Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA

Carles Agustí: “La confluència ha de ser àmplia, de les forces sobiranistes i veïnals”

El candidat a alcaldable de Barcelona a les primàries del PDeCAT: "Colau ha convertit l’Ajuntament en una agència de comunicació

El candidat a l'alcaldia de Barcelona del PDeCAT Carles Agustí.
El candidat a l'alcaldia de Barcelona del PDeCAT Carles Agustí.

Carles Agustí (Barcelona, 1970) opta a les primàries del PDeCAT per ser alcaldable de Barcelona. Durant el mandat de l’alcalde Xavier Trias va ser comissionat de Participació i actualment és el responsable de Govern Obert de la Diputació de Barcelona.

Pregunta. Per què creu que després d'arribar a l'alcaldia no van ser capaços de repetir mandat?

Resposta. Crec que en part va ser un tema de comunicació. La gestió i la figura de Xavier Trias eren ben valorades però el resultat no va casar. Hi veig dos motius. Un d'intern: el govern no va saber comunicar bé l’acció dels dos últims anys, vam entrar amb un discurs de barri i de persones i potser ens va faltar visitar més barris a la part final. L’altre van ser els canvis que hi ha a la política i a la societat: ens va agafar l’onada d’un partit que no existia i una cap de llista que era una activista que en tres mesos van guanyar unes eleccions. El resultat va ser inesperat.

P. Per què vol ser alcalde de Barcelona?

R. Perquè tinc un projecte per a la ciutat i una trajectòria que fa que la conegui molt. Deu anys de conseller a Gràcia i un mandat de comissionat de Participació i Associacionisme, des d’on vaig conèixer el territori i les entitats.

P. Quines serien les seves prioritats a la ciutat?

R. El meu lema és "Obrim Barcelona". Ara no té un projecte clar, jo no el sé identificar. Colau el tenia quan es va presentar: lluita contra la pobresa, el sensellarisme, els desnonaments... i les xifres de cada indicador han empitjorat. No sé cap on va la ciutat i jo sé cap on vull que vagi: obrir la gestió als ciutadans; implicar-los, obrir l’àrea metropolitana lligant el seu creixement a fer projectes amb la resta de ciutats; obrir la ciutat a Catalunya, ha d’exercir de capital de la República... Colau es posa de perfil o d'esquena al que passa al país; i obrir-la al món, pels perjudicis de l’alcaldessa estem perdent oportunitats.

P. Com valora la gestió de l'alcaldessa Ada Colau?

R. El problema és la manca de projectes, les promeses han acabat sent lemes. Es gestiona el dia a dia, però no hi ha acció política real. Colau ha convertit l’Ajuntament en una agència de comunicació. Apareix cada tants dies per llançar un missatge molt estudiat i sempre equidistant, però la ciutat està en moratòria.

P. La seva rival, Neus Munté, no tanca la porta a una confluència amb Jordi Graupera. Com ho veu vostè?

R. No només no tanco la porta, sinó que hi aposto. Conec Graupera i n’hem parlat amb ell. Però la confluència ha de ser àmplia, de totes les forces sobiranistes i veïnals, perquè la gestió de Colau ha aconseguit crear plataformes de veïns (superilla, tramvia) que es poden incorporar. Perquè hem de parlar de capitalitat de la República i de fer efectiva la independència, però també de fer ciutat.

P. La irrupció de Valls fa més necessari sumar forces al costat sobiranista?

R. És així. És un perill més i un perill que va més enllà. A Catalunya i Barcelona sempre ens hem felicitat que l’extrema dreta no havia penetrat com en altres espais d’Europa. Però això pot caure ara, Ciutadans és homologable a l’extrema dreta: accepten presos per idees, no denuncien la manca de separació de poders, no els fa cap mal defensar penes desproporcionades per gent que talla carreteres, no denuncien les agressions de l’extrema dreta quan els seus militants n’han format part. La cirereta és l’odi i ho tenim al davant. Podria ser la força més votada i hauria de ser suficient per anar tots junts.

P. Ferran Mascarell ha anunciat una conferència. Té alguna idea de quina en porta de cap?

R. És una persona en l’òrbita del PDeCAT, ha desenvolupat tasques institucionals recentment i s'hauria d’haver presentat a les primàries, eren obertes a persones independents.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >