Selecciona Edició
Connecta’t

Mig Catalunya es queda al marge de la recuperació econòmica

El Barcelonès, amb 19.100 euros de renda per habitant, supera en un 13,3% la mitjana catalana

Mig Catalunya es queda al marge de la recuperació econòmica

Les comarques catalanes es deprimeixen, tan a la platja com a la muntanya. Ni tan sols l'embranzida que els aporten el turisme i les seves activitats relacionades, com la construcció i el comerç, permeten tancar la bretxa econòmica que les separa de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Un estudi de l’Idescat revela que la dualitat es cronifica i que mentre la capital i els seus municipis veïns se sacsegen la crisi, la precarietat de les ocupacions i la seva temporalitat no permet a tots pujar al mateix tren.

Las estacions d'esquí catalanes sumaran aquesta temporada dos milions de forfets venuts. El Patronat de Turisme de Lleida assenyala que és la millor campanya dels últims 12 anys. Més a l'est, al Pirineu de Girona, les taquilles també somriuen. L'estació de la Molina, una de les cinc que són propietat de l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), ha tancat la millor temporada dels seus 75 anys d'història. Però queda molt camí per recuperar.

Un estudi fet públic per el Institut d'Estadística de Catalunya, amb dades del 2015, posa en relleu que les comarques de l'Alta Ribagorça, la Cerdanya i el Pallars Jussà pateixen disminucions de renda per habitant del 3%. Els diners prefereixen el centre als extrems. El Barcelonès, amb 19.100 euros, va superar en un 13,3% la mitjana catalana (16.800 euros) i es manté com la comarca catalana amb la renda per habitant més elevada. A continuació, el Baix Llobregat (17.400 euros) i el Vallès Occidental (17.100 euros). Aquestes són les tres úniques comarques que el 2015 es van situar per sobre de la mitjana catalana. A l'altre costat de la balança es troben les comarques limítrofes. Montsià i Baix Ebre, a les Terres de l'Ebre, registren una renda per habitant de 12.300 i 12.800 euros, respectivament. En la mateixa escala es troba la renda mitjana de l'Alt Empordà, 12.800 euros. Només una mica superiors són les de la Cerdanya, 13.500, i l'Alt Urgell, 13.300 euros.

El retrat dibuixa una Catalunya de dues velocitats, on la recuperació es concentra a la capital i a la seva àrea metropolitana però que, alhora, desatén les comarques rurals, molt penalitzades per la poca activitat industrial i per una crònica escassetat d'infraestructures. A les manifestacions que Comissions Obreres i la UGT han convocat aquest primer de maig a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Blanes, Tortosa i Igualada el lema acordat demana millors pensions i reclama "més igualtat, més ocupació i més salaris" per als treballadors. La temporalitat de les ocupacions i la precarietat dels contractes s'albira en les dades que llança l'estudi de l’Idescat. Només així s'entén que a l'escalafó més baix de la renda disponible es trobin municipis costaners amb una potent tradició turística. A la Costa Brava, Roses, Castelló d'Empúries, Palafrugell o Lloret de Mar estan per sota dels 12.000 euros anuals, i Castell-Platja d'Aro els supera per poc: 12.100 euros. Quant més a prop de Barcelona, millor surten els comptes. Blanes registra una renda de 13.200 euros, Sant Pol de Mar de 18.000 euros i Sant Andreu de Llavaneres de 19.600 euros.

En una lliga a part juguen els municipis que superen els 20.000 euros. Sant Cugat del Vallès se situa en els 23.300 euros, Cabrils en els 23.900 euros i Sant Fruitós del Bages en 24.700 euros. Lideren el rànquing Matadepera, 25.400 euros, i Sant Just Desvern, 25.700 euros. A les comarques del sud passa el mateix que a la Costa Brava. A mesura que l'àrea metropolitana s'allunya, també s'encongeix la renda. Municipis turístics com Salou o l'Ametlla de Mar no aconsegueixen els 12.000 euros de renda per càpita.

Pèrdua de poder adquisitiu

El poder adquisitiu dels catalans s'ha reduït un 5,5% l'últim lustre (2012-2017). Es tracta de la caiguda més pronunciada de totes les comunitats autònomes que, de mitjana, acumula un descens de la capacitat de compra del salari mitjà d'un 2,3%, segons un estudi de l'empresa de recursos humans Adecco. En els últims cinc anys, els catalans han perdut 100 euros al mes de poder adquisitiu i a la resta de Espanya n’han perdut 39.

El salari mitjà català es va situar el 2017 en 1.725 euros bruts mensuals i només va augmentar un 0,2 % respecte del 2016, segons aquest estudi, amb la qual cosa Catalunya, fins ara la tercera comunitat amb millors salaris, s'ha situat en quarta posició, superada per Madrid (1.933 euros), País Basc (1.930) i Navarra (1.777). Des del 2010, la pèrdua de poder adquisitiu dels catalans és d'un 10,9 %.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >