_
_
_
_
_

València se suma a la guerra contra els apartaments turístics

Les noves obertures quedaran limitades majoritàriament a baixos i primeres plantes

Ignacio Zafra
Un grup de turistes prop del Mercat Central de València.
Un grup de turistes prop del Mercat Central de València.MÒNICA TORRES

La Comunitat Valenciana s'ha sumat a la guerra que les administracions públiques mantenen contra la proliferació dels apartaments turístics. Les Corts Valencianes van pactar dimarts les esmenes a la nova Llei de Turisme que s'aprovarà abans de l'estiu i concedirà un amplíssim marge de maniobra als ajuntaments per regular al seu gust i en funció de les seves necessitats una activitat que creix a una velocitat vertiginosa. A la ciutat de València l'entrada en vigor de la llei implicarà que els nous pisos turístics quedaran limitats pràcticament només als baixos i les primeres plantes.

Les batalles es lliuren a bona part de l'Espanya turística. Empeses pels problemes que el ràpid desenvolupament de les plataformes per internet estan generant al mercat residencial d'habitatges, amb pujades als preus de compra i lloguer, els ajuntaments i les comunitats estan prenent mesures. Palma va adoptar el mes passat la mesura més extrema en prohibir el lloguer de pisos a turistes. El Consistori governant pel PSOE, Més i Podem només va deixar fora del veto cases aïllades, xalets i entorns com el de l'aeroport i els polígons industrials.

Barcelona, la ciutat amb més oferta de pisos turístics d'Espanya i on els residents estan patint més la reconversió d'habitatges residencials, va tancar l'any passat entorn d'un miler de pisos i ha imposat a Airbnb i Homeaway multes de 600.000 euros. A tot Catalunya, la Generalitat ha recaptat quatre milions d'euros en sancions a pisos turístics des del 2012. La Comunitat de Madrid permetrà a les comunitats de veïns prohibir l'ús turístic dels edificis, i l'Ajuntament de la capital vol que a partir de 90 dies de lloguer a l'any els propietaris dels apartaments necessitin una llicència urbanística d'ús terciari. Andalusia obliga des del 2016 els propietaris a registrar els habitatges en una base de dades, i altres comunitats, com el País Basc o Canàries, han començat a legislar l'activitat.

Más información
Palma és la primera ciutat que prohibirà tots els habitatges turístics en pisos
París denuncia a Airbnb i altres plataformes pel lloguer sense permís d'habitatges
“No tenim 4.000 euros per canviar de pis”
La Generalitat recapta 4 milions amb multes a pisos turístics

La via triada per la Comunitat Valenciana deixa en mans de cada ajuntament la regulació. Amb la nova llei, per poder inscriure's en el registre autonòmic, que és obligatori i en el qual figuren 66.755 habitatges, els propietaris hauran d'obtenir un "informe municipal de compatibilitat urbanística", segons l'esmena acordada aquest dimarts pel PSPV-PSOE, Compromís i Podem.

El número de registre haurà d'aparèixer en totes les ofertes publicades per les plataformes d'internet. I si aquestes refusen fer-ho, rebran una multa. L'Agència Valenciana de Turisme ja ha sancionat amb 30.000 euros Airbnb, Homeaway i Rentalia. La nova llei eleva les multes per incompliments reiterats a 600.000 euros. "Per ordenar el turisme són necessaris consensos i aliances, però també posar fi a la sensació d'impunitat. Les multes que teníem fins ara no eren dissuasives davant de les grans companyies de lloguer en línia", afirma el director de l'agència i exalcalde del municipi turístic de Benicàssim, el socialista Francesc Colomer.

Amb l'entrada en vigor de la llei, per obtenir el certificat a la ciutat de València passarà a exigir-se el compliment del PGOU vigent, que no permet que un habitatge es destini a activitats terciàries —com el lloguer turístic— si té per sota unes altres d'ús residencial. Això, segons la tinenta d'alcalde i líder local del PSPV-PSOE, Sandra Gómez, significarà que la majoria de noves obertures es veuran limitades a baixos i primeres plantes.

Els edificis dedicats íntegrament a apartaments turístics tenen la seva pròpia regulació, requereixen una llicència similar a l'hotelera i al nucli històric —el districte de Ciutat Vella— existeix una moratòria que impedeix noves obertures.

València aprovarà, a més, plans especials per a zones on l'activitat comença a generar conflictivitat social, com els districtes de Ciutat Vella i de l'Eixample, o que presenten una arquitectura particular, com el Cabanyal, on molts habitatges només tenen la planta baixa i un pis.

“Recuperarem el control”

"Amb la nova normativa, els ajuntaments recuperarem el control dels usos urbanístics i a València posarem d'entrada una barrera molt important perquè el fenomen no vagi a més en el futur", assenyala Gómez. Segons els càlculs municipals, el 70% dels pisos turístics de València infringeixen la normativa del PGOU, i el compliment es comprovarà a partir d'ara abans d'expedir l'informe municipal necessari per accedir al registre autonòmic. La regidora de Desenvolupament Econòmic Sostenible descarta exigir el compliment del Pla General als pisos turístics que ja estan inscrits en el registre, un total de 4.441, per evitar generar "inseguretat jurídica".

La situació de València, afegeix Gómez, on segons la patronal Hosbec existeixen 5.500 apartaments d'aquest tipus, que ofereixen unes 20.000 places —els hotels en sumen 16.200—, està lluny de ser alarmant, excepte en alguns barris. "El nostre cas és molt diferent del de Palma, ells són una destinació de sol i platja i sí que tenen un problema de saturació. Cada ciutat ha d'adaptar les mesures a la seva realitat".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ignacio Zafra
Es redactor de la sección de Sociedad del diario EL PAÍS y está especializado en temas de política educativa. Ha desarrollado su carrera en EL PAÍS. Es licenciado en Derecho por la Universidad de Valencia y Máster de periodismo por la Universidad Autónoma de Madrid y EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_