Selecciona Edició
Connecta’t

El discret encant de la utopia

RCR Arquitectes, guanyadors del Premi Pritzker 2017, presenten el seu projecte per al Pavelló Català de la Biennal de Venècia

Ramon Vilalta i Rafael Aranda (dreta), de RCR, a Barcelona.
Ramon Vilalta i Rafael Aranda (dreta), de RCR, a Barcelona.

“No tinc paraules per expressar el que va ser per a nosaltres el 2017 i el que va passar després que ens concedissin el Premi Pritzker”. Ho va afirmar ahir dijous Ramon Vilalta, una de les dues erres de RCR, un acrònim —que es completa amb els noms de Carme Pigem i Rafael Aranda— famós des que van rebre el premi més important en el camp de l'arquitectura. Per això, l'Institut Ramon Llull, contravenint la regla de triar el representant de Catalunya en la Biennal de Venècia mitjançant un concurs, aquest any els ha confiat el pavelló com a homenatge a la seva trajectòria i ells han decidit portar a Venècia el seu somni.

“No mostrarem l'arquitectura de RCR, sinó els seus desitjos més íntims i profunds”, va explicar la periodista Pati Núñez, comissària, amb l'arquitecta Estel Ortega, de RCR. Somni i naturalesa, en la presentació del projecte (aquest sí, triat per concurs) que es podrà veure del 26 de maig al 25 de novembre al magatzem de vaixells que des del 2009 acull la participació de Catalunya a les biennals d'art i arquitectura de Venècia.

El somni de RCR pren forma a la Vila, una finca a la Vall de Bianya, prop de la ciutat d'Olot (Garrotxa) on tenen l'estudi. La van comprar l'any passat per convertir-la “en un espai de llibertat, una utopia en construcció i un laboratori de pensament i creació per explorar l'arquitectura i anar més enllà del que coneixem”, segons Vilalta.

A Venècia el projecte es plasma en l'espai central de la mostra, una cova de llums i ombres, on la Vila es materialitza en 55 visualitzacions que mitjançant lents i lupes ofereixen visions fragmentades i distorsionades, que s'apropen i s'allunyen com en les dinàmiques oníriques. Les 55 instal·lacions estan envoltades per 6.000 lents Fresnel, que contribueixen a alterar les percepcions i submergir els visitants “en un ambient líquid i suggeridor, gairebé immaterial, que permet a cadascun construir el seu propi relat com en els somnis”, segons les comissàries. Malgrat que no hi ha un recorregut lineal, la mostra es tanca amb un vídeo realitzat per la periodista de TV3 Carolina Rosich i el cineasta Isaki Lacuesta.

Nous formats

L'aventura veneciana de RCR va arrencar ahir al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya amb el cicle de xerrades que es farà a partir del 24 de maig a Venècia. El programa es proposa reflexionar sobre els nous formats per exposar i comunicar l'arquitectura. Les comissàries també han implicat en el pavelló vuit escoles superiors de Catalunya, que contribueixen a l'exposició amb cinc propostes audiovisuals cadascuna, que responen a la pregunta "Què aprenem de la natura?"

Encara que els arquitectes i les comissàries han afirmat que volen fugir de la retrospectiva, abans d'arribar a l'espai del Somni, el públic transitarà pel Llindar, on en 15 pantalles flotants es projecten altres audiovisuals del fotògraf habitual de RCR, el japonès Hisao Suzuki, que resumeixen la trajectòria de l'estudi. A partir de l'estadi d'atletisme d'Olot, en el qual plasmen el seu característic respecte per la natura, es desgranen els fruits de 30 anys d'unió professional: el teatre La Lira de Ripoll, la biblioteca de Sant Antoni de Barcelona, el Museu Soulages de Rodez o el crematori de Hofheide a Bèlgica.

“En acabar la carrera el 1987, vam decidir tornar a Olot per establir-nos-hi tots tres junts, i es va considerar una elecció curiosa i insòlita. En aquells anys semblava imprescindible ser a la ciutat”, va recordar Rafael Aranda. Després de 30 anys, a la Vila busquen noves energies i, malgrat que no saben exactament què faran, volen “obrir-la el màxim possible, mantenint els fràgils equilibris que permeten una vivència experiencial”. “És una utopia, un somni viu, alguna cosa en canvi permanent, una ombra que es mou en la boira”, van dir.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ