_
_
_
_
_

Els exmembres de la Mesa al·leguen davant Llarena la seva inviolabilitat parlamentària

Guinó, Simó, Corominas i Nuet rebutgen el delicte de desobediència que els atribueix el Suprem

Reyes Rincón
Joan Josep Nuet (d), exmembre de la Mesa, amb el líder de Catalunya en Comú-Podem al Parlament, Xavier Domènech.
Joan Josep Nuet (d), exmembre de la Mesa, amb el líder de Catalunya en Comú-Podem al Parlament, Xavier Domènech.Chema Moya (EFE)

Els exmembres de la Mesa del Parlament processats per desobediència han al·legat aquest dilluns davant del jutge Pablo Llarena que quan van votar a favor de tramitar les lleis independentistes creient que els protegia la inviolabilitat parlamentària. Així ho han afirmat el diputat Lluís Guinó (Junts per Catalunya) i els exdiputats Lluís Corominas i Anna Simó, que han comparegut tot just cinc minuts cadascun davant l'instructor, les acusacions i la resta de parts personades en la causa oberta contra el procés al Tribunal Suprem. També ha comparegut el diputat de Catalunya en Comú-Podem Joan Josep Nuet, processat pel mateix delicte, mentre que Ramona Barrufet, que també estava citada, ha al·legat motius de salut per no anar a l'alt tribunal i el seu advocat ha demanat que la compareixença es faci per videoconferència en els propers dies.

Llarena havia citat els cinc exmembres de la Mesa processats per desobediència per comunicar-los oficialment els fets dels quals se'ls acusa: tramitar lleis que havien estat suspeses pel Tribunal Constitucional. Guinó, Corominas i Simó han rebutjat contestar a les preguntes del fiscal i s'han limitat a ratificar la primera declaració que van fer davant de l'instructor i a al·legar que consideraven que la immunitat parlamentària els protegia per tramitar tots els assumptes que arribessin a la Mesa. Segons ha declarat Guinó a la sortida del tribunal, els membres de la Mesa “intuïen” que existia aquesta immunitat.

El diputat de Junts per Catalunya ha anunciat, a més, que els exmembres de la Mesa processats demanaran que se'ls aixequin les mesures cautelars que els va imposar Llarena al novembre: compareixences setmanals davant del jutjat i retirada del passaport. Aquestes mesures es van imposar quan estaven imputats per rebel·lió i malversació, però finalment l'instructor només els ha processat per desobediència, un delicte que implica pena d'inhabilitació però no de presó, per la qual cosa les seves defenses consideren que ja no els corresponen aquestes mesures cautelars.

Nuet, l'únic dels processats que no pertanyia a una formació independentista, sí que ha contestat a les preguntes de la Fiscalia sobre cada iniciativa independentista que va tramitar la Mesa, com la llei de transitorietat jurídica i la del referèndum. El Suprem atribueix a Nuet haver votat a favor de la tramitació de sis d'aquestes resolucions, però el diputat ha sostingut que només va votar a favor de dues i que en els altres quatre casos va votar-hi en contra o es va abstenir. A més, ha recordat que una vegada que aquestes iniciatives van arribar al Parlament, ell i el seu grup hi van votar en contra.

El diputat ha assegurat que “va tenir dubtes” en algunes de les votacions perquè els informes elaborats pels lletrats del Parlament no eren clars i perquè ell, com a membre de la Mesa, només tramitava la iniciativa perquè es debatés a la Cambra.

Les indagatòries posteriors a l'ordre de processament continuaran aquest dimarts amb els exconsellers Meritxell Borràs (Governació), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa i Coneixement), processats pels delictes de desobediència i malversació de fons públics. Cap dels tres és ara diputat. Dimarts també està citada l'exparlamentària de la CUP Mireia Boya, a la qual se li atribueix un delicte de desobediència.

Llarena considera que Borràs, Mundó i Vila també van eludir els requeriments del Constitucional en aprovar el decret que regulava la convocatòria del referèndum. A més, en la seva ordre de processament assenyala que aquests consellers van autoritzar els seus departaments a fer els treballs i acordar les contractacions necessàries per fer possible la celebració de la consulta il·legal de l'1 d'octubre.

Pel que fa a Boya, el magistrat sosté que va desobeir el Constitucional en registrar al Parlament la proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, que perseguia la "desconnexió" de Catalunya, i presentar la llei del referèndum.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Reyes Rincón
Redactora que cubre la información del Tribunal Supremo, el CGPJ y otras áreas de la justicia. Ha desarrollado la mayor parte de su carrera en EL PAÍS, donde ha sido redactora de información local en Sevilla, corresponsal en Granada y se ha ocupado de diversas carteras sociales. Es licenciada en Periodismo y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_