Selecciona Edició
Connecta’t

Colau admet que no podrà aprovar la seva reforma de l’ordenança de civisme

Asens confia a modificar aspectes puntuals i alerta que el text actual és més dur que la 'llei mordassa'

Jaume Asens, en la inauguració de l'Oficina per la No Discriminació.
Jaume Asens, en la inauguració de l'Oficina per la No Discriminació.

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, admet que no podrà aprovar un altre dels seus projectes estrella: la reforma de l'ordenança de civisme. Els comuns consideren que el text, amb una primera versió que va impulsar un govern socialista el 2005 i va endurir CiU durant el darrer mandat, criminalitza els més vulnerables, com els captaires o les prostitutes. Per aquest motiu el text de l'equip de Colau censura també conductes relacionades amb el turisme i l'oci nocturn. Però aquest dilluns el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha afirmat que la reforma "està en un punt mort". "Ens està resultant molt difícil trobar aliances per poder tirar-la endavant", ha reconegut sobre una qüestió que es pot quedar en un calaix, com el tramvia per la Diagonal o la multiconsulta.

"Tenim punts de vista tan diferents sobre la regulació de l'ús de l'espai públic que resulta molt complicada la possibilitat d'arribar a un acord", ha admès Asens. Més enllà de les discrepàncies, el tinent d'alcalde ha lamentat i ha emmarcat també la negativa de l'oposició "perquè hem entrat en l'últim any de mandat i la qüestió electoral pesa molt més".

Excepte el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy, que veu bé la proposta, els sis grups municipals de l'oposició ja han confirmat que rebutgen el text. El PDeCAT el veu "lax". Ciutadans el considera massa "permissiu". ERC, "imprecís i subjectiu". El PSC entén que "s'obre a l'arbitrarietat". El PP creu que es basa en la "ideologia", i la CUP manté que "segueix criminalitzant la pobresa". El tinent d'alcalde, malgrat tot, no llança la tovallola del tot i intentarà buscar aliances amb entitats o la Síndica de les Persones que puguin pressionar els grups per modificar aspectes puntuals del text.

Asens ha explicat que lamenta especialment "que hi hagi partits que pensin que l'ordenança s'ha d'endurir quan ells mateixos [en referència al PP] han aprovat la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com la llei mordassa, que regula a la baixa, amb un enfocament més benèvol", fenòmens com la prostitució o el consum d'alcohol al carrer. Per exemple, la va revisar de l'ordenança que va fer l'exalcalde Xavier Trias el 2013 persegueix l'oferiment de serveis sexuals, mentre que la llei mordassa només sanciona la desobediència, si una prostituta es nega a deixar de fer-ho. En el cas del consum de begudes alcohòliques al carrer, "l'ordenança sanciona beure, independentment de si es causa soroll, mentre que la llei només sanciona qui beu i molesta". "L'ordenança municipal va elevar de manera inaudita i desproporcionada les multes".

El govern de Colau va aprovar el seu text l'octubre del 2017, tot i que pretenia aprovar-lo l'estiu passat perquè entrés en vigor la tardor d'aquest any. L'esborrany, que ja no es deia ordenança de civisme sinó de convivència, preveia una xarxa de lavabos públics (perquè la vigent multa qui pixa al carrer), espais per a música de carrer, per fer grafitis o patinar a tota la ciutat; i preveia sancions per a conductes relacionades amb el turisme i l'oci nocturn o l'assetjament sexual. D'altra banda, no preveia multes per jugar a pilota o als sensesostre per dormir al carrer. I, en general, l'import de les sancions previstes es rebaixava. Finalment, deixava de sancionar per rentar-se en una font i si algú es dutxa amb sabó a la platja se li aplicava la normativa de medi ambient, per contaminar.

L’Ajuntament rellança l’Oficina per la No Discriminació

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dilluns l'Oficina per la No Discriminació, al carrer de Ferran, que ha estat reformada. El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha explicat que el govern vol que sigui "punta de llança de la defensa dels drets humans a la ciutat, que sigui coneguda per la ciutadania, per les altres administracions i per les entitats que treballen en matèria de drets". "Que sigui el centre d'atenció primària dels drets humans, per a les víctimes de discriminació, odi o intolerància".

A l'Oficina els professionals (entre els quals hi ha mediadors i juristes) busquen atendre casos de discriminació, però, sobretot, prevenir-los, perquè moltes víctimes (els captaires que pateixen conductes d'aporofòbia, per exemple) no s'apropen a aquests serveis. En aquest sentit, el Consistori està formant els agents de la Guàrdia Urbana perquè identifiquin situacions de discriminació i puguin acompanyar les víctimes.

L'any passat, els principals motius de discriminació van ser per racisme i xenofòbia (40%), seguits de raons de gènere, discapacitat, LGTBIfòbia, aporofòbia i condició econòmica. El 2017 l'oficina va atendre 160 sol·licituds d'informació i assessorament, i va obrir 233 expedients per discriminació. Per capítols dels drets vulnerats, els majoritaris van ser el dret a la integritat moral (33%, amb insults racistes, sobretot), seguit del dret a l'habitatge (12%, també casos en els quals no es volia llogar un pis per raó de discriminació, majoritàriament).

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >