –que li va suposar uns ingressos extra de 49.086– per la seva condició d'alt càrrec. L'informe subratlla, a més, que va comptabilitzar els triennis generats en la seva anterior etapa com a jutge –va ser magistrat de l'Audiència de Barcelona– "com si haguessin estat generats a l'OAC". De Alfonso també va percebre 20.005 euros com a "complement de qualitat", un complement que es va assignar ell mateix sobre la base d'un càlcul "sense cap justificació" i al qual, de totes maneres, tampoc hi tenia dret precisament per la seva condició d'alt càrrec. La Sindicatura creu que aquests fets es poden "perseguir administrativament i judicialment".

Però el magistrat no només cobrava de més, sinó que pagava de més. El juny del 2015 va autoritzar el pagament d'aquests "complements de qualitat" a tot el personal de l'OAC, la qual cosa va suposar una despesa de 281.000 euros. Aquesta despesa incloïa 9.721 euros per a la seva directora adjunta, Maite Masià. L'oficina també va pagar de manera indeguda 42.687 euros al cap de recursos humans per un trienni que va generar "en una empresa de La Rioja".

Els excessos salarials de De Alfonso són només una de les nombroses irregularitats que detalla l'informe. Només en matèria de personal, la Sindicatura adverteix que l'OAC va incorporar funcionaris sense ajustar-se a la Llei de Pressupostos, que exigia requisits d'"excepcionalitat" i "urgència". La Sindicatura constata que aquell any el personal laboral suposava gairebé el 40% de les places, quan "per caràcter general" les han d'ocupar funcionaris. A més, les incorporacions es van fer "de manera directa, sense cap convocatòria pública per cobrir les places".

Descontrol total

El descontrol a Antifrau anava més enllà i entra en plena contradicció amb el que aquesta institució representa. El 2015, els seus alts càrrecs no van formular "cap declaració d'activitats ni la declaració patrimonial i d'interessos". Tampoc disposava d'un portal de transparència on, segons la normativa, havia d'informar dels contractes i convenis. Els professionals de l'OAC revisen procediments d'adjudicació d'altres administracions. Però els seus resulta que també eren irregulars. L'OAC, diu l'informe que s'ha difós ara, va registrar despeses de serveis "sense haver fet el procediment de contractació" corresponent. Ho va fer en matèria de viatges (63.920 euros), subministrament d'energia (40.145 euros) i telefonia (18.943).

L'organisme no disposava llavors de "cap mecanisme de control horari" del personal, per la qual cosa no podia tenir criteri per assignar tiquets restaurant o indemnitzacions per treballar des de casa. Aquell any també va fer a les seves treballadors retencions d'IRPF "inferiors" a les establertes. La Sindicatura retreu a l'OAC que, per a la seva gestió, utilitzi documents de Word i Excel en lloc dels programes de l'Administració. És un sistema de "poca fiabilitat", que fa difícil "seguir la pista a l'auditoria".