Selecciona Edició
Connecta’t

Torra redobla el xoc amb Rajoy i reivindica la república catalana

El candidat a la presidència haurà de sotmetre's a una segona votació després de no aconseguir majoria absoluta per ser investit

Quim Torra amb Elsa Artadi i Albert Batet al Parlament.
Quim Torra amb Elsa Artadi i Albert Batet al Parlament.

El futur executiu català va pel camí de repetir o, com a mínim imitar, els passos del procés independentista que la passada tardor va acabar amb la intervenció de l'autonomia per part del Govern i amb l'empresonament de bona part dels seus membres. El candidat a la presidència de la Generalitat, Quim Torra (Junts per Catalunya ) va confirmar en el debat d'investidura d'aquest dissabte que el seu objectiu és la consecució d'una república catalana precedit d'un procés d'elaboració d'una constitució. Torra haurà de sotmetre's el dilluns a una segona votació perquè a la primera no ha aconseguit la majoria absoluta dels vots per ser investit.

Com tot el que ha anat passant en la vida política catalana des de fa molts mesos el d'aquest dissabte va ser un debat anòmal. D'entrada perquè el candidat a la investidura era ni més ni menys que el número 11 de la segona llista més votada. I, en segon lloc, perquè el mateix candidat va admetre que demana la confiança del Parlament —que aquest dissabte no va obtenir— per convertir-se en un president “provisional” a l'espera d'un eventual retorn a Catalunya de Carles Puigdemont, a qui segueix considerant l'únic “president legítim”.

Per a la desesperació de tota l'oposició Torra va confirmar que vol seguir els passos del Govern destituït. I que ho farà sota l'estricta tutela de Carles Puigdemont d'una banda i dels antisistema de la CUP, de l'abstenció de la qual depèn que aquest dilluns, en una segona votació, sí que obtingui els vots necessaris per a la investidura. Això, sumat als ideals del candidat, enquadrats en l'independentisme més extrem, van configurar un discurs replet d'invectives cap a l'Estat, de proclames independentistes i sense amb prou feines contingut polític més enllà del procés.

Torra es va comprometre a “treballar sense descans per a la república catalana” res més obrir el debat. Va reiterar la seva voluntat d'iniciar un “procés constituent que desembocarà en l'elaboració d'una Constitució catalana” i va prometre que el seu Govern serà fidel al “mandat de l'1 d'octubre”, en referència al resultat majoritari a favor de la independència que va llançar aquell referèndum il·legal.

Torra va defensar la “construcció d'un país amb la màxima radicalitat possible” en un discurs dur contra l'Estat i les seves institucions, tant en el fons com en les formes. Va defensar la bicefàlia de poder entre el qual ostentarà Puigdemont des d'Alemanya i el seu com a president de la Generalitat i va qualificar “de transició” l'etapa que s'iniciava a l'espera de l'expresident i els exconsellers tornin a ocupar els càrrecs dels quals van ser destituïts per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

El discurs de Torra no va detallar cap mesura concreta més enllà de les vinculades a la restitució de l'autogovern i de tornar a engegar el procés independentista. Es va fixar tres prioritats. La primera, recuperar les lleis aprovades pel Parlament que en els últims mesos va suspendre o va anul·lar el Tribunal Constitucional després dels recursos presentats pel Govern del PP.

La segona prioritat és realitzar un “inventari” dels “efectes” provocats en tots els àmbits a Catalunya per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució durant gairebé sis mesos, des que la va aprovar el Senat. També es va comprometre a “restituir i ampliar” la xarxa d'oficines de la Generalitat en l'exterior que el Govern del PP va tancar amb l'acomiadament de tots els treballadors del Diplocat.

El candidat va combinar aquestes propostes amb atacs al Govern. Torra va arribar a acusar directament de “malversació” el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, per enviar a milers de policies i guàrdies civils a Catalunya amb motiu del referèndum il·legal de l'1 d'octubre.

Això no va impedir que Torra llancés una inconcreta oferta de diàleg cap al Govern de Mariano Rajoy, amb qui vol reunir-se al més aviat possible. Tampoc va dubtar a interpel·lar al Rei Felip VI. Ho va fer citant unes paraules seves de 1990 —quan era Príncep d'Astúries— pronunciades al Parlament en les quals assegurava que Catalunya seria “el que els catalans vulguin que sigui”. Això ho va contraposar al fet que, segons ell, avui a Catalunya hi ha “presos polítics i exiliats”. “Així no, majestat”, va concloure.

Les més de cinc hores de sessió també van posar en evidència que Torra no tindrà les mans lliures per governar per la tutela imposada per part de Carles Puigdemont. De fet, l'expresident va irrompre a la sessió mitjançant una entrevista publicada ahir al periòdic italià La Stampa, en la qual l'expresident va anunciar que el candidat a la investidura, Quim Torra (JxCat), convocarà eleccions a partir del 27 d'octubre —el primer dia que podria fer-ho legalment— “si el Govern espanyol segueix amb la persecució”. L'oposició en ple va posar el dit a la llaga  i va recordar a Torra que ni tan sols s'ha reservat la prerrogativa de dissoldre la legislatura quan ho consideri necessari. Als passadissos de la càmera catalana es dona per fet que Torra, efectivament, convocarà eleccions quan es buidi l'horitzó judicial de Puigdemont i dels exconsellers empresonats. Tot això condemna Catalunya a, com a mínim, mig any més de provisionalitat.

La rèplica de Torra als partits de l'oposició no va fer més que evidenciar aquesta situació. El primer objectiu del candidat en aquest torn no va ser cap altre que intentar assegurar-se el suport —o com a mínim l'abstenció— dels quatre diputats de la CUP. Per aquest motiu a la retòrica rupturista ja emprada en la seva primera intervenció va afegir frases pensades per agradar als antisistema: “Per defensar Catalunya seré tot el radical que faci falta” o “Aquest govern no farà autonomisme”.

Però la CUP, com ha demostrat els últims anys, és gelosa dels seus mètodes de decisió i no serà fins avui al migdia que els seus òrgans d'adreça decideixin si permeten que comenci la legislatura. Catalunya, una vegada més, torna a estar en mans dels quatre diputats antisistema.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ