Selecciona Edició
Connecta’t

Quim Torra promet construir la república sota Puigdemont

El futur president de la Generalitat reconeix que no sap si podrà ocupar el despatx oficial per les reticències de l'exlíder de l'Executiu, que es troba a Berlin

Quim Torra i Eduard Pujol, al Parlament.
Quim Torra i Eduard Pujol, al Parlament.

Catalunya és lluny de tornar a la normalitat política malgrat haver-se dissipat, en principi, l'amenaça de repetició d'eleccions amb la designació de l'activista Quim Torra com a candidat a la presidència de la Generalitat. Torra se sotmetrà entre aquest dissabte i dilluns al debat d'investidura, però a la seva primera declaració pública, avui divendres, va deixar clar que la seva intenció és continuar desafiant l’Estat. Es proposa avançar en el “procés constituent” per a una república catalana i recuperar “el contingut” de lleis suspeses pel Tribunal Constitucional. Tot això amb l'expresident Carles Puigdemont marcant els ritmes i les polítiques des del seu refugi berlinès.

El ple d'investidura començarà dissabte al migdia, però no està previst que culmini fins el proper dilluns, quan es produiria la votació definitiva. Només llavors, en segona votació, els grups independentistes sumaran la majoria suficient per investir Torra: 66 vots a favor enfront dels 65 negatius de l'oposició. Això tenint en compte que els quatre diputats de la CUP s'hi abstinguin.

Més enllà d'aquest calendari, el de Torra promet ser tot menys un Executiu normal. Ell mateix ho va certificar aquest divendres a TV3 en admetre que el seu Govern tindrà tres focus. Per aquest ordre, el primer és el que denomina “espai exterior”, o sigui, l'entorn de Puigdemont i dels exconsellers fugits de la justícia espanyola a Alemanya, Bèlgica i el Regne Unit. El segon, les institucions catalanes, que ell liderarà. El tercer serà la “ciutadania mobilitzada”, a la qual pretén utilitzar per mantenir viva la flama de la reivindicació al carrer.

L'acció de govern tampoc entrarà en els criteris de normalitat política. Torra, que va assegurar que Cataluña viu “una crisi humanitària”, va anunciar a l'entrevista a la televisió pública catalana —a la qual va acudir amb un llaç groc en solidaritat amb els líders independentistes presos— que el seu objectiu és servir d’“altaveu per poder denunciar la repressió, seguir avançant en el procés constituent i el procés de construcció republicana”.

Torra va recalcar que pretén obeir només “el que decideixi el Parlament” i va fer una crida a complir el “mandat de l'1-O”, el referèndum d'independència il·legal de l'any passat. Ho farà intentant “recuperar el contingut de les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional” i iniciant un “procés constituent”, un dels punts clau del full de ruta que es proposava dur a terme l'independentisme abans de la intervenció de l'autonomia catalana amb l'article 155 fa sis mesos. Precisament, la primera decisió política de calat que prendrà el Govern de Torra serà fer una auditoria de la situació de l'autogovern després de sis mesos sense president ni consellers. I es farà amb una gens dissimulada intenció de “restituir”, en la mesura del possible, tant els organismes com les polítiques que el Govern central ha canviat o cancel·lat en aquest temps.

Torra, el radicalisme del qual genera dubtes fins i tot entre bona part dels diputats que dissabte votaran a favor de la seva investidura, té la intenció de combinar aquestes accions amb un desplegament de gestos simbòlics que deixin clar que el procés independentista segueix viu. D'entrada pensa desplegar un gran llaç groc a la façana de la Generalitat. I es planteja altres actes “simbòlics” per realçar el “caràcter d'excepcionalitat i provisionalitat” de la legislatura. Per exemple, està estudiant la possibilitat de nomenar simbòlicament consellers alguns dels polítics independentistes empresonats. El gest no tindria majors conseqüències, però seria una primera declaració d'intencions.

Torra ja ha hagut de demanar disculpes per les seves actuacions fins i tot abans de prendre possessió del càrrec. La tempesta política derivada de les seves piulades de caràcter supremacista i plens d'insults “als espanyols” el va obligar a sortir al pas. “Demano disculpes si algú els ha entès com una ofensa”, va dir a TV3 després d'assenyalar que l'objecte de la polèmica eren “sis piulades de fa cinc o sis anys”. Va obviar d'aquesta manera que, a més d'aquestes piulades, bona part de la seva trajectòria pública ha estat marcada per declaracions, articles i missatges a les xarxes socials atacant tot el que és espanyol o els catalans que s'expressen en castellà.

“Xenòfob”

Las disculpes van arribar després de les crítiques de l'oposició, que veu en Torra un perill per a la convivència a Catalunya. La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, va lamentar que Carles Puigdemont hagi triat el “més radical” per substituir-lo, i no va dubtar a titllar al futur president de “xenòfob i supremacista”. Miquel Iceta (PSC) li va demanar que distingeixi entre la seva etapa com a “activista” i la de “president”. Els dubtes sobre la idoneïtat de Torra també s'han estès a les files independentistes. Una prova d'això és la fredor amb la qual han rebut la proposta de Puigdemont els sectors més moderats del PDeCAT i d’ERC.

També hi ha seriosos dubtes sobre l'autonomia de Torra com a president. Tots tenen clar que l'objectiu de Puigdemont és seguir movent els fils del futur Govern des de fora de Catalunya. L'expresident ha arribat a demanar que el seu despatx no s'utilitzi, per visualitzar que ell segueix sent el president legítim.

Torra ni tan sols va poder negar aquest extrem entre acusacions de “president titella”. “Com a president jo treballaré a les dependències de la Generalitat, encara que desconec on”, va dir abans d'admetre que no ha pogut triar els seus consellers. Queda per veure ara quant durarà la legislatura. Per llei, una vegada triat el president no poden convocar-se noves eleccions fins a la propera tardor.

La CUP genera dubtes sobre la investidura

Si no hi havia prou elements d'inestabilitat en la política catalana, encara no és totalment segur que Quim Torra pugui ser triat president, ni tan sols en una segona votació, a la qual només són necessaris més vots a favor que en contra. La CUP, que podria bloquejar l'operació votant en contra, reunirà el seu consell polític demà per decidir-ho. En les últimes setmanes els antisistema havien pràcticament garantit la seva abstenció, però ara volen tornar a valorar-ho. I és que almenys tres de les seves assemblees locals, així com les joventuts del partit, són contràries a investir a Torra.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >