_
_
_
_
_

Ciutadans presenta un recurs contra els vots delegats de Puigdemont i Comín

El partit deixa en mans del Constitucional dictaminar les mesures cautelars que “estimi pertinents”

Camilo S. Baquero
Inés Arrimadas, aquest dijous al Parlament.
Inés Arrimadas, aquest dijous al Parlament.Albert Garcia

Ciutadans finalment ha presentat el recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional contra la delegació de vot dels diputats Carles Puigdemont i Toni Comín, tots dos a l'espera que es decideixi si els extradeixen les justícies alemanya i belga, respectivament. La formació taronja argumenta que aquesta prerrogativa va en contra del dret constitucional dels espanyols a accedir en condició d'igualtat a les funcions i els càrrecs públics. El text no sol·licita cap mesura cautelar específica, sinó que deixa en mans dels magistrats determinar les que “estimin pertinents”. Una suspensió cautelar implicaria suspendre una investidura imminent a Catalunya.

Fa un mes la Mesa del Parlament va acordar acceptar el vot delegat de l'expresident de la Generalitat després que fos detingut a Alemanya i privat de la llibertat en execució de l'euroordre. Puigdemont va considerar llavors que la seva situació era homologable a la d'altres diputats en presó preventiva en territori espanyol i als quals el Tribunal Suprem havia obert la porta a poder delegar el vot si es feia una lectura laxa del reglament del Parlament quan es refereix a una “incapacitat continuada”. Comín, tot i que no ha estat mai a la presó a Bèlgica, també es va acollir a aquesta prerrogativa i va demanar la delegació del vot el 24 d'abril.

Ciutadans va sol·licitar que es  reconsideressin els dos acords de la Mesa, sense èxit. Ara els porta al Tribunal Constitucional. La formació argumenta que es viola la Constitució si els representants triats no poden exercir el seu càrrec de manera total o parcial i es vulnera la igualtat entre diputats. “La participació efectiva dels ciutadans requereix d'un mitjà efectiu de participació. I no hi haurà mitjà efectiu si els representants no poden exercir les facultats pròpies de la funció o el càrrec”, diu el recurs.

El text també recorda que l'acceptació de les delegacions de vot va en contra dels supòsits que estableix el reglament i s'ignoren les mesures cautelars dictades al gener pel Tribunal Constitucional contra la investidura telemàtica de Puigdemont. “La falta d'atenció de l'ordre de cerca i captura no col·loca els fugits en una situació d'incapacitat […]; simplement és una situació en la qual, per simple voluntat del fugit, no pot exercir materialment els seus drets”, afegeix el recurs.

Els intents de frenar el vot delegat han enfrontat Ciutadans i el Govern del PP. La cap de l'oposició, Inés Arrimadas, ha carregat amb força contra l'Executiu de Mariano Rajoy, que acusa de passivitat davant d'una “il·legalitat”. El recurs del Govern espanyol implicaria una paralització immediata de la delegació dels vots, la qual cosa deixaria els independentistes amb només 64 vots. Les quatre abstencions de la CUP, per tant, no permetrien investir cap president o presidenta en segona volta.

Arrimadas i el vicepresident segon del Parlament, José María Espejo-Saavedra, havien assegurat que inclourien mesures cautelars en el recurs d'empara, però no n'enumeren cap i només insten els magistrats a prendre les adequades. El tràmit d'aquest recurs és molt dilatat, amb la qual cosa és molt possible que no aconsegueixi frenar, d'entrada, una investidura en els propers dies.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_