Selecciona Edició
Connecta’t

Torra promet un pla de Govern per al qual no té prou suports

La CUP se situa a l'oposició a l'Executiu del nou president, i Catalunya en Comú i el PSC rebutgen acords puntuals si segueix la via unilateral

El nou president de la Generalitat, Quim Torra, al Parlament.
El nou president de la Generalitat, Quim Torra, al Parlament.

El flamant president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha estès aquest dilluns, durant el seu discurs d'investidura, a l'hora de detallar el seu projecte de Govern, cosa que no va fer dissabte. Les mesures són en molts casos inconcretes o simplement no depenen d'ell, i inclouen la recuperació d'Aigües Ter-Llobregat com a empresa pública, desplegar la Hisenda catalana o un salari mínim de 1.100 euros bruts. Bona part dels objectius de Torra ja els va anunciar el diputat Jordi Turull en la seva investidura fallida, o bé provenen del projecte de Govern que Carles Puigdemont no va aconseguir completar. Torra ho té encara més complicat: la CUP ja ha avançat que se situarà a l'oposició, i l'entesa que ha buscat Torra amb Catalunya en Comú ha estat rebutjada rotundament.

Ningú, més enllà de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, es compromet a donar suport a Torra perquè aconsegueixi els seus objectius de Govern. Ni tan sols la CUP, que ha facilitat la seva elecció. “No donem suport al seu Govern”, l'ha avisat Carles Riera. Els acords tampoc vindran des de Catalunya en Comú o el PSC, i molt menys des de Ciutadans o el PP, tal com han advertit els seus dirigents, mentre Torra segueixi pel camí unilateral. En comptes de bastir ponts, Torra ha desafiat l'Estat a assegurar que impulsarà les 16 lleis suspeses pel Tribunal Constitucional.

Encara que ha estat molt concret en alguns àmbits, Torra s'ha estès molt poc en aspectes com la justícia, la seguretat o la immigració. Els grans absents del discurs que resumim a continuació van ser la gestió del turisme, el desplegament de la renda garantida de ciutadania i el desenvolupament d'algunes “estructures d'Estat” anunciades per l'anterior Govern, com l'Agència Catalana del Medicament. Torra tampoc s'ha referit al paper de Barcelona en el seu projecte.

Economia. La gran aposta econòmica de Torra ha estat el desenvolupament del Pacte Nacional per la Indústria. De fet, dels objectius per al 2017 només es va completar un 70%, segons ha assegurat el mateix president. Amb 1.844 milions d'euros previstos, Puigdemont s'havia compromès a desenvolupar 116 mesures sobre competitivitat, digitalització o infraestructures. En l'àmbit de política fiscal, Torra ha anunciat el desplegament final de l'Agència Tributària de Catalunya, una entitat qüestionada pels experts i anul·lada en part pel Tribunal Constitucional. Puigdemont la considerava una estructura d'Estat “preparada” per aplicar el resultat del referèndum il·legal de l'1 d'octubre.

Treball i afers socials. El nou president ha fixat com a objectiu un salari mínim de 1.100 euros bruts mensuals, tot i que la Generalitat no té competències sobre això. Aquesta meta prové del Govern de Puigdemont, que defensava que una Catalunya independent tindria un salari mínim de 1.000 euros. En matèria d'afers socials, Torra ha anunciat que tramitarà “de manera immediata” el reglament sobre el règim sancionador de la llei que defensa els drets de les persones LGTBI. Sobre la renda garantida, el president no ha detallat com solucionarà els problemes que han sorgit en la seva implementació.

Canvi climàtic. Torra ha anunciat la recuperació d'Aigües Ter-Llobregat com a empresa pública. La privatització d'aquesta companyia durant el Govern d'Artur Mas ha estat anul·lada als tribunals, i la seva recuperació pública era una condició de la CUP. Acciona, empresa a la qual es va adjudicar la gestió per 1.000 milions d'euros en 50 anys, xifra en 308 milions el reemborsament que ha de fer la Generalitat. A més, Torra ha fixat l'objectiu a llarg termini d'avançar en el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, per aconseguir que, el 2050, tota l'electricitat generada a Catalunya vingui de fonts renovables.

Educació. Torra ha defensat el caràcter “plurilingüe” de l'escola catalana, sense aclarir com preveu refer el consens social sobre el model, dinamitat pel conflicte polític. El nou president ha anunciat el desplegament del decret de l'escola inclusiva, més formació professional i l'augment de la dotació de docents i del finançament públic, cosa que ja va fer Puigdemont a instàncies dels sindicats i de la CUP. Torra també ha fet una crida a reformular els preus de la matrícula universitària, encara que sense aclarir com ho farà. Després d'una pujada de fins al 67% de les taxes universitàries durant la crisi, els estudiants demanen una baixada del 30%.

Sanitat. En l'àmbit de la salut, Torra s'ha compromès a millorar els salaris i les condicions laborals dels sanitaris. L'anterior Govern ja havia desplegat un pla de garantia d'estabilitat laboral, però no se'n coneixen els resultats. El nou president també preveu desafiar el Tribunal Constitucional en assegurar que mantindrà la cobertura pública universal. Torra ha afirmat, a més, que impulsarà el pla de xoc per escurçar les llistes d'espera. Durant el primer any d'aplicació (des d'abril del 2017), aquest pla de contingència va reduir els retards però no ha aconseguit complir tots els objectius.

Cultura. El nou president s'ha compromès a augmentar el pressupost i a desenvolupar el Pla Nacional del Llibre. Torra també ha promès reactivar el cànon digital audiovisual, suspès pel Constitucional, i impulsar un IVA superreduït, cosa que no és competència de la Generalitat. En la seva intervenció, ha oblidat citar el Pla de Museus, l'única mesura presentada per l'exconseller Lluís Puig.

Amb informació de J. Mouzo, J. Á. Montañés, R. Carranco i J. García.

Les empreses demanen “estabilitat”

El món empresarial ha acollit aquest dilluns la notícia de la investidura de Quim Torra amb una petició unànime: que es recuperi la “normalitat” de les institucions i que es faci efectiu un Govern “estable”. La Cambra de Comerç ha reclamat la presentació d'un pressupost que permeti “promoure l'interès general de l'economia i la societat”. La patronal Foment del Treball ha demanat a Torra que garanteixi la cohesió social “dins del marc de la legalitat” i ha lamentat que en l'última dècada Catalunya hagi viscut quatre eleccions al Parlament. Per la seva banda, Empresaris de Catalunya ha advertit que l'elecció de Torra pot provocar “un rebrot de la fugida d'empreses”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >