Selecciona Edició
Connecta’t

L’Audiència absol el promotor de la xiulada a l’himne en la final de la Copa del Rei del 2015

El tribunal anul·la la condemna de multa a Santiago Espot per injúries a la Corona i ultratge a Espanya

Llotja d'autoritats durant la final de la Copa 2015.
Llotja d'autoritats durant la final de la Copa 2015.

L'Audiència Nacional ha absolt aquest divendres en segona instància Santiago Espot, promotor de la xiulada a l'himne d'Espanya i al Rei en la final de la Copa del Rei de futbol del 2015. Espot va ser condemnat inicialment pel jutge central penal a una multa de 7.200 euros per aquests fets. El tribunal d'apel·lació, la secció quarta penal, li dona ara la raó i considera que el manifest publicat per Espot a les xarxes socials en el qual incitava a la xiulada no contenia expressions insultants cap a Felip VI, sinó que intentava aprofitar l'acte esportiu “per reivindicar de forma incívica” pretensions independentistes.

El tribunal, presidit per la magistrada Ángela Murillo, considera que l'acció protagonitzada per Espot, president de l'entitat Catalunya Acció, s'emmarcava en la llibertat de crítica, per la qual cosa la llibertat d'expressió preval sobre el dret a l'honor del Monarca. Segons la sala, en el manifest Per la xiulada a l'himne espanyol i al rei Felip de Borbó, publicat per Espot el 28 de maig del 2015, no apareix “cap epígraf ofensiu, injust o oprobiós que suposi o impliqui un menyspreu a Sa Majestat el Rei i a la institució que encarna en la seva persona”.

Del que es tractava, considera el tribunal, era d'“aprofitar un acte esportiu al qual assistia el Rei” perquè de manera “incívica, impròpia, desafortunada i amb manifesta falta d'educació” els organitzadors “evidenciessin amb la xiulada el seu radical desacord davant de la impossibilitat de seguir endavant amb els plans independentistes”. El manifest defensava que la “protesta col·lectiva cívica” que suposava la xiulada era un pas per aconseguir el control efectiu del territori i proclamar un Estat català independent.

La sentència de primera instància entenia que la xiulada anava també contra l'himne, la qual cosa suposava un delicte d'ultratge a Espanya. La secció quarta rebutja aquest argument i emmarca els fets en la mala educació i no en el delicte. Els que van xiular “van protagonitzar actes profundament reprovables, mereixedors dels qualificatius més abjectes”, però “no tenen encaix en les previsions típiques” del Codi Penal.

MÉS INFORMACIÓ