_
_
_
_
_

L’últim ‘Al vent’ de Raimon

S'editen un CD i un DVD del concert de comiat del cantautor al Palau de la Música

Raimon, a l'escenari del Palau, on s'han presentat el CD i el DVD dels seus concerts.
Raimon, a l'escenari del Palau, on s'han presentat el CD i el DVD dels seus concerts.Carles Ribas

Fa una mica menys d'un any, el 28 de maig del 2017, Raimon feia el seu últim i apoteòsic recital en públic al Palau de la Música Catalana. Ara, aquell moment històric, l'últim concert d'una tanda de 12 realitzats amb totes les entrades venudes amb mesos d'antelació, acaba de publicar-se en un doble format d'àudio i vídeo: Raimon. L’últim recital (PICAP), que inclou un doble CD i un DVD amb tot el concert i la filmació que en va fer TV3 en directe. Trenta-cinc cançons, dues d'inèdites fins a aquell moment, i l'Al vent final que va provocar moltes llàgrimes i va representar el capítol final de la carrera de Raimon.

L’últim recital es va presentar dijous al mateix Palau de la Música que va acollir l'esdeveniment. Raimon, controlant l'emoció que suposava tornar a l'emblemàtic local on ha cantat en solitari 56 vegades, va explicar que el disc podia haver sortit abans, però ha preferit “deixar-lo reposar i poder cuidar-ne tots els detalls”. Per exemple, s'han retallat aplaudiments, aquella nit n'hi va haver molts perquè les emocions es van desbordar ja des del primer moment. “En el primer disc que vaig gravar al Palau [el 1967] hi havia més aplaudiments que Raimon”, va comentar, fent broma, el cantautor retirat. “Una cosa és escoltar-lo a casa i una altra, en directe; a casa tants aplaudiments arriben a molestar. El que sí que hi he deixat són els comentaris. Va ser una barreja molt forta d'emocions, tant les meves com les del públic. Vaig intentar rebaixar-la amb algunes bromes que he volgut que quedessin al disc”.

La portada de L’últim recital és també molt suggeridora. Si la cançó final de la seva carrera va ser Al vent, la primera que havia escrit i cantat, el frontal de la seva última obra presenta una foto d'Oriol Maspons realitzada just abans que es publiqués aquell primer disc. El llibret s'obre amb una il·lustrativa frase de T.S. Elliot, "in my beginning is my end", record de les seves lectures poètiques de joventut. “Amb aquest concert tancava una etapa de més de 55 anys i en començava una altra que, en realitat, encara no sé quan començarà”. Raimon ha explicat que durant aquest any pràcticament no ha tingut temps per res, atabalat pel dia a dia: un incendi, una inundació, revisions mèdiques, el disc-DVD... “No he tingut temps d'enyorar l'escenari. A partir d'ara, potser, no ho sé...”.

Raimon va tornar a descartar qualsevol tipus de retorn, encara que va deixar una porta oberta a un futur disc. “Depèn de mil coses. Si escric noves cançons i no trobo l'intèrpret adequat...”. Va insistir que no ha escrit cap cançó des que es va retirar. “Tinc moltes coses inacabades i no sé si les acabaré. Em costa escriure, hi ha cançons que les vaig iniciar el 1970 i les vaig acabar el 2000. Estic escrivint un dietari, però no sé si alguna idea fructificarà i, si no, a València tenim les Falles”.

El to distès i amb els habituals tocs humorístics de Raimon es va torçar en parlar de l'actualitat. Un Raimon amb el tarannà molt més seriós va afirmar que en política “moltes coses han anat a pitjor. No soc un ésser polític, però sempre m'ha interessat la vida social d'aquest país i també de fora. Actualment vivim una situació complicadíssima. Hi ha hagut unes eleccions i els que han guanyat són tots a la presó. És incongruent, com els errors dels que han liderat el procés independentista, errors que no cal enumerar perquè aquí estan. Com que hi hagi gent en presó preventiva que ja fa sis mesos que hi són i sense judici, mentre que uns altres, amb sentències fermes, són al carrer. I no només aquí, als Estats Units tenim un senyor que vol posar encara més fronteres”.

Censures actuals

En parlar dels rapers condemnats pels seus textos i a punt d'entrar a la presó, Raimon és igual de contundent. “Sembla que hi hagi llibertat, es deixa publicar tot, però després els fiquen a la presó. És un sistema d'una hipocresia immensa: o hi ha llibertat d'expressió o no n'hi ha. Ningú obliga ningú a escoltar una determinada cançó”. En parlar de censures actuals i passades, Raimon afirma: “Jo he intentat sempre ser lliure. Tenia la sort que, quan aquí em prohibien gravar, podia fer-ho a França. I sé que aquells discos arribaven a través d'Andorra”.

Joan Carles Doval, director de PICAP, va explicar que a final de mes L’últim recital ja s'haurà digitalitzat, inclòs el gruixut llibret, i estarà present a totes les xarxes.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_