Selecciona Edició
Connecta’t

El procés provoca una fugida de policies nacionals de Catalunya

L'últim concurs per cobrir vacants se salda amb 471 places desertes i només una vintena de cobertes. 260 agents han demanat el trasllat a altres comunitats

Madrid / Barcelona
La Policia Nacional i els Mossos, al gener al Parlament.
La Policia Nacional i els Mossos, al gener al Parlament.

Els policies nacionals no volen estar destinats a Catalunya. L'últim concurs convocat pel Ministeri de l'Interior per cobrir centenars de vacants de la Policia Nacional a tot Espanya ha provocat en aquesta comunitat el fenomen contrari al que es buscava. Del mig miler de places que s'han oferit, només se n'han cobert una vintena. Alhora, prop de 260 agents —gairebé el 10% dels policies destinats— han demanat el trasllat a altres comunitats. Interior assegura que ho compensarà amb l'enviament de bona part dels 1.300 agents que s'incorporen al juny.

El dèficit de policies i guàrdies civils és un problema crònic a tot Espanya, que es va agreujar durant els anys de la crisi, en els quals l'oferta d'ocupació per incorporar-se a les Forces de Seguretat es va reduir dràsticament. A l'octubre, faltaven 20.800 agents per cobrir les plantilles de tots dos cossos. La Policia Nacional era la responsable de bona part d'aquest dèficit: només hi havia cobertes 64.763 places de les 78.137 existents. Faltaven més de 13.000 agents, un 17%. Aquest percentatge és més elevat a Catalunya. Segons una resposta parlamentària recent, el passat 31 de desembre hi havia d'haver en aquesta comunitat 3.946 policies. No obstant això, només n'hi havia 2.859 “disponibles”, incloent els que estan en l'anomenada segona activitat (prejubilats que segueixen exercint funcions policials) i alumnes en pràctica.

És un dèficit de 1.087 agents (el 28% de la plantilla), que, en bona part, es volia compensar amb l'últim concurs de mèrits per cobrir places de les escales bàsiques i de subinspecció, les que engloben la majoria de la plantilla. No obstant això, la publicació dimarts passat del resultat del concurs ha revelat que les 500 places ofertes no només no s'han cobert, sinó que el nombre de vacants s'ha incrementat. D'una banda, només una vintena d'agents destinats a altres comunitats han demanat el trasllat a Catalunya. D'aquesta manera, 471 places per a aquesta comunitat han quedat desertes —el 37% de les vacants de tot Espanya—. Es tracta d'un nombre sensiblement superior al d'altres convocatòries. El 2015, en van ser 378. L'any següent, 361. I el 2017, 375.

Destinats forçosos

Fonts policials afegeixen una dada: “El 2017, de les 27 comissaries de Catalunya només van quedar places desertes per a policies de base en 18. Ara, en són 25”. A la Prefectura Superior, a Barcelona, queden sense cobrir 178 llocs. A l'aeroport del Prat, 41. A la frontera de la Jonquera, 31.

A aquesta xifra s'hi suma l'elevat nombre d'agents destinats a Catalunya que han demanat, i aconseguit, el trasllat d'aquí a poc temps a altres punts d'Espanya —prop de 260—, cosa que incrementarà el dèficit de policies. Un portaveu d'Interior assegura a EL PAÍS que aquest descens d'agents destinats a Catalunya es compensarà aviat, “abans fins i tot que marxin els agents que han demanat el trasllat”, amb l'enviament a aquesta comunitat de bona part dels 1.300 agents que juraran el càrrec al juny. “No hi haurà cap buit”, recalquen. Fonts sindicals apunten que els agents nous que es destinin “rondaran els 500”, xifra que Interior no desmenteix. A aquests agents s'hi sumaran 87 dels alumnes que aquest estiu sortiran de l'acadèmia per fer l'any de pràctiques: la majoria aniran destinats a Barcelona i a l'aeroport del Prat.

Ramón Cosío, portaveu del Sindicat Unificat de Policia (SUP, el majoritari), parla d'“èxode” i bona part l'atribueix “a la nova situació social que ha provocat el procés; és cert que Catalunya no ha estat mai una destinació atractiva per als agents, per l'alt cost de la vida, però la pressió social dels últims mesos ha disparat el fenomen”. La solució que planteja Interior no convenç Cosío, que destaca que Catalunya s'ha convertit en “una destinació de pas en la qual no hi ha arrelament”.

Adolfo Medina, del Sindicat Professional de Policia (SPP, el majoritari entre els comandaments), apunta en la mateixa direcció. Per a Medina la solució és complicada. “A curt termini, es pot donar un incentiu econòmic, com al País Basc i Navarra, però el problema de fons persistirà. Cal aconseguir que a Catalunya es vegi la Policia d'una manera molt diferent, sobretot després del procés”. Medina destaca que en aquest “èxode” han marxat agents amb més de 10 anys a Catalunya. “Per cada un que ha demanat anar a la província de Barcelona, 10 han demanat marxar”, subratlla després d'analitzar les dades.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >