Selecciona Edició
Connecta’t

La difícil cohabitació Colau-Torra

L'alcaldessa de Barcelona ha rebut el president de la Generalitat amb dures crítiques, però les dues administracions tenen desenes de temes pendents

Ada Colau, durant un ple.
Ada Colau, durant un ple.

Després de més de mig any, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, torna a tenir interlocutor a l'altra banda de la plaça de Sant Jaume. La batllessa ha rebut el flamant president de la Generalitat, Quim Torra, amb dures crítiques. Va rebutjar les seves piulades sobre els “espanyols”; va qualificar de “decebedor” el seu primer discurs en el debat d'investidura —per dirigir-se només a la meitat dels catalans—; va recordar que va discrepar de la seva gestió del centre cultural del Born, “convertit en un lloc de pelegrinatge” per a l'independentisme… Però l'alcaldessa també ha exigit durant mesos la formació de govern a la Generalitat “perquè la ciutat té temes pendents que no poden esperar”.

Encara no ho ha fet, però quan el Govern prengui possessió, l'alcaldia demanarà una reunió a Torra. Es fa difícil pensar que Colau mostri amb el molt honorable la sintonia que va mostrar amb el seu antecessor, Carles Puigdemont, amb qui va acordar reprendre les obres del metro a la Zona Franca, el tancament de la Model, la gestió del Port Olímpic o el protocol de finançament de la (fallida) unió dels tramvies. A més, Colau es va sumar al Pacte pel Referèndum i va cedir locals municipals per votar l'1-O.

El que l’alcaldessa demanarà al president

Inversions en habitatge. Dels 580 milions de l'actual pla municipal per promoure i comprar habitatge, només 30 van ser aportats, en el passat, per la Generalitat i el Govern central. En rehabilitació, han reduït al 20% la seva aportació i Barcelona ha doblat la seva i cobreix el 80%.

Lluita contra el fenomen dels sensesostre. El 2017, el Consistori es va gastar 34 milions, davant dels 200.000 euros que va aportar la Generalitat. Mentrestant, la meitat dels nous atesos són de fora de Barcelona.

Narcopisos. Colau celebra la col·laboració entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. Però engloba el fenomen que té lloc a Ciutat Vella en el narcotràfic i fa una crida perquè la policia autonòmica i el Ministeri de l'Interior es coordinin millor.

El deute de les escoles bressol. Com altres ajuntaments, Barcelona ha reclamat el deute de 42 milions d'euros que la Generalitat va deixar d'aportar en els cursos 2013-20014 i 2016-2017.

La carpeta del turisme. Barcelona fa anys que reclama el 100% dels ingressos de la taxa turística, poder cobrar una taxa més alta i la regulació del lloguer d'habitacions.

El que és segur és que la llista de temes pendents que té l'alcaldessa és llarga i inclou qüestions d'habitatge, la lluita contra el fenomen dels sensesostre, educació, turisme o infraestructures. De fet, els retrets de Colau a la Generalitat per falta d'inversions són freqüents. La més habitual, en habitatge. “Barcelona està sola afrontant l'emergència habitacional”, ha repetit sense parar l'alcaldessa, que recorda que al consorci que comparteix amb la Generalitat, en el qual aquesta és majoritària, qui més inverteix és l'Ajuntament, en una proporció de 80% a 20%.

Aquesta mateixa setmana l'Ajuntament també retreia a la Generalitat que Barcelona assumeixi en solitari el fenomen dels sensesostre, quan la meitat dels que arriben a la ciutat són de fora. La inversió anual municipal és de 35 milions d'euros, i la de la Generalitat, de 200.000 euros.

Una altra de les grans preocupacions de la ciutat són els narcopisos de Ciutat Vella, pisos on es ven droga. I encara que Colau sempre aplaudeix la col·laboració entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra, demana més coordinació de la policia autonòmica amb el Ministeri de l'Interior, a qui demana que s'impliqui també en un tema que entén que sobrepassa la gestió municipal.

Les escoles bressol són un altre front de discòrdia. Fins al punt que l'Ajuntament ha portat la Generalitat als tribunals, com altres municipis, per reclamar un deute que en el cas de Barcelona ascendeix a 42 milions d'euros. En matèria educativa i d'ocupació, l'Ajuntament també ha alertat en diverses ocasions que la falta de govern a la Generalitat alenteix decisions sobre noves escoles o convocatòries de formació ocupacional. Així mateix, espera que la Generalitat torni a construir residències per a la gent gran i per a discapacitats i recuperi la inversió en ajudes a la dependència.

També en turisme el Consistori té dues demandes. Una: accelerar la regulació del lloguer d'habitacions per a turistes en residències de barcelonins. La regulació, que va arribar a estar en exposició pública el 2016, fa anys que està pendent. Barcelona també fa anys que reclama gestionar el 100% del que la Generalitat recapta amb la taxa turística i que a la ciutat tingui un cost més elevat.

Altres qüestions no menors que Barcelona vol que la Generalitat acceleri són el tram central de la L9, parat des de fa més de cinc anys, o la tramitació del pla urbanístic de les Tres Xemeneies: 28 hectàrees a primera línia de mar amb un futur que, encara que pertanyen a Sant Adrià de Besòs, tindrà un impacte a tota l'àrea metropolitana.

Municipals el 2019

Figues d'un altre paner és el front electoral: d'aquí a un any hi ha eleccions municipals i Torra va afirmar en el seu primer discurs del debat d'investidura que “s'han de veure com una nova i magnífica oportunitat per reforçar la sobirania i per comptar amb els municipis per fer república, la república dels municipis”. I Barcelona, recorden sempre els partits independentistes, és la capital de Catalunya. Caldrà veure si, com a independent a Junts per Catalunya, Torra decideix tenir algun paper i donar suport a la idea d'una confluència independentista per assaltar l'Ajuntament.

MÉS INFORMACIÓ