Selecciona Edició
Connecta’t

Protocol veïnal per combatre els ‘narcopisos’

Els veïns del Raval dissenyen informes i fitxes per recaptar informació i donar-la a la policia i a les administracions

Draps vermells en protesta pels narcopisos al carrer d'en Roig del Raval.
Draps vermells en protesta pels narcopisos al carrer d'en Roig del Raval.

Els veïns del barri del Raval de Barcelona fa mesos que reclamen l’atenció de les administracions. Viuen al cor de la ciutat, a escassos metres de la Rambla. Però des del passat estiu el seu paisatge humà s’ha transformat, i pels carrers passegen persones drogodependents buscant barreges d’heroïna i cocaïna tallada amb mata-rates entre tres i sis euros la dosi. El fenomen dels anomenats narcopisos —apartaments ocupats on es trafica amb drogues— ha entelat el barri, convertint en inhòspits i perillosos alguns carrers. Després de mesos de protestes, un grup de veïns —constituïts en les plataformes Acció Raval i Acció Reina Amàlia— ha confeccionat un protocol per fer front a la situació del barri. “Hem dissenyat tota una forma d’actuar per donar mastegat a la policia i a les administracions la situació dels narcopisos”, assegura Ángel, d’Acció Raval.

El protocol l’han repartit entre entitats i particulars, i gràcies a ell pretenen que les administracions “no tinguin excuses i actuïn”. “Hem utilitzat el protocol en cinc narcopisos i funciona”, assegura Àngel. El document conté vuit aspectes amb els quals pretenen acabar amb els punts de venda de droga. El primer aspecte és clar: “El més important és no enfrontar-se als traficants sota cap circumstància”. El document remarca que els que han d’actuar són la Guàrdia Urbana i els Mossos, però els veïns poden incitar i ajudar en l’actuació policial. “Cal reunir el major nombre de veïns del mateix bloc o zona afectada per crear un escrit detallat de la situació. [Amb el document], dirigir-se a la comissaria dels Mossos i preguntar pel departament de relació amb la comunitat per interposar una denúncia”, remarca el protocol, que acompanya diversos números de telèfon. A banda de fer-ho a la comissaria, es demana als veïns que portin una còpia d’aquest informe al departament de servei a les persones del districte de Ciutat Vella.

Com el mateix protocol deixa entreveure certa desconfiança amb l’efectivitat de les administracions, també es demana als veïns que localitzin el propietari del pis ocupat, que se’l “posi al corrent” de les pràctiques que s’hi estan duent a terme i que se l’“exigeixi que denunciï l’activitat de tràfic de drogues” que es fa a la seva propietat.

El protocol d’Acció Raval també informa del telèfon que s’ha d’utilitzar, immediatament, en el cas de localitzar xeringues a la via pública. Les persones addictes a substàncies com l’heroïna solen trigar entre quatre i set minuts des del moment que compren la droga i la consumeixen. Els serveis de neteja de l’Ajuntament van recollir a Barcelona l’any passat 31.012 xeringues, de les quals 20.000 eren al districte de Ciutat Vella.

Un problema complex per a la policia

El fenomen dels narcopisos al Raval va començar el 2016 quan diverses operacions dels Mossos d’Esquadra, al barri de la Mina a Sant Adrià del Besos, van desplaçar els venedors al centre de Barcelona. El problema, en moltes ocasions, és que, perquè els agents desarticulin els narcopisos, cal una autorització judicial que triga setmanes. Un cop detingut el camell, el Consistori intenta localitzar el propietari de l’immoble per tapiar i inutilitzar el pis. No sempre és fàcil i sovint el tornen a ocupar i comencen a traficar de nou. Llavors els policies tornen a la casella de sortida i tornen a sol·licitar una nova ordre d’entrada i registre.

Si els veïns localitzen algun pis o local buit que encara no ha estat ocupat, també se’ls anima a emplenar una sèrie de fitxes que s’han de lliurar a la seu del districte. Ángel assegura que el protocol funciona però que és insuficient. “Necessitem ajuda, sobretot de la Generalitat, que és qui menys està actuant per acabar amb el problema”. Encara que els veïns asseguren que no tot deriva de les màfies. “Al tràfic de drogues se li sumen l’especulació, la turistificació, els abusos de l’oci nocturn, els desnonaments i, en

definitiva, l’expulsió dels veïns. Les administracions han d’invertir en polítiques socials d’habitatge i d’atenció als toxicòmans”, destaca.

Des d’Acció Raval asseguren que actualment al barri hi ha prop de 30 narcopisos, encara que en altres èpoques aquesta xifra es multiplicava gairebé per tres. Segons l’últim informe municipal de la comissió de seguiment sobre la problemàtica de les drogues, fins a abril s’havien detectat al Raval 360 pisos buits o ocupats amb finalitats de venda de drogues. El 28% d’aquests pisos es trobaven a la zona d’influència del carrer de la Riereta, seguits pel d’en Roig (14%) i el de Sant Gil (12%). La majoria d’aquests habitatges, un 31%, pertanyen a entitats financeres i un 26% pertanyen a societats. Una desena de narcopisos són de propietat municipal i el Consistori ja n’ha denunciat les ocupacions i les activitats que s’hi realitzen.

Des del punt de vista policial, entre el 2017 i el 2018 s’han realitzat 74 entrades al districte de Ciutat Vella, la majoria d’elles al Raval, amb 99 detinguts.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ