_
_
_
_
_

El Suprem estudia habilitar l’agost per accelerar el judici del procés

El jutge Llarena comunicarà al juny al Parlament els càrrecs públics que han de ser inhabilitats

Junqueras i Puigdemont, durant el debat d'una llei secessionista.
Junqueras i Puigdemont, durant el debat d'una llei secessionista.Toni Albir (EFE)

El Tribunal Suprem està estudiant habilitar el mes d'agost, tradicionalment no laborable en la Justícia espanyola, per fer tràmits relacionats amb la preparació del judici contra els líders del procés i evitar així que l'inici es retardi excessivament, segons informen fonts jurídiques. En principi es preveu que els acusats vagin a judici a finals d'octubre i que es pugui dictar sentència a principis del 2019. D'aquesta manera s'evitaria que el procés judicial interferís en les eleccions europees, municipals i autonòmiques, previstes per al 26 de maig.

Si la Mesa del Parlament no els inhabilités, llavors es pot interposar un recurs davant del Tribunal Constitucional

A més, si no sorgeixen obstacles processals, el Suprem demanarà durant la segona quinzena de juny la inhabilitació dels dirigents separatistes que siguin a la presó. El jutge Pablo Llarena, instructor de la causa del procés independentista, comunicarà llavors a la Mesa del Parlament el processament ferm dels acusats que llavors siguin càrrecs públics (diputats) i li traslladarà, a més, el contingut de l'article 384 bis del Codi Penal “a l'efecte que procedeixi”, segons afegeixen els citats mitjans.

L'article 384 bis permet inhabilitar un càrrec públic que es trobi en presó provisional encara que no estigui condemnat en ferm. No és missió de l'instructor inhabilitar un càrrec públic, però sí comunicar, en aquest cas al Parlament, els delictes que s'imputen i la legislació aplicable. I si la Mesa no els inhabilita, llavors es pot interposar un recurs davant del Tribunal Constitucional, que ja ha advertit en diverses resolucions de les conseqüències penals que impliquen la desobediència o l'incompliment de les normes i dels seus mandats.

Després d'haver comunicat als afectats l'ordre de processament, la tasca instructora del jutge Llarena comença a encarar el final. Els afectats poden recórrer contra el seu processament davant la secció penal del Suprem, que s'ha encarregat de les apel·lacions contra les interlocutòries de l'instructor. Aquesta secció la formen els magistrats Alberto Jorge Barreiro, Miguel Colmenero i Andrés Martínez Arrieta. Si aquesta secció confirma en les properes setmanes els processaments, aquests esdevindran ferms i serà llavors quan el jutge Llarena doni per finalitzada la seva tasca i comuniqui al Parlament que el delicte de rebel·lió comporta la inhabilitació del càrrec públic que es trobi a la presó. Passaria el mateix si es tractés de delictes d'organització criminal o terrorisme, els altres dos supòsits en què es pot determinar la inhabilitació cautelar.

Empresonats i fugitius

A la presó hi ha Oriol Junqueras, exvicepresident de la Generalitat en el Govern de Puigdemont; Joaquim Forn, exconseller d'Interior i excap dels Mossos d'Esquadra; els també exconsellers Josep Rull, Josep Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, a més de Carme Forcadell, expresidenta del Parlament. I també els dos Jordis (Sànchez i Cuixart). I fugits, a part de Puigdemont, hi ha Marta Rovira, d'ERC, i Anna Gabriel, dirigent de la CUP, a més dels exconsellers Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig. En total, set. I a 25 ascendeix el total de processats pel Suprem. Alguns, ara, en llibertat provisional.

Un cop es comuniqui la inhabilitació al Parlament, a partir d'aquell moment (el jutge té previst donar per acabat el sumari durant la primera quinzena del mes de juny), la citada secció es farà càrrec del sumari. També serà la que ho prepari tot amb vista al judici i resolgui els assumptes que vagin sorgint. Aquesta tasca, preparar el judici, correspondria al ponent que designés la mateixa sala penal una vegada rebut el sumari, però està molt ajustada de magistrats (no arriben a 14 i hi ha baixes). I la idea és que cap dels cinc magistrats que s'asseguin a l'estrada per fer el judici pugui estar contaminat; és a dir, que no hagi resolt abans de jutjar cap assumpte relacionat amb el procés i derivat del jutge Llarena.

Els afectats poden recórrer contra el seu processament davant la secció penal del Suprem que s’ha encarregat de les apel·lacions contra decisions de Llarena

A partir de la conclusió del sumari (primera quinzena de juny) serà, doncs, la citada secció la que s'encarregui de traslladar a totes les parts les diligències perquè facin els seus respectius escrits d'acusació o de defensa, per després donar per conclosa totalment la investigació i elevar-la per al judici a la sala penal. La intenció del Suprem és començar la celebració a finals d'octubre o començaments de novembre. I que la sentència pugui estar a punt les primeres setmanes de l'any vinent, uns mesos abans de les eleccions europees, municipals i autonòmiques de maig del 2019. Els separatistes que no estiguin presos i, si escau, siguin condemnats, també podrien ser inhabilitats. Els delictes que se'ls imputen (malversació, rebel·lió i sedició) comporten penes de presó i també d'inhabilitació.

En aquest moment hi ha deu separatistes presos a Espanya i set fugits que es distribueixen en quatre països. Sobre tots ells penja l'ordre europea de detenció i lliurament a Espanya. L'expresident Carles Puigdemont és a Alemanya. En teoria, el lliurament, o la negativa a lliurar-lo, s'ha de produir abans de 60 dies, però, segons les citades fonts, és possible que els jutges alemanys demanin una pròrroga d'un mes (90 dies és el màxim) abans de prendre una decisió definitiva. En aquest moment s'està produint un intercanvi d'informació entre els jutges alemanys del tribunal regional de Schleswig-Holstein i el jutge Llarena.

Atès que la investigació sumarial de Llarena pràcticament ha finalitzat i ja s'acosta el judici, la intenció del Suprem és crear almenys dues peces separades per, d'una banda, aglutinar-hi els processats que són a Espanya (presos o en llibertat provisional) i asseure'ls al banc dels acusats d'aquí a cinc o sis mesos; i, de l'altra, poder continuar el sumari amb els fugitius, una altra peça separada, sense entorpir el desenvolupament de la peça principal. Els fugitius serien jutjats a banda, quan tornin a Espanya o siguin lliurats. No obstant això, si algun fos lliurat amb prou antelació per al judici, i sense perjudici del dret de defensa, podria afegir-se in extremis a la peça principal que previsiblement es jutjarà a finals d'octubre.

Maniobres dilatòries

La intenció del Suprem és fer el judici a finals d'octubre, però hi pot haver obstacles processals i als seus magistrats tampoc se'ls escapa la possibilitat que hi hagi maniobres dilatòries d'última hora. O altres eventualitats inherents al sumari que necessitin resposta abans del judici. De fet, el Suprem estudia declarar hàbil el mes d'agost per no entorpir ni paralitzar la investigació contra els líders separatistes catalans. O, simplement, poden aparèixer nous imputats aforats. Però aquestes són hipòtesis no previstes en aquests moments, segons fonts jurídiques.  

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_