Selecciona Edició
Connecta’t

La suspensió de la llei de sanitat universal amenaça 115.000 persones

La Generalitat desobeirà la decisió judicial i permetrà que els immigrants en situació irregular segueixin accedint al sistema sanitari públic

Concentració davant de l'Hospital Clínic de Barcelona per reivindicar l'accés universal a la sanitat.
Concentració davant de l'Hospital Clínic de Barcelona per reivindicar l'accés universal a la sanitat.

La decisió del Tribunal Constitucional (TC) de suspendre cautelarment la llei catalana de sanitat universal ha deixat als llimbs l'atenció sanitària de 114.573 persones. La norma autonòmica va néixer l'estiu passat per esquivar el decret estatal que, el 2012, va fulminar l'accés universal a la sanitat pública. El Govern central no va trigar a impugnar la llei catalana i el TC, que ha acceptat el recurs, l'ha suspès fins que emeti una resolució sobre el fons de l'assumpte. Els metges han alertat dels riscos per a la salut pública d'aquesta suspensió i el Departament de Salut, per la seva banda, ja ha anunciat que desobeirà la decisió judicial.

Per contenir la despesa i evitar el turisme sanitari, segons va justificar llavors el Govern de Mariano Rajoy, el Reial decret 16/2012 lligava el dret a l'assistència a les rendes de treball (estar assegurat a l'Institut Nacional de la Seguretat Social). Només hi havia tres excepcions: urgències, dones embarassades i menors d'edat. Unes 900.000 persones a tot Espanya —90.300 a Catalunya— es van quedar sense targeta sanitària.

En aquests sis anys, Catalunya i altres comunitats van intentar esquivar, amb instruccions i lleis ad hoc, el polèmic decret. L'exconseller de Salut Toni Comín va desplegar l'estiu passat la llei que donava assistència sanitària pública a totes les persones empadronades al territori, independentment de la seva situació administrativa. No obstant això, el Govern central va impugnar la norma en creure que s'envaïen competències estatals i el TC va acceptar el recurs i va suspendre la llei autonòmica. L'Executiu de Rajoy va fer el mateix amb les normes de la Comunitat Valenciana, el País Basc, Navarra i Extremadura. El TC les va suspendre totes cautelarment.

La comunitat mèdica a Catalunya i les entitats socials han rebutjat la decisió del TC i han alertat de les conseqüències, en termes sanitaris i socials, que pot tenir l'exclusió sanitària. "El decret no té sentit i contradiu l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que va insistir sobre la universalitat fa unes setmanes", adverteix el doctor Josep Vilaplana, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Una investigació de l'Institut d'Economia de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra va confirmar que la mortalitat entre persones sense papers ha pujat un 15% des de la reforma sanitària.

El col·lectiu en risc fa servir menys els serveis

Segons l'informe de Salut, el col·lectiu afectat pel Reial decret fa servir menys els serveis sanitaris que la població global de Catalunya. “La taxa d'ingressos en hospitals d'aguts és de 6,8 per cada 100 habitants. Aquesta taxa en la població global de Catalunya és gairebé el doble”, exemplifica l'informe. La taxa d'ingressos en centres sociosanitaris també és menor que en la població global.

En atenció primària, les malalties que provoquen més visites solen ser malalties digestives, problemes de l'aparell musculoesquelètic i afeccions respiratòries.

Un estudi del Departament de Salut ha constatat ara que la suspensió de la llei catalana deixarà als llimbs assistencials gairebé 115.000 persones (ciutadans estrangers empadronats a Catalunya no acreditats com a assegurats ni beneficiaris i que tampoc compleixen cap de les situacions especials que estableix el decret). "Representen l'1,53% de la població resident a Catalunya i només podrien ser atesos a urgències", conclou l'informe.

Els professionals sanitaris posen el focus en els riscos que tindrà aquesta mesura sobre la salut. "Això és una contradicció insuportable que castiga els més febles. Com a metge no pots deixar d'atendre una part de la societat. Les patologies no tenen en compte la regularització dels papers ni l'empadronament", critica el doctor Toni Barbarà, membre de la Marea Blanca i portaveu de la plataforma Dempeus per la Salut Pública.

L'estudi recull també que les malalties més prevalents entre el col·lectiu de pacients ara als llimbs sanitaris són la diabetis i l'asma. Es tracta de dues malalties cròniques però potencialment perilloses si els afectats es descompensen i no reben un seguiment clínic adequat. "Si no visiten el seu metge periòdicament per controlar el seu estat de salut, augmentaran els ingressos hospitalaris per urgències. La diabetis descontrolada pot provocar crisis d'hipoglucèmia o hiperglucèmia, ictus, infarts... Són escenaris gens convenients", avisa Vilaplana.

“No s’estalvia res”

Si bé el Govern central va al·legar en el seu moment motius econòmics per justificar el controvertit decret, l'estudi de Salut revela que la despesa d'aquest col·lectiu és molt inferior al de la resta de la població. "La despesa per càpita és de 489,30 euros anuals, mentre que la global de Catalunya és de 966,70 euros", assenyalen els investigadors. L'estudi xifra en "poc més de 31 milions d'euros" la despesa sanitària que va fer aquest grup de pacients el 2016. "Això representa un 0,42% de la despesa sanitària del Servei Català de la Salut (CatSalut), mentre que ells representen un 0,9% de la població", matisa l'informe. "No s'estalvia res. No surten els comptes. L'estalvi ve d'altres camps, no d'aquí", assenyala Vilaplana.

Malgrat tot, Salut ha assegurat que "garantirà l'atenció sanitària a la població resident a Catalunya". Això significa que, previsiblement, desobeiran la decisió judicial. Vilaplana, per la seva banda, va assegurar que els col·legis professionals "col·laboraran amb el Departament" per mantenir l'assistència a tothom.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ