L’herència milionària d’una desconeguda

La sorpresa va ser immensa per a la Universitat de Vic (UVic) i Càritas quan van rebre la notícia de que una senyora que responia al nom de Maria Victòria Modolell Trias els deixava en herència un patrimoni de 8,3 milions d'euros. Mai n'havien sentit a parlar. Casualment, aquella mateixa setmana, el 6 de maig, The New York Times va publicar un perfil de Sylvia Bloom, una anònima secretària d'un bufet d'advocats de Nova York que va donar en herència, amb la seva mort als 96 anys, 8,2 milions de dòlars per a beques educatives. A les dues dones les uneix l'anonimat i que han deixat un llegat milionari per al bé comú. En el cas de Modolell hi té a veure la tradicional discreció de l'alta burgesia barcelonina.

Modolell va néixer el 1937 a Barcelona i va morir amb 80 anys l'octubre del 2017. El seu testament explicita que un patrimoni valorat en 8,3 milions d'euros és per a la UVic i per a Càritas de la capital d'Osona. Les dues institucions hauran de gestionar en comú aquests actius i els rendiments que n'obtinguin, invertir-los en els objectius detallats per Modolell: beques per a alumnes d'estudis superiors de la UVic i ajuts per a la gent gran i els infants amb pocs recursos atesos per Càritas. El vincle de Modolell amb Vic era el seu marit, Carlos Calderó, que va morir sis mesos abans que ella. Els seu llegat per a la UVic i Càritas són, segons la universitat i sense precisar-ne el percentatge concret, immobles –sobretot a Barcelona–, diners en efectiu i participacions d'empreses. És la donació més gran que ha rebut la UVic en 20 anys d'història. “El normal és que les universitats rebin donacions d'un immoble, un local comercial, o una suma de diners més modesta, però res com això”, explica Mònica Jofre, directora de comunicació de la UVic. Un portaveu de Càritas Espanya confirma que una donació d'aquest volum és excepcional i que més enllà d'aquesta xifra hi ha casos aïllats com els 20 milions d'euros donats pel fundador d'Inditex Amancio Ortega.

Maria Victòria era filla del procurador de tribunals i empresari immobiliari Josep Maria Modolell, i neta de l'industrial Santiago Trias, exconseller del Banc d'Espanya, accionista de grans companyies com el Banc Urquijo i tresorer de l'Exposició Internacional del 1929. Els pares de Maria Victòria, Josep Maria Modolell i Guillermina Trias, van vendre la històrica masia de Can Trias, a Premià de Mar, a l'Opus Dei, un dels centres de recés espiritual més importants d'aquesta prelatura. Les aparicions de Maria Victòria a la premsa són esporàdiques, com aquesta nota del 1970 de la secció Ecos de Sociedad de La Vanguardia: “La senyoreta Maria Victòria Modolell Trias va reunir un grup d'amigues i amics solters, als quals va obsequiar amb un esplèndid còctel”. Entre els assistents a la festa hi havia la marquesa de Cervera, Cuqui Gil de Biedma, Fèlix Güell de Sentmenat i l'historiador Armand de Fluvià, que recorda encara avui aquella còctel. De Fluvià, que precisa que sobretot era amic de Josep Maria Modolell, germà de Maria Victòria, se sorprèn quan és informat de la notícia de la donació. De Fluvià destaca dels Modolell Trias que són una família discreta. La família ha preferit no aportar informació per a l'elaboració d'aquest article.

L'esment públic més enigmàtic de Maria Victòria Modolell apareix al llibre Cristóbal Colón: incógnitas de su muerte. El llibre recull l'acta de l'exhumació d'un cadàver el 1961 a la cripta de la capella de Santa Anna de Sevilla. Entre els testimonis de l'operació hi ha Maria Victòria Modolell. En aquell moment es creia que les restes trobades a la capella de Santa Anna eren del descobridor d'Amèrica, però anys més tard, amb proves d'ADN, es va certificar que es tractava del seu germà Diego.

Modolell no va tenir fills. Es va casar ja gran amb Carlos Calderó Saderra, membre d'un històric llinatge d'Osona. Calderó era propietari majoritari de la Casa Calderó, un palauet del segle XIX patrimoni de Vic. Aquest edifici no forma part del llegat donat per Modolell, segons la UVic. Calderó també va ser beneficiari per part de mare d'un important conjunt d'actius immobiliaris i terrenys a Osona. Aquella fortuna va ser accidentalment notícia el 1983: un contenciós entre els germans Calderó pels seus actius va acabar desembocant en la primera sentència judicial redactada en català de la democràcia espanyola.