Selecciona Edició
Connecta’t

Llarena al·lega davant d’Alemanya que el Govern va malversar, tot i que no pagués pel referèndum il·legal

El jutge remet a la Fiscalia germana un nou escrit en el qual argumenta que Puigdemont sí que va cometre el delicte, encara que, com assegura Montoro, no s'abonessin els pagaments

Puigdemont atén la premsa a Berlín el 7 d'abril.
Puigdemont atén la premsa a Berlín el 7 d'abril.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va enviar el 23 d'abril a la Fiscalia d'Alemanya un nou escrit en el qual aprofundeix en els indicis recollits fins ara sobre la despesa de fons públics per finançar el referèndum il·legal de l'1 d'octubre per part del Govern encapçalat per Carles Puigdemont. Amb aquest nou document, el magistrat intenta aclarir a les autoritats alemanyes els dubtes que li van plantejar sobre l'existència del delicte de malversació que va esgrimir, a més del de rebel·lió, en la seva ordre europea de detenció per sol·licitar el lliurament de l'expresident de la Generalitat. Llarena utilitza com a principal argument que, tot i que la investigació determini finalment que algunes despeses no es van fer efectives, el delicte de malversació seguiria existint en grau de temptativa, ja que sí que hi hauria una "obligació de pagament assumida" per la Generalitat.

El nou document —de nou fulls d'extensió i enviat per correu electrònic a través d'Eurojust— arrenca recordant la polèmica sorgida a Espanya per les declaracions recents del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la qual assegurava que en els comptes del Govern —sota el control del seu departament— no figurava cap pagament per finançar el referèndum il·legal. Llarena informa ara les autoritats alemanyes que ha demanat a Montoro que aclareixi aquestes afirmacions "al més aviat possible", però que fins al moment no ha rebut resposta. No obstant això, considera que "la força dels indicis" recollits fins ara sostenen l'acusació per un delicte de malversació de fons.

El magistrat fa en el seu escrit un resum d'aquests indicis sobre suposades despeses per a la consulta il·legal referits a la campanya de publicitat, al repartiment postal de documentació electoral, la compra de sobres i cartelleria, i les despeses per sufragar l'estada durant l'1-O d'observadors internacionals. Llarena detalla que en alguns casos es van emetre les factures, però que no existeix constància que se n'hagi abonat l'import. Una circumstància que, al seu parer, no elimina l'existència del delicte de malversació.

"En l'eventualitat que s'entengués que l'obligació de pagament assumida per la Generalitat de Catalunya no està consumada, per no haver-se portat a terme (potser només parcialment) els treballs que determinaven la contraprestació del pagament, els fets es mostren com una eventual temptativa del delicte de malversació", recull el document. No obstant això, considera que en cap cas es produeix "una minoració penalògica del delicte", ja que la temptativa s'integraria "en un delicte continuat i consumat de malversació" perquè considera que sí que estan provades "altres defraudacions".

En aquest sentit, destaca l'existència de tres transferències —dues de consumades i una altra de suspesa— realitzades des de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya davant de la Unió Europea amb destinació a l'empresa holandesa The Hague Centre for Strategic Studies i que el jutge espanyol considera que tenia com a finalitat finançar la participació d'observadors internacionals en el referèndum il·legal. A més, destaca els més de 95.000 euros que es van abonar mitjançant dues targetes de crèdit associades a un compte del Diplocat, l'òrgan creat pel Govern per canalitzar les seves relacions amb tercers països, i que van servir per sufragar l'estada i manutenció d'aquests observadors a Barcelona.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ