Selecciona Edició
Connecta’t

La gran oferta acadèmica de graus amenaça les carreres tradicionals

Alguns graus humanístics o científics, com Geografia o Enginyeria Telemàtica, tenen molta menys demanda que oferta

Claustre de la Universitat de Barcelona.
Claustre de la Universitat de Barcelona.

La gran oferta acadèmica de graus que imparteixen les universitats catalanes —uns 400, alguns repetits en diverses institucions— ha diversificat les opcions dels alumnes. Els estudiants tenen un ventall tan ampli per decidir que algunes carreres ja no reben tantes demandes. Es tracta, en la seva majoria, d’estudis tradicionals, que no gaudeixen de l’embranzida social d’alguns coetanis —com Medicina o Dret, que mai fallen— i han estat relegats a un segon pla pels nous graus que venen. A les universitats els ha tocat repensar alguns d’aquests títols per fer-los més atractius.

A vegades, l’oferta de places no s’adequa a la demanda; Humanitats és un dels camps més castigats per aquesta situació. “Volíem que el nombre d’entrades d’alguns estudis fos millor. El que fem és replantejar els títols posant-los en un context actual”, explica Josep Ros, vicerector de Programació Acadèmica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per exemple, Ciències de l’Antiguitat —que fins ara es deia Estudis Clàssics— o algunes filologies, que ara disposen d’entrades dobles (com estudis d’anglès i d’espanyol, per exemple). A la Universitat de Barcelona (UB) també s’estan “replantejant” l’àrea d’Humanitats i de carreres com Biblioteconomia, tot i que descarten desprogramar algun grau.

També hi ha diverses carreres de ciències socials que no es lliuren d’una eventual extinció. “Hem replantejat Geografia perquè el que necessitaven fa 10 o 15 anys, ara ha canviat. Cal fomentar l’ús de la informació i les dades, la cartografia antiga perd pes i hi ha més component tecnològic”, exemplifica Ernest Pons, vicerector de Comunicació i Coordinació de la UB.

“A classe som entre quatre i set alumnes”

A Enginyeria Telemàtica, la UPC té 80 alumnes entre tots els cursos. Sara Padilla, de 21 anys, n’és una. Està cursant tercer d’un doble grau de Telemàtica i Telecomunicacions. És l’única noia a classe i un dels pocs alumnes que hi ha a l’aula. “A classe som entre quatre i set alumnes, depenent de l’assignatura. Quan anem amb els de Telecomunicacions, en som 20. No pots faltar, ni tan sols arribar tard a classe. Els professors ho sabrien”, titubeja la jove.

Ella és feliç amb la seva carrera, que ha tret neteja curs rere curs. “A mi m’agraden les classes perquè no són les típiques magistrals. Reps bastant informació de retorn dels professors i t’adeqüen les classes als teus interessos”, admet. I les empreses ja se la rifen: “Al Fòrum d’empreses vam fer un speed dating amb algunes companyies i em preguntaven si ja tenia disponibilitat, que els agradava el meu perfil, em demanaven el currículum”, explica la jove. Li queden dos anys per acabar.

Repensar les titulacions

La UAB també va realitzar un estudi dels graus per facultats i proposa alguns canvis: per exemple, el que abans era la carrera de Geografia i Planificació del Territori s’ha reconvertit en Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial; també a Filosofia i Lletres “està sorgint una tendència a fer les humanitats digitals”, apunta Ros. “Geologia tenia menys estudiants del que volíem i planifiquem un doble grau amb Ciències del Medi Ambient”, afegeix.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que acull les carreres tecnològiques per excel·lència, tampoc està exempta de graus amb baixa demanda. Malgrat l’embranzida socioeconòmica que té el sector, la UPC ha diagnosticat cinc estudis a la baixa. “Es tracta d’Enginyeria en Geoinformació i Geomàtica, Enginyeria Minera, Enginyeria de Tecnologia i Disseny Tèxtil, Enginyeria Telemàtica i el grau en Tecnologies Marines”, enumera Núria Garrido, vicerectora de la UPC. “Són poc visibles però són graus estratègics, amb una elevada inserció laboral. Per exemple, el sector tèxtil de Terrassa estava preocupat per la falta d’enginyers”, agrega la docent. Unes altres, com les enginyeries navals o mineres gaudeixen d’una fama equivocada, segons la UPC. “Hi ha hagut la percepció que aquests sectors estaven en crisi, que eren titulacions sense futur, però no, perquè les empreses que s’han quedat, s’han renovat i s’han especialitzat i necessiten enginyers”, afegeix Garrido.

Algunes universitats, com la Pompeu Fabra (UPF), diuen que no tenen problemes de demanda amb cap carrera. “Tots els nostres estudis tenen la màxima ocupació. Tenim

dos alumnes per plaça de mitjana”, apunta Cristina Gelpí, vicerectora de Projectes i Docència. La UPF monitoritza l’eficiència de totes les seves carreres: “Usem quatre instruments per mesurar la vitalitat d’una carrera: la demanda per plaça, el manteniment d’estudiants en els quatre anys d’estudi, la matrícula per assignatura i la taxa d’abandonament”, afegeix. La UPF no accepta assignatures de carrera amb menys de 20 alumnes ni assignatures de màster amb menys de 10.

Revisió de l’oferta

Amb tot, les universitats no es plantegen desprogramar cap carrera. De fet, la UB va suprimir Filologia Romànica i la va recuperar de nou i, l’any passat, a la Rovira i Virgili, es va deixar d’oferir Geografia i, si bé aquest curs no s’ha impartit, l’any que ve la tornarà a oferir. El que sí que faran algunes facultats és reduir el nombre de places que ofereixen.

No obstant això, les universitats proposen una revisió global de l’oferta acadèmica. “A Espanya tenim una tasca pendent: com que no hi ha un catàleg de títols, no hi ha planificació i coherència al mapa. Hi ha certa inflació de títols”, apunta Pons. Segons Ros, “les universitats haurien de tenir un nombre de places d’acord amb el que la societat demani”. “Hauria d’haver-hi un control, i regular-se segons l’oferta i la demanda”, afegeix. Així i tot, Pons puntualitza que el concepte d’oferta-demanda “és difícil d’interpretar”. “Hi ha graus que tenen poca demanda però que són necessaris, com Filologia o Estadística”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ