_
_
_
_
_

Dalí i la seva família, a plena llum

Fotografies, cartes i manuscrits, molts d’inèdits, permeten reconstruir els secrets de la família del pintor

Gala, Salvador Dalí, la tieta Catalina, Salvador Dalí pare i la germana Anna Maria, a Es Llaner el 1948.
Gala, Salvador Dalí, la tieta Catalina, Salvador Dalí pare i la germana Anna Maria, a Es Llaner el 1948.Archivo particular

L’àlbum en què el pare de Salvador Dalí reuneix els retalls de premsa que parlen del seu fill a partir del 1925, la carta que envia a Joan Miró agraint-li que obri pas al seu fill a París, el passaport d’Anna María Dalí o una foto del pintor de campaments a Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva) el 1920 són algunes de les fotos i documents inèdits que aplega Els Dalí de Figueres. La família, l’Empordà i l’art, una mostra que es pot veure al Museu de l’Empordà (fins al 4 de novembre) i que aprofundeix i deixa a plena llum la vida de família del figuerenc més universal.

L’Ajuntament de Figueres va encarregar fa sis anys a la historiadora d’art Mariona Seguranyes una investigació exhaustiva sobre la família Dalí perquè es convertís en un llibre i una exposició. Ja són una realitat. La mostra inclou 135 peces, entre les quals hi ha 13 olis, 27 dibuixos i 62 documents originals, així com manuscrits, cartes i fotografies.

La mostra teixeix la vida i l’obra d’un artista únic i complex, la trajectòria del qual és impossible d’entendre sense conèixer-ne les arrels, l’entorn familiar i el paisatge del Cap de Creus. A través de fotos i documents, alguns dels quals es poden escoltar en àudio de veu en off, reconstrueix el relat de la vida de Dalí, la relació amb el pare, Salvador Dalí Cusí, amb la mare, Felipa Domènech, i amb la germana, Anna Maria. Una família que funciona com un engranatge al servei del pintor i la seva consolidació.

La família del pintor funciona com un engranatge al seu servei

La mostra té tres àmbits: un dedicat al pare, notari de professió, figura clau per entendre la vida del pintor; un altre dedicat a la constel·lació femenina que envoltava l’artista, i l’últim a la germana. Una part important dels documents relacionats amb el pare s’exposen per primera vegada i posen al descobert la seva trajectòria professional i intel·lectual. Gràcies als seus polits papers s’ha pogut reconstruir la seva vida. Entre els documents inèdits, hi ha les cartes que va escriure a Luís Buñuel o García Lorca per explicar-los que havia expulsat el seu fill de la casa de Cadaqués.

Inquietuds del fill

L’acostament al notari a través del seu periple professional i ideològic ajuda a entendre el gran escull que va haver de vèncer l’artista per viure com volia, lluny de les seves pautes, la seva protecció i del benestar on s’havia protegit. El pare és clau per entendre les pugnes del geni amb ell mateix. El notari no va estalviar mitjans per satisfer les inquietuds artístiques del seu fill, seguint els consells del professor Juan Núñez —de qui també hi ha un autoretrat— i dels seus amics Josep Pitxot i Josep Puig Pujades, que, juntament amb els Cusí, van ser els primers a comprar-li obra. Entre els quadres, dos de pintats als 11 i 13 anys.

Dalí amb la seva família i el seu mariner, 'el Beti', a Cadaqués cap al 1920.
Dalí amb la seva família i el seu mariner, 'el Beti', a Cadaqués cap al 1920.Colección paticular

També per primera vegada s’exposen les cartes entre Anna Maria i Manuel Brunet, i documents de la germana que desvetllen aspectes de les relacions íntimes del pintor amb la seva família, entre els quals hi ha les anotacions a mà que va fer a l’edició de La vida secreta de Salvador Dalí que els va enviar el 1944 des de Nova York. Ella escriu a cada pàgina amb què està d’acord i amb què no i assegura que no entén per què el seu germà no cita mai García Lorca. Els dos germans van compartir amics i art. La infància i l’adolescència d’ella va girar entorn d’ell, en va ser model, secretària i còmplice d’aventures artístiques. Però la fractura familiar va esmicolar també la seva intensa relació fraternal. Prova d’aquesta relació és un audiovisual en què un joc d’imatges permet veure’ls ballar xarleston a la casa d’es Llaner, mentre sona la cançó que va sonar llavors.

'Autoretrat' de Salvador Dalí, realitzat cap al 1920.
'Autoretrat' de Salvador Dalí, realitzat cap al 1920.Col·lecció Eusebi Isern Dalmau, Banyoles.

Documents i fotografies tenen en aquesta exposició el mateix valor que les obres i totes es conjuren per explicar la història “secreta” dels Dalí. Els germans van créixer amb la tendresa de la mare, Felipa, de la tieta Catalina —que es va casar amb el seu cunyat en morir la seva germana—, de l’àvia Anna i de la mainadera. A la casa, l’interior de la qual apareix en fotografies inèdites, estava molt present el primer Salvador, el germà gran, que va morir amb 21 mesos. A l’exposició hi ha fotos mai vistes de tots ells, del petit, de la seva mare retocada a llapis i de la tieta Catalina, a qui Dalí va enviar un catàleg dedicat des dels EUA el 1946: “per a la tieta aquesta nova edició del meu catàleg amb mil coses afectuoses i amb una forta abraçada del seu Salvador”. Al costat, els representa a tots dos —ell petit— de la mà i mirant els estels.

La ruptura entre el pintor i la seva família s’exterioritza amb l’arribada dels seus nous amics surrealistes a Cadaqués el juliol del 1929. En unes setmanes va passar d’estar logísticament en mans del seu pare a les de Gala. Hi ha poques imatges de tots junts: en una d’inèdita, del 1948, hi ha Gala i Dalí asseguts en una taula al jardí de la casa i davant Anna Maria, el seu pare i la seva tieta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_