Selecciona Edició
Connecta’t

Un exetarra justifica la violència en una entrevista a TV3

Josean Fernández, que va passar 22 anys a la presó per un assassinat, es nega a demanar perdó

Un moment de l'entrevista.
Un moment de l'entrevista.

Preguntes Freqüents, l'espai de tertúlia dels dissabtes a TV3, va dedicar el seu últim programa a la dissolució d'ETA. El PP i Ciutadans ja han mostrat el seu rebuig per la manera com es va abordar l'assumpte, especialment per l'entrevista a l'exetarra Josean Fernández, que va complir 22 anys de condemna per l'assassinat del comerciant Rafael Vega el 1983, a qui la banda considerava “un chivato”. Fernández va descartar demanar perdó, en considerar que es tracta d'una decisió personal i va advocar per que es coneguin “totes les veritats” si realment es vol recosir la societat basca.

“No demano perdó perquè entenc que el que vaig fer en el seu moment ho vaig fer de manera conscient, que en aquest moment havia de fer-ho”, va dir l'exetarra, qui va sostenir que va entrar a la banda com a resultat d'una anàlisi política i ideològica.

L'entrevista a Fernández, en horari estel·lar, va començar amb la pregunta de si havia demanat perdó a les víctimes presents en el plató. “He dit que ho sento, no [he utilitzat] la paraula perdó”, va assegurar l'entrevistat. “A mi no se'm pot obligar a demanar perdó”, va continuar Fernández, amb una fredor que va sorprendre els televidents, que van enviar en directe els seus missatges al programa.
“El perdó ha de sortir d'un. Si pel que fos no tinc aquesta necessitat, per què se m'ha d'obligar a fer-ho? Si ho analitzes, finalment se'ns va la vida en això, quan la vida és la convivència, és atendre aquestes persones que han patit. La resta és perdre'ns en debats que no van a cap lloc”, va sostenir el convidat, qui va militar 30 anys en el grup terrorista.

Fernández va negar que assassinés Vega, l'esposa del qual es va suïcidar després. Quan la presentadora, Laura Rosel, li va preguntar per l'assassinat, va dir: “Això diu la policia”. La periodista va fer una ganyota de no creure's l'entrevistat. Quan li va tornar a preguntar sobre la dona que es va treure la vida, va assegurar: “Va ser un fet bastant desagradable, ho lamento moltíssim si [l'assassinat de Vega] va ser la causa”. En la xerrada, de 40 minuts, Fernández va assegurar que mai va deixar de militar a ETA fins a la dissolució i que parlava en nom propi. “El que faig ara és aportar, des de la meva situació de ciutadà, un testimoni i unes opinions que crec que poden ajudar a assentar una convivència al País Basc i per a que això no torni a passar”.

Sobre atemptats com el d'Hipercor, va rebutjar explicar si van ser “errors” d'ETA. “No li alleujarà ningú que jo digui que va ser un error o un encert”, va apuntar. “Si volem contribuir a alguna cosa, la veritat ha de prevaldre. Per què haig de negar el meu passat? Tothom ha de dir la seva veritat. Si un ha torturat [a etarres] que ho digui. Igual que jo dic que ho vaig fer per les meves conviccions. La veritat, per molt cruel que sigui, ha de prevaldre”, va indicar.

A més de l'entrevista a Fernández, van intervenir Rosa Rodero, vídua del sergent major de l'Ertzaintza Joseba Goikoetxea, assassinat el 1993; l'exdiputat socialista Eduardo Madina, i Xavi Valls, fill de dues víctimes de l'atemptat d'Hipercor, entre altres.

El PP va reclamar la compareixença de Brauli Duart, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, perquè expliqui el que considera “el compadreo” de Rosel amb l'exetarra.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >