Selecciona Edició
Connecta’t

Mor José María Íñigo als 75 anys

Llegenda de la televisió espanyola, ha mantingut una gran presència en els mitjans de comunicació fins al final de la seva vida

Jose Maria Iñigo
José María Íñigo, en una imatge de 2003. EFE

José María Íñigo (Bilbao, 1942), una llegenda de la televisió a Espanya, ha mort aquest dissabte a Madrid als 75 anys, segons ha informat Pepa Fernández, presentadora del programa de RNE No es un día cualquiera, en el qual col·laborava. Els seus anys daurats van correspondre a la dècada dels setanta, però fins al final de la seva vida va mantenir una gran presència en els mitjans de comunicació. 

Fa 50 anys la complicitat de dos joves de Bilbao, Pedro Olea i José María Íñigo, amb un tercer de Sant Sebastià, Iván Zulueta, va fer possible un insòlit programa musical de televisió, Último grito, un títol que subratllava la seva vocació avantguardista. Íñigo era el presentador i aquest espai el va posar al mapa als seus 25 anys. Des dels 18 havia desenvolupat la seva passió pel periodisme, sobretot per la ràdio musical, a Bilbao, Madrid o Londres, on es va empapar de les últimes tendències en uns anys decisius del pop i el rock. El 1969 va conduir un altre musical a TVE –Ritmo 70, realitzat per Pilar Miró- i el 1970 va començar a presentar el programa que el va consagrar, Estudio Abierto, basat en entrevistes, reportatges i actuacions en directe. 

L'èxit d'Estudio Abierto va facilitar que Iñigo fos l'encarregat de presentar altres programes –Directísimo, Esta noche... fiesta, Fantástico- que van fer d'ell una icona mediàtica de la Transició i del seu mostatxo, el bigoti més popular del país. Gairebé tota Espanya devorava aquests espais que van potenciar la fama de multitud d'artistes, escriptors, polítics, còmics, boxejadors, toreros o éssers anònims que ho deixaven de ser immediatament. La seva manera d'entrevistar- asseia al seu costat als convidats i els mirava als ulls- va crear escola. Un no pot oblidar la seva entrevista a Jacqueline Bisset, en l'esplendor de la seva bellesa, i a Rita Hayworth, en plena tristesa de la seva. 

Va ser, fins a última hora, un col·laborador de luxe a la televisió –El show de Flo, Qué tiempo tan feliz, Aquí la tierra, Hora Punta- i la ràdio. A Este no es un dia cualquiera, que Pepa Fernández presenta a RNE, va coincidir amb altres personatges com Forges o Labordeta. El 2011 l'Acadèmia de Televisió li va concedir el premi Tota una vida. Des d'aquest any comentava per a TVE el Festival d'Eurovisió, al qual ja estava lligat en els 70, en aquell temps en el qual tot Espanya parlava d'ell. 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ