Selecciona Edició
Connecta’t

L’Audiència de Navarra va demanar al Poder Judicial que inspeccionés el jutge del vot particular de la Manada

El Tribunal Superior navarrès va demanar el 2008 iniciar un expedient de jubilació per incapacitat després d’una baixa prolongada de Ricardo González

Milers de persones es manifesten a Pamplona en contra de la sentència de la Rajada.
Milers de persones es manifesten a Pamplona en contra de la sentència de la Rajada.

El magistrat Ricardo González, autor del vot particular de la sentència contra la Manada en la qual demanava l’absolució dels acusats, ha estat objecte de nombroses peticions de seguiments i inspeccions per part de l’Audiència Provincial de Navarra al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i al Tribunal Superior de Justícia (TSJ). El motiu més freqüent ha estat per l’exagerat tardança a redactar sentències i resolucions “anòmales”. Les dues últimes reclamacions a instàncies superiors es van dur a terme el novembre del 2017, data que coincideix amb el judici a la Manada, i el març d’aquest mateix any a causa de la dilació en la redacció del seu vot particular, un fet especialment delicat quan es tracta d’un cas en què els acusats estan a la presó provisional.

Als informes enviats recentment al CGPJ hi proliferen els retards, i posen de manifest la preocupació que hi ha entre juristes de Pamplona sobre diferents actuacions anòmales d’aquest magistrat.

L’objectiu dels seguiments i les inspeccions és que se n’estudiï la inhabilitació si finalment s’observa que la seva actitud, al marge de les demores en les sentències, no és l’adequada per formar part d’un tribunal. El Consell, sempre segons fonts jurídiques, el té en observació, si bé l’òrgan de govern dels jutges no en pot informar perquè és un assumpte reservat i pertany a l’esfera privada del magistrat, afegeixen les fonts citades.

El magistrat, segons fonts de l’Audiència Provincial de Navarra, ha generat “una activitat intensa i reiterada” a causa de la seva feina. Els seus companys de tribunal en la secció segona han restat importància a l’agressivitat contra ells en el vot particular i admeten que arremet amb “duresa” contra ells, però també contra tots, segons diverses fonts.

El problema “singular” de què “parlen tots”, al qual es va referir aquest dilluns el ministre Rafael Catalá i pel qual el CGPJ havia d’haver actuat “preventivament”, és un problema que ha portat l’Audiència a estudiar que se li rebaixés el volum de feina. “Jo no conec amb detall [el problema] i tampoc seria raonable parlar d’un problema personal”, va dir el ministre després d’explicar-ho, no obstant això, a l’opinió pública als micròfons de la cadena COPE.

El CGPJ, per la seva banda, ha informat que no existeixen expedients disciplinaris oberts al magistrat González en els últims quatre anys. Les úniques informacions públiques relacionades amb el jutge del CGPJ es remunten al març del 2008, quan el Tribunal Superior de Justícia de Navarra va demanar que s’iniciés un expedient de jubilació per incapacitat permanent al magistrat, un automatisme que executa el CGPJ en els casos de baixa prolongada per malaltia d’un jutge; González feia més d’un any que estava de baixa, segons va poder saber aquest diari. En el cas que aquest expedient no es fes, avisava el CGPJ, s’havia de reclamar, com es fa amb tots els jutges, un informe medicoforense de la malaltia i la seva evolució.

González es va reincorporar i va seguir ocupant la seva plaça en la secció segona de l’Audiència de Navarra. És un magistrat amb el qual l’Audiència “ha treballat molt”, reconeixen a l’òrgan judicial. Des d’aquest mateix òrgan s’afirma que el CGPJ i el TSJ han hagut d’actuar “abans” en conèixer una situació denunciada ja diverses vegades pels seus companys de feina.

“Teníem la certesa que es tracta d’un jutge amb el qual tenim problemes i que aquests problemes han generat moltíssima feina i moltes demandes de revisió i inspeccions, com ja sap el CGPJ”, expliquen fonts judicials que comparteixen el dia a dia amb el jutge, que s’ha enfrontat amb enteresa diverses ocasions amb el Tribunal Suprem. En una ocasió, va redactar 55 pàgines d’un judici de lesions amb una sentència que va ser anul·lada pel Suprem perquè va considerar que no estava fonamentada malgrat la seva extensió; González va dictar una nova sentència, pràcticament de la mateixa extensió, i el Suprem va respondre que considerava “lamentable” el seu “laconisme”, va criticar que el jutge no es preocupés d’afegir informació fonamental i va revocar parcialment la seva sentència.

La magistrada i actual portaveu del PSOE al Congrés, Margarita Robles, ha demanat al Consell “que adopti les mesures de seguiment necessàries per evitar que en alguns òrgans judicials (per sort, molt excepcionals) es produeixin disfuncions evidents i ja conegudes, traduïdes en endarreriments injustificables a l’hora de dictar sentència, o en resolucions, encara que siguin vots particulars, que suposin un menyspreu inacceptable per als que hi sol·liciten la tutela judicial”. Robles explica: “El necessari suport que el CGPJ ha de prestar als jutges, no es pot fer en detriment ni menystenint cap víctima de delicte i encara més quan es tracta de dones objecte de salvatges agressions”.

Suspensió per sis mesos

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va suspendre el magistrat Ricardo Javier González per sis mesos, al juliol del 2001, per demores injustificades i reiterades en les seves funcions. La sanció, imposada per una falta molt greu, va tenir en compte que el magistrat va necessitar més de dos anys per resoldre una causa de separació i divorci, cosa que ja li havia passat anteriorment. Aquesta resolució va ser confirmada pel Suprem el 2003, en una sentència a la qual ha tingut accés EFE.

En aquesta sentència del Suprem es recorda que la Comissió Disciplinaria del CGPJ va obrir un expedient a González el juliol del 2000. El magistrat es va defensar assenyalant que les demores que havien donat lloc a l’expedient esmentat es referien a dos processos concrets, i per tant no eren reiterats.

El Suprem va rebutjar el recurs del jutge contra la sanció i va recordar que el magistrat havia estat “sancionat anteriorment”. El 1997 se li va imposar una multa de 200.000 pessetes, imposada per retards com a jutge del Jutjat de Primera Instància de Bilbao, i el 1999 se li va imposar una altra sanció de 55.000 pessetes per endarreriments (tot i que aquesta va ser anul·lada el 2003 pel Suprem). També se’l va sancionar amb una multa de 50.000 pessetes i un advertiment, a més d’una altra multa que l’alt tribunal va reduir a 600 euros, totes per demores.

Fonts del Consell han informat que el jutge no ha estat format expedient o sancionat en els últims quatre anys.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ