_
_
_
_
_

“Colau, al pipican!”

Centenars de persones i gossos es manifesten a Barcelona contra les restriccions als cans als parcs de la ciutat

Jacinto Antón
Un moment de la marxa procanina a la plaça de Francesc Macià.
Un moment de la marxa procanina a la plaça de Francesc Macià.Carles Ribas

Ella era una schnautzer repentinada de bon pedigrí, criada amb vistes al Semon i passejada pel servei; ell, un mestís petaner, un quisso acostumat a créixer a les voreres d'un barri dur de la perifèria. Tota una història a l'estil de La dama i el rodamon. Es van conèixer (i ensumar) ahir als voltants del Turó Park, i fa l'efecte que es van agradar. L'amor sorgeix en les circumstàncies més inesperades, com en una manifestació contra l'alcaldessa Ada Colau i la política municipal sobre els gossos.

La parella —els enviem els millors desitjos— van ser només dos dels moltíssims gossos de totes les races que van participar en aquesta insòlita protesta. La iniciativa, convocada per una vintena d'associacions, va aplegar un centenar llarg de persones i potser el doble de gossos (n'hi havia que en duien dos i fins i tot tres), convocats per queixar-se contra la política canina de l'Ajuntament de prohibir, en general, l'accés dels gossos als parcs de la ciutat i, particularment, el veto a l'entrada al Turó Park, on ahir encara hi accedien sense problemes. El pervers (segons els manifestants) pla municipal és confinar les mascotes al pipican del carrer de Ganduxer (un gueto, segons els residents de la zona, però segurament les termes de Caracal·la pel quisso vingut de l'extraradi). Paradoxalment, al Turó Park s'hi feien fa anys exhibicions canines d'alta volada. Qui signa aquestes línies, sense anar més lluny, va passejar-hi en els seus feliços anys de joventut els campions del centre de cria Bobby Can de May Clapers i Jordi Trias, rebent tant els gossos com el mosso xiulades d'admiració de les membres del jurat. Quins temps!

La manifestació canina –que va arrencar a l'avinguda de Pau Casals, al costat de la porta del parc i va desfilar fins a travessar el carrer, tallar el trànsit al seu pas i culminar al centre de la plaça de Francesc Macià (el propietari d'un pomerània s'hi va referir amb un deix d'altres temps com a “Calvo Sotelo”)– va mostrar algunes particularitats, com que hi havia més éssers de quatre potes que no pas de dues o el fet que havies de moure't vigilant on trepitjaves.

L'inici de la manifestació.
L'inici de la manifestació.CARLES RIBAS

Gent molt variada en la convocatòria, amb persones i els seus gossos vinguts de diversos punts de la ciutat i habitants de la zona del Turó Park, units tots en una protesta feliçment interclassista, encara que algun hereu de l'inefable Tito B. Diagonal arrufava el nas davant de l'excitat succedani de mastí que intentava muntar el seu bichon frisé, que no és un còctel del Sandor, sinó una raça de gos.

Al capdavant de la manifestació, una jove amb una careta de gos, pancartes amb lemes com “BCN not dog friendly”, “Ja n'hi ha prou de provocació” o “Colau, per què ens maltractes?”. Dos grans pastors alemanys duien al llom cartells d'“Al parc hi cabem tots”: a veure qui era el maco que els ho discutia.

La pintoresca marxa, que es va fer amb esperit reivindicatiu però amb un bon rotllo i un civisme notables (exemplar el comportament de la dòberman Perla), va arribar fins a la circumval·lació de la plaça i va travessar l'avinguda —amb l'ajuda de la Guàrdia Urbana, que va aturar un trànsit intens—, amb algun contratemps. Una senyora va ensopegar amb un separador de goma del carril bici i va caure tota llarga i refinada com era sobre l'asfalt, cosa que va generar l'alarma corresponent, sobretot del seu gos, un espectacular caniche gegant retallat com la gespa del palau de Sansoucci. Afortunadament la cosa no va anar a més, tot i que el gos, que va passar momentàniament de la Marilyn de Herta Frankel al rastrejador dels Baskerville, gairebé em clava una mossegada.

“És indignant, és maltractament animal”, comentava una veïna de manifestació mentre les seves dues cocker spaniel m'ensumaven els baixos. Concentrats a la illeta del jardí i mentre cotxes i autobusos feien sonar el clàxon en solidaritat, els manifestants van llançar repetidament i amb l'ajuda de xiulets el lema “Colau, al pipican!”, que ja és un crit. Les protestes continuaran.

La mani, al jardí de Francesc Macià, a vista de gos.
La mani, al jardí de Francesc Macià, a vista de gos.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_