Selecciona Edició
Connecta’t

Carrers en llista d’espera

Barcelona té 230 noms de carrers aprovats per la ponència del nomenclàtor, però pendents d'ubicació. Entre aquests, els de Carles Sabater o Emília Llorca

Placa del carrer dedicat a Pepe Rubianes.
Placa del carrer dedicat a Pepe Rubianes.

El carrer inaugurat en homenatge a Pepe Rubianes fa cantonada amb el passeig de Joan de Borbó; una paradoxa del nomenclàtor perquè l'actor va ironitzar sempre sobre la família reial. Rubianes ja dona nom al carrer de la Barceloneta on va viure, a costa de l'Almirall Cervera i després d'una intensa campanya dels seus amics de la faràndula barcelonina, les “vídues de Rubianes”, que van insistir que el projecte inicial per posar el seu nom a una petita plaça es quedava curt. La substitució de l'almirall per l'actor va ser aprovada al maig de l'any passat pel districte de Ciutat Vella amb els vots a favor de BComú, PSC, ERC, CUP i PDeCAT i en contra de PP i C’s.

En paral·lel, veïns de la Barceloneta recollien signatures per rebatejar el passeig Joan de Borbó amb el nom de la líder veïnal i fundadora de l'associació de l’Òstia, Emília Llorca Emiliona. Amb menys suport mediàtic, van aconseguir portar la petició a la ponència del nomenclàtor, que va aprovar la proposta. Ara haurà de passar pel ple de Ciutat Vella, on BComú sap que no té suports suficients ara com ara.

El nomenclàtor de Barcelona és un embut. Hi ha més de 230 noms aprovats, però pendents d'ubicació. “El gran problema amb el qual ens trobem és que la ciutat és una caixa tancada. No pot créixer per cap lloc. Hi ha més de 4.000 carrers i urbanísticament la ciutat no pot generar espais nous que puguin ser batejats”, assegura Ricard Vinyes, vicepresident d'una ponència que presideix el primer tinent d'alcalde Gerardo Pisarello i està formada per personalitats de l'àmbit municipal. “La ponència”, agrega Vinyes, “rep propostes d'entitats o particulars, les estudia i les aprova o rebutja”.

La llista d'espera per batejar carrers és curiosa. Apareixen noms com Viena, Vigo, Vila d'Andorra i Vimbodí que no compten amb un suport veïnal apassionat. Però també hi ha noms com els del  cantant de Sau Carles Sabater, l'arquitecte Enric Miralles, Nelson Mandela o l'escultor Josep Maria Subirachs.

Vinyes remarca que els carrers aprovats no tenen “un elevat component ideològic” perquè l'objectiu és que perdurin en el temps. “De vegades podem canviar un nom en llocs com la Zona Franca, però als impulsors els sembla un lloc menys rellevant i ho critiquen”, afegeix.

L'arxiver cap, Joaquim Borràs, destaca que la ponència és sensible a l'opinió dels veïns. Els tècnics de districte els pregunten. Però ha d'haver-hi “justificació històrica” per donar lloc a rebatejar un carrer. Borràs destaca també que la ciutat no creix i, per tant, el llistat de més de dos centenars de noms està servint per nomenar “interiors d'illa de l'Eixample o jardins”.

La ponència del nomenclàtor va tramitar el passat any diversos noms de dona com els d'Isabel Vicente, Maria Mullerat, Carme Aymerich o Assumpció Català. Altres noms ja han rebatejat altres enclavaments: la plaça Llucmajor s'ha rebatejat com a plaça de la República; la plaça de Joan Carles I ha donat pas a la plaça Cinc d’Ors; el carrer Maternitat es diu ara Elisabeth Eidenbenz. Un dels carrers que també canviarà de nom és aviador Franco, que fa honor al germà del dictador que durant la República va arribar a ser diputat per ERC i va pilotar l'hidroavió Plus Ultra que va volar per primera vegada entre Espanya i Amèrica. L'espigó de la Mar Bella rebrà el nom de l'antic dirigent del PSUC, Antoni Gutiérrez Díaz.

L'homenatge a Emília Llorca espera ara el consens polític. L'alcaldessa Ada Colau li va retre el seu tribut particular setmanes després de guanyar les eleccions, quan va redecorar el seu despatx amb fotografies de catalanes il·lustres com Neus Català, Maria Salvo, Federica Montseny o Llorca.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >