_
_
_
_
_

L’Exèrcit israelià mata almenys 55 palestins que protestaven pel trasllat de l’ambaixada dels EUA

La marxa cap a la frontera amb Israel es converteix en la protesta més sagnant de Gaza

Un palestí ferit per les protestes a la frontera de Gaza és evacuat per sanitaris.
Un palestí ferit per les protestes a la frontera de Gaza és evacuat per sanitaris.SAID KHATIB ( AFP)

Gaza ha viscut aquest dilluns la jornada més sagnant des que va començar l'onada de protestes massives palestines el 30 de març, quan es van registrar 17 morts. La marxa de desenes de milers d'habitants de Gaza –que han llançat pedres i pneumàtics cremant– en protesta pel trasllat de l'ambaixada dels Estats Units a Jerusalem ha provocat aquest dilluns la mort d'almenys 55 manifestants i ha causat centenars de ferits de bala al límit de la Franja amb Israel per trets dels soldats, segons informen fonts sanitàries a l'enclavament costaner. Es tracta d'un balanç de víctimes sense precedents en una sola jornada des de la guerra del 2014 a Gaza. Un portaveu militar israelià ha assegurat que, malgrat les advertències llançades per l'Exèrcit, més de 35.000 palestins estan participant en més d'una dotzena de punts de la tanca de separació amb bombes incendiàries i explosius. La frontera ha estat declarada zona militar tancada.

L'enclavament costaner viu una vaga general en la qual s'han tancat centres oficials i educatius, així com els comerços. El trasllat de l'ambaixada coincideix amb el 70è aniversari de la creació de l'Estat hebreu, segons el calendari gregorià. La data també assenyala la vigília del Dia de la Nakba (desastre en àrab), en què els palestins recorden set dècades d'exili i de pèrdua de territoris.

Des del 30 d'abril, l'anomenada Gran Marxa del Retorn ha suscitat massives manifestacions al límit de la franja de Gaza amb Israel, que s'han saldat amb 54 morts —l'últim, divendres— i centenars de ferits per trets dels soldats.

L'Exèrcit ha advertit la població de l'enclavament costaner, mitjançant fullets escrits en àrab llançats des d'avions, que no s'apropi a la tanca de separació. “S'ha previst un augment de les unitats de combat, forces especials, serveis d'intel·ligència i companyies de franctiradors”, assenyalava un comunicat militar.

La tensió s'eleva mentrestant a Jerusalem. A les quatre de la tarda (les 15.00, hora peninsular espanyola, 13.00 GMT) està prevista la cerimònia oficial d'obertura de l'ambaixada nord-americana a Israel, traslladada des de Tel Aviv per una decisió de la Casa Blanca que ha trencat el consens internacional. La delegació nord-americana està integrada per Ivanka Trump, filla del mandatari, i el seu marit, Jared Kushner, assessor presidencial que ha viatjat al Pròxim Orient, així com el secretari del Tresor, Steven Mnuchin, i el subsecretari d'Estat, John Sullivan.

L'ambaixada dels Estats Units obrirà les portes provisionalment en una oficina consular ja existent en un districte perifèric del sud de la ciutat. Se situarà en plena Línia Verda, la terra de ningú o zona tap que va separar la part occidental —on Israel va instal·lar la seva capital després del naixement del país, fa avui 70 anys— de la zona est —llavors amb majoria de població palestina i sota administració jordana—, que inclou la Ciutat Vella i els sants llocs de les tres religions monoteistes.

A més de les banderes israelianes, centenars d'ensenyes nord-americanes onegen als carrers de Jerusalem al costat de cartells gegants que diuen: “Trump fa que Israel torni a ser gran”.

La policia israeliana ha reforçat amb un miler d'agents la zona de l'ambaixada nord-americana, al districte de Talpiot Est. Organitzacions propalestines han convocat per a l'hora de la cerimònia d'obertura una concentració davant de la nova legació dels EUA.

Però les forces de seguretat temen abans que res que les protestes es desbordin als llocs de control i vigilància militar situats a les fronteres de Gaza i Cisjordània, on han estat despatxades amb urgència tres brigades d'infanteria. Diverses brigades de l'Exèrcit s'han desplegat entorn de Cisjordània i Gaza davant del previst augment d'una onada de protestes palestines que amenaça a desbordar-se amb el canvi de seu diplomàtica.

El primer ministre palestí, Rami Hamdala, va condemnar el trasllat de l'ambaixada dels EUA en la vigília de la Nakba. “La Nakba representa una sèrie de tragèdies col·lectives que es va plasmar en la destrucció d'almenys 418 poblacions i el desplaçament forçós del 70% del nostre poble”, va assegurar Hamdala en un comunicat oficial citat per Efe. El secretari general de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP), Saeb Erekat, va afirmar que el trasllat de la legació diplomàtica des de Tel Aviv suposa “un infame acte hostil contra el dret internacional i contra el poble de Palestina, que col·loca als Estats Units del costat de la potència ocupant, Israel”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Juan Carlos Sanz
Es el corresponsal para el Magreb. Antes lo fue en Jerusalén durante siete años y, previamente, ejerció como jefe de Internacional. En 20 años como enviado de EL PAÍS ha cubierto conflictos en los Balcanes, Irak y Turquía, entre otros destinos. Es licenciado en Derecho por la Universidad de Zaragoza y máster en Periodismo por la Autónoma de Madrid.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_