Selecciona Edició
Connecta’t

La meitat dels nous sensesostre de Barcelona són de fora de la ciutat

El preu del lloguer complica la inserció de les persones que no tenen casa. El 15% té feina

Un sensesostre dorm en un carrer de l'Eixample.
Un sensesostre dorm en un carrer de l'Eixample.

L'Ajuntament de Barcelona va voler defensar dilluns, abans del recompte de persones sense llar que es farà dijous a la matinada i que previsiblement revelarà un augment del fenomen, l'esforç del Pla de lluita per evitar que hi hagi persones dormint al carrer. Els recursos i les places han augmentat un 30%, segons va assenyalar la tinenta d'alcalde Laia Ortiz, que també va alertar que el 47% dels nous sensesostre que atén l'Ajuntament són de fora de la ciutat (fa menys de tres mesos que hi són). “Barcelona no pot continuar fent sola el que ha de ser responsabilitat de tot un territori”, va advertir.

“Nosaltres hem recuperat el recompte (1.027 sensesostre el maig de l'any passat). Volem parlar del tema, entenem que no minvarà, però no ens volem amagar”, va dir Ortiz, responsable de la cartera de Drets Socials. “Barcelona està fent un esforç sense precedents en la història”, va assegurar. La inversió municipal per abordar el fenomen ha passat de 25 milions d'euros anuals a 35 milions, i les places en equipaments municipals d'allotjament i residències per a persones sense llar han passat d'una mica més d'un miler a 1.343. L'augment més important correspon a les places en hotels i pensions (que s'han doblat, de 100 a 200); els habitatges d'inclusió han augmentat un 15%; i les places en centres residencials, un 18%. Exceptuant el cas de les pensions, per a emergències, l'Ajuntament defensa ampliar la xarxa de places no als albergs, sinó “per dalt, en centres especialitzats”.

Un mes de l’acampada de sensesostre d’Arc de Triomf

Una desena de sensesostre estan acampats al solar barrat de l'avinguda Vilanova al costat de l'Arc de Triomf de la capital catalana. “Hem arribat a ser més de 60, però ara dormim entre 10 i 15 cada dia”, assegura l'Antonio mentre espera que bulli l'aigua d'una cafetera recolzada sobre una estufa de llenya.

L'acampada d'Arc de Triomf va sorgir hores després que el 18 d'abril la Guàrdia Urbana de Barcelona desallotgés els sensesostre que feia dies que eren amb tendes de campanya reivindicant “drets” per al col·lectiu. Aquesta setmana es compleix un mes del nou assentament.

Aquest dilluns no hi era el Mickey, que es va autoproclamar portaveu dels sensesostre i va manifestar a crits a la plaça de Catalunya els drets dels qui no tenen res. “Ha tingut un problema familiar i se n'ha anat”, assegura una dona mentre es prepara un cigarro sobre un matalàs. “Jo entre cases okupa, furgonetes… fa més de vint anys que visc al carrer”, comenta. L'Antonio en fa només uns mesos, des del setembre. “Jo era carter i vaig acabar a l'atur. Vivia en un pis a Vall d’Hebron i, com que no podia pagar el lloguer, he acabat així”, assegura. “Allà viuen uns australians que han vingut fa uns dies”, assenyala l'Antonio cap a tres tendes de campanya. La policia ha alertat el col·lectiu que la setmana vinent hauran de deixar el solar, ja que seran desnonats.

“Anirem a un altre lloc, com quan ens van desallotjar de la plaça Catalunya, del costat de la Catedral i de la Universitat. Algú hauria de trobar una solució, som milers a Barcelona”, destaca.

“Entenem que és una qüestió de lluita contra la pobresa extrema i de drets humans”, va argumentar Ortiz. I aquí va venir el però: “La lluita contra la pobresa no pot ser estrictament barcelonina, perquè és una qüestió que creix. Moltes de les persones que estem atenent venen de Catalunya i de la resta d'Espanya i d'Europa”. La regidora va fer una “crida a la corresponsabilitat de la resta dels municipis de l'àrea metropolitana –on els recursos són gairebé inexistents, va apuntar– i de Catalunya, i perquè aquesta sigui una de les prioritats del Govern de la Generalitat”.

El panorama que van descriure Ortiz i el coordinador del pla, Albert Sales, és complex, atès que la combinació entre la precarietat laboral i l'augment del preu dels lloguers ha estat una bomba i dificulta que els sensesostre aconsegueixin una vida autònoma. Amb recursos públics poden sortir del carrer, inserir-se, formar-se..., però al mercat no hi ha pisos o habitacions que puguin pagar.

El 15% té feina

El nombre de persones sense llar que treballen però no poden abandonar els albergs no para de créixer. S'ha triplicat des del 2014 i arriba al 15%. “És contradictori que quan sortim de la crisi, tinguem més sensesostre i s'explica per les dificultats d'accedir a l'habitatge. Avui les persones que han refet la seva vida en els serveis socials no poden accedir a una vida autònoma”, va alertar Sales, que va explicar que el temps d'estada als equipaments s'ha allargat fins a 146 dies de mitjana, la qual cosa provoca que sigui més difícil accedir a una plaça. El 2017 les persones ateses en equipaments de tot tipus van ser 3.027.

Sales i Ortiz també van assenyalar que la maquinària administrativa dels serveis públics “és generadora de persones sense llar a les quals no es dona sortida”. Exemples? Menors tutelats dels quals ningú es fa càrrec quan fan 18 anys; persones que surten de la presó, amb problemes de salut mental...

En aquest sentit, les xifres també indiquen que els sensesostre són cada vegada més joves. La mitjana d'edat ha caigut de 45 a 43 anys des del 2015. Sales va explicar com l'Ajuntament rep trucades de municipis de tot Espanya amb nois tutelats preguntant si els poden enviar a Barcelona.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ