Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat va encoratjar protestes d’alumnes després del referèndum il·legal

Una instrucció instava a celebrar actes amb “tots els alumnes i professors” pels incidents

L'institut El Palau, a Sant Andreu de la Barca.
L'institut El Palau, a Sant Andreu de la Barca.

La Generalitat de Catalunya va encoratjar a què col·legis i instituts públics muntessin actes de protesta “amb tots els alumnes” contra els incidents ocorreguts durant la celebració del referèndum il·legal d'independència de l'1 d'octubre. Uns actes que, emparats en un genèric i àmpliament compartit rebuig a la violència, va utilitzar el Govern per implicar al sistema educatiu en la seva estratègia de deslegitimar a l'Estat a Catalunya. Així ho revela un correu electrònic, al que ha tingut accés EL PAÍS, enviat per la direcció territorial d'Ensenyament de la comarca del Baix Llobregat (Barcelona) a tots els seus centres.

El Baix Llobregat, que ocupa la vall industrial pel qual discorre aquest riu, és la tercera comarca més poblada de Catalunya, amb 806.000 habitants. És també la zona que més resisteix electoralment a l'independentisme, en gran mesura pel pes que té en els seus municipis la immigració arribada de la resta d'Espanya en els anys seixanta i setanta. En les eleccions catalanes del passat 21 de desembre, les tres candidatures independentistes —Junts per Catalunya, ERC i CUP— van aconseguir el 33,2% dels vots, el menor percentatge de tot Catalunya després de la Vall d'Aran, d'amb prou feines 10.000 habitants.

La directora territorial d'Ensenyament del Baix Llobregat, Núria Vallduriola, va enviar a les 10.38 del dilluns 2 d'octubre un correu electrònic —d'amb prou feines tres frases i amb diversos errors gramaticals— a tots els centres públics i concertats de la comarca (uns 450). Aquell dia bona part de la societat catalana s'havia despertat commocionada per les dures imatges del fallit intent de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional d'impedir la votació il·legal, que va acabar amb centenars de persones copejades.

El correu de Vallduriola comença amb la proposta de “fer una crida a la Pau i No Violència en tots els centres docents”. El lema triat no és casual i coincideix amb el dia escolar internacional que, amb els mateixos termes, se celebra cada 30 de gener per promoure aquests valors entre la infància i la joventut.

El missatge continua amb una instrucció: “Us demanem [que] organitzeu un acte avui a les 12 hores dins del recinte escolar amb tots els alumnes i professors/es”. Finalment, el missatge demana que cada centre faci “la màxima difusió de l'acte”.

La crida de la direcció territorial d'Ensenyament va tenir un seguiment important al Baix Llobregat, encara que va ser desigual en alguns centres. “És obvi que tots estem contra la violència”, explica un docent de Cornellà, que com tots els consultats per aquest diari demana l'anonimat. “Però la instrumentalització dels nens amb aquest pretext era tan basta que jo i algun company ens hi vam posar de perfil. Altres docents sí que van instar els alumnes a baixar al pati, encara que no tots ho van fer”, afegeix. Un altre professor, també crític amb els actes, recorda que “s'estava cuinant la vaga de l'endemà [l'anomenada “aturada de país”, també encoratjada per la Generalitat] i era evident que el que passés en els centres formava part del relat que es volia imposar”.

El correu electrònic enviat per Núria Vallduriola
El correu electrònic enviat per Núria Vallduriola

Altres dos docents de la zona, que no oculten el seu suport a l'independentisme, recorden de forma diferent la jornada. “Aquest dilluns va ser molt intens. No es parlava d'una altra cosa i els alumnes van arribar molt excitats. Calia fer alguna cosa per reconduir la tensió. Sense entrar en el fons de l'assumpte, i respectant les posicions, una concentració per alguna cosa tan compartida i innòcua com el rebuig a la violència va ser una bona forma de fer-ho”, afirmen. “Jo ni sabia que existia aquest correu. Però que calia organitzar alguna cosa per calmar els ànims era evident”, afegeix.

El seguiment va ser massiu en molts centres i, segons les instruccions de Vallduriola, també es va donar difusió a la protesta. Per a això, el recurs a arguments emprats per l'independentisme va ser constant. Un cas és el de l'escola Garbí, d'Esplugues, en la pàgina de la qual web pot llegir-se el següent missatge al costat de fotografies de nens i docents: “Tots els alumnes i educadors hem fet 15 minuts de silenci per recordar que la pau i la no violència són pilars d'una bona convivència. La violència extrema rebuda ahir per molts ciutadans no té cap justificació. Només eren persones que volien votar pacíficament. Tots aquests aspectes els hem treballat avui a l'escola”.

Una portaveu del Departament d'Ensenyament sosté que la crida als centres al Baix Llobregat va ser una iniciativa personal de Vallduriola i que no es va produir en altres delegacions. “La directora va pensar que fer actes entorn de valors àmpliament compartits era una bona manera d'afrontar els fets ocorreguts el dia anterior, que havien causat un gran impacte entre els alumnes”, explica aquesta portaveu.

L'enviament del correu electrònic no va ser l'única intervenció de Vallduriola entorn de la votació de l'1-O. Diverses fonts de la comarca confirmen que la directora va tenir un paper destacat en els preparatius del referèndum il·legal al Baix Llobregat.

Un dels instituts que va rebre el correu va ser El Palau, de Sant Andreu de la Barca, situat prop de la comandància de la Guàrdia Civil. El document apareix citat a la denúncia que la fiscalia ha presentat contra nou professors d'aquest institut per un delicte contra els drets fonamentals de diversos alumnes, als quals suposadament aquests docents van assenyalar com a fills de guàrdies civils, expressant opinions ofensives sobre la professió dels seus pares. Cinc docents, a més, estan acusats d'injúries greus a les forces de seguretat. Fonts judicials assenyalen que, en aquest punt de la investigació, el correu no justifica per si només l'actuació dels professors.

“Persones democràtiques”

La denúncia del fiscal està en mans dels jutjats de Martorell. Un d'ells ha obert diligències contra un dels professors que, el 20 d'octubre, va demanar als alumnes fills de guàrdies civils que “aixequessin la mà” a classe. Un altre jutge està pendent d'admetre a tràmit la denúncia contra els vuit professors que, el dia 2, presumptament “van humiliar” aquests alumnes amb comentaris despectius sobre la Guàrdia Civil.

El fiscal de delictes d'odi de Barcelona ha recollit el testimoni dels pares dels alumnes i també ha pres declaració, com a investigats, als professors. A les seves declaracions, els docents van negar haver criticat l'actuació policial ni haver assenyalat als alumnes. Van acudir abrigallats per Vallduriola. La directora de serveis territorials va assegurar llavors que els debats sobre l'1-O a classe van sortir “de manera espontània” dels alumnes i va justificar que eren necessaris: “Estem educant aquestes persones, que han de ser persones democràtiques”. Vallduriola va criticar als pares per haver acudit a la via penal i no haver resolt el conflicte en les lleres educatives.

En la seva denúncia, el fiscal recull la versió traslladada pels menors que van viure la jornada. “Estaràs content amb el que va fer el teu pare ahir”, va etzibar una de les professores, Lucía, a un menor de 12 anys que es va posar a plorar, segons el seu testimoni. En altres comentaris, els docents van titllar suposadament d'“animals” i “bèsties” els guàrdies per haver tractat d'evitar, per la força, el referèndum.

La veritat judicial encara no està establerta. El jutge haurà de citar els professors i també a les presumptes víctimes de les humiliacions: els alumnes fills de guàrdies civils. Amb tota probabilitat també hauran de declarar, com a testimonis, els altres alumnes que eren a classe en aquest moment. No serà fàcil provar les tesis de l'acusació si les versions són contradictòries, encara que hi ha altres elements de prova (com els informes psicològics dels menors) que podrien ajudar a esclarir l'ocorregut a l'institut.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >