Selecciona Edició
Connecta’t

Candidat de xoc

El perfil xenòfob de Torra fa témer la continuïtat del caos català

Quim Torra, aquest divendres al Parlament.
Quim Torra, aquest divendres al Parlament. AFP

És difícil creure com de baix estan disposats a fer caure a l'autogovern català els líders independentistes. L'elecció de Quim Torra i Pla com a candidat a la presidència de la Generalitat confirma el caràcter més inquietant del seu projecte: la construcció d'una Catalunya independent en confrontació amb l'Estat espanyol i en sintonia amb els moviments ultranacionalistes i xenòfobs europeus. Fins i tot la forma en la qual s'ha triat al candidat, per designi personal de Carles Puigdemont, és una excepcionalitat de tints autoritaris que marca un punt d'inflexió cap a l'abisme.

Les primeres declaracions de Torra ja com a candidat no deixen lloc a dubtes. Hi haurà un lloc pel Govern “a l'exili”, es treballarà per donar resposta al “mandat de l'1-O”, la qual cosa implica recuperar les lleis de ruptura aprovades pel Parlament i anul·lades pel Tribunal Constitucional, i es caminarà cap a un “procés constituent”. Són paraules més que inquietants perquè, tret que es quedin en simple retòrica secessionista, impliquen l'inici d'un nou procés unilateral d'independència disposat a vulnerar una altra vegada la Constitució i l'Estatut i seguir provocant l'enfrontament amb l'Estat espanyol en contra de la voluntat de més de la meitat de l'electorat català.

El perfil xenòfob d'aquest advocat i assagista aguditza la crisi. Ha demanat perdó pels seus comentaris despectius i ofensius contra els espanyols i els ha esborrat de la xarxa social on els va publicar. S'ha excusat dient que els va difondre fa sis anys i que l'important són els fets i no les paraules. Disculpa pobra i insuficient d'algú que no ha aclarit si segueix pensant que els espanyols només saben espoliar com creia llavors. La seva inesborrable ideologia entronca amb els moviments etnicistes i xenòfobs de la ultradreta europea. L'independentisme català, que va iniciar el seu procés de ruptura prometent una nova democràcia “en forma de república” dins de la Unió Europea, comparteix avui més ambicions polítiques amb l'Hongria de Viktor Orbán que amb la França d'Emmanuel Macron. No és una sorpresa. Puigdemont va estrènyer llaços a Bèlgica durant la seva fugida amb els nacionalistes flamencs del N-VA i els abans racistes i neonazis del Vlaams Belang.

Junts per Catalunya recorre, per tant, un camí de difícil tornada des dels centristes i liberals, amb els quals s'alineava Convergència, cap a les formacions antieuropees d'extrema dreta. En el cas català —un altre tret extraordinari— convergeix amb l'esquerra republicana d'ERC, que emetia senyals d'allunyament cap a l'independentisme unilateral i que ha acabat, no obstant això, rendint-se als disbarats i dictats de Carles Puigdemont.

Els sondejos indiquen que a Catalunya es mantindria aproximadament la mateixa correlació de forces que ara i el mateix nivell de suport ciutadà a la independència. L'elecció de Torra és un pèssim senyal perquè promet confrontació i il·legalitat, tret que també torni a esborrar les seves paraules. Cal preguntar-se si s'ha tocat fons en aquesta crisi.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >