Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Èxit econòmic, fracàs social

Espanya havia de reduir la població en risc de pobresa a 1,4 milions de persones, però l’ha augmentada fins als dos milions

Persones dormint sota un pont de l'estació del Nord de Barcelona.
Persones dormint sota un pont de l'estació del Nord de Barcelona.

Espanya apareix als informes de la Unió Europea, i sobretot a ulls de qui realment mana a la zona euro, que és Alemanya, com un model d’èxit econòmic. Es basen en alguns indicadors macroeconòmics, com l’augment del PIB. Però, es pot parlar d’èxit econòmic si aquest va acompanyat d’un estrepitós fracàs social? No n’hi ha cap dubte amb les dades que les entitats del Tercer Sector van aportar en una jornada organitzada pel Parlament Europeu a Barcelona divendres passat per explicar el Pilar Europeu de Drets Socials.

En termes de creixement, hem recuperat el que vam perdre amb la crisi i fins i tot hem superat els nivells del 2008. Però hi ha més gent que viu o està en risc de pobresa (26% de la població), hi ha molta més precarietat laboral (el 27% dels contractes duren menys de 7 dies), els salaris són més baixos (el 12% dels treballadors cobren menys de 810 euros al mes), i només el 56% dels aturats rep alguna prestació. Ho va dir gràficament Jesús Ruiz, director d’Assis, centre d’acollida per a persones sense llar: “Aquest és un país el Govern del qual corre a rescatar bancs i autopistes, però que no té cap interès a rescatar les persones”.

Un per un, els portaveus de les entitats socials que treballen en el Tercer Sector van desgranar xifres escandaloses sobre la realitat social catalana i espanyola. Però el que és més descoratjador, per als que han de bregar amb les seves conseqüències humanes —i per a qualsevol que tingui un mínim de consciència social—, és que no aixequen polseguera i amb prou feines se’n fan ressò els mitjans de comunicació, sepultades per l’allau de declaracions triomfalistes sobre l’èxit econòmic.

La UE s’havia proposat erradicar la pobresa el 2010. D’acord amb aquest objectiu, Espanya havia de reduir la població en risc de pobresa a 1,4 milions de persones, però el que ha passat és que ha augmentat fins als dos milions. La divergència social ha augmentat tant a nivell europeu com dins de cada país, inclosa Alemanya. Per exemple, hi ha regions a Europa que tenen una taxa d’atur del 4%, mentre que a d’altres arriben al 40%.

El projecte europeu no podrà sobreviure si continua creixent la desigualtat social. Per això és tan important el Pilar Europeu de Drets Socials que es va adoptar al novembre a la cimera de Göteborg (Suècia). L’acord estableix 20 drets i principis destinats a apuntalar l’Estat de benestar, garantir drets socials com l’accés a l’habitatge, i un mercat laboral i contractual just i homogeni a tot Europa.

Si fracassa, Europa fracassarà, per això la seva ponent, la socialista portuguesa i vicepresidenta de l’Aliança Progressista del Parlament Europeu Maria Joao Rodrigues, va voler explicar-ho en persona a les entitats catalanes. Perquè el pla no quedi en una mera declaració d’intencions, com ha passat tantes vegades, i es converteixi en un motor de convergència social, cal que les mesures acordades tinguin un reflex precís i concret als pressupostos. Que es doti d’instruments de governança dura. Difícilment podrà haver-hi convergència social si la zona euro no compta amb un pressupost propi.

Alguns senyals no són precisament positius. En les previsions de primavera, la Comissió ha donat un toc d’atenció a Espanya perquè ha pujat un 0,5% les pensions, de manera que posa en perill l’equilibri pressupostari. És molt revelador que, amb una previsió tan optimista de creixement econòmic per aquest any, Brussel·les consideri tan negatiu que el Govern hagi pujat les pensions. Sap perfectament que el miserable augment del 0,5% ni tan sols arriba al cost de la vida, la qual cosa significa que els pensionistes espanyols han tornat a perdre poder adquisitiu.

És l’única política econòmica possible? No, en absolut. No cal anar gaire lluny per comprovar que és possible aplicar polítiques que tinguin èxit econòmic i èxit social alhora. Només cal anar a Portugal, un país que va patir com Espanya l’envestida de la crisi i va entrar, com li ha passat a Espanya, en una espiral d’empobriment. Tot va començar a canviar quan el nou Govern lusità d’esquerres va decidir ignorar els advertiments de Brussel·les i Berlín i va abandonar la política d’austeritat. La nova política ha aconseguit trencar l’espiral negativa que l’austeritat a ultrança provoca. Amb l’augment de les inversions, els salaris, les prestacions socials i l’ocupació pública s’ha aconseguit augmentar el consum i generar més ingressos fiscals. Tant de bo els Estats membres arribin a veure-ho tan clar com ho tenen Maria Joao Rodríguez o Carlos Susías, president de l’European Anti Poverty Network a Espanya: per poder canviar les polítiques socials, cal canviar les polítiques econòmiques. Tota la resta és marejar la perdiu.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >