Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern espanyol vol que la ‘taxa Google’ per finançar les pensions ja s’apliqui aquest any

El ministre reclama un acord ràpid amb la resta de grups polítics per engegar al més aviat possible el nou impost

El ministre d'Economia, Román Escolano, a la sortida del Consell de Ministres.
El ministre d'Economia, Román Escolano, a la sortida del Consell de Ministres.

El Govern es veu obligat a fer equilibris per encaixar l'alça de les pensions i salvar la legislatura. El ministre Román Escolano va anunciar ahir que vol presentar “el més aviat possible” i “amb amplis consensos” la taxa Google (un nou impost sobre les empreses digitals), perquè entri en vigor aquest any, malgrat els problemes per forjar majories al Congrés. La pujada de pensions costarà 3.300 milions entre el 2018 i el 2019: Economia fia el compliment del dèficit a la recuperació, i a la recaptació amb aquesta taxa. “Una immensa majoria de socis està a favor d'aquest impost”, va dir, malgrat que a Sofia només França, Itàlia, Portugal, Eslovàquia, Bulgària i Polònia, a més d’Espanya, donen suport a la taxa europea amb claredat.

L'art del flip-flop. Els anglosaxons anomenen flip-flop a defensar una opció política i després pràcticament la contrària en un curt espai de temps. L’Executiu espanyol —juntament amb partits com Ciutadans— deia fa només uns mesos que les pensions no podien créixer amb la inflació, al·legant possibles problemes en l'estabilitat pressupostària. Rajoy va canviar el pas fa uns dies per poder aprovar els comptes públics i salvar la legislatura, i divendres passat va anunciar l'engegada d'un nou impost a les empreses tecnològiques —que impulsa Brussel·les a nivell europeu— per ajudar a finançar aquest increment.

El ministre d’Economia, Román Escolano, va donar detalls addicionals: l'objectiu és forçar una tramitació exprés de la denominada taxa Google al Congrés perquè entri en vigor abans que s’acabi l'any. En principi, el propi Escolano havia anunciat que seria per al 2019, posteriorment des del seu equip s'ha avançat el termini apuntant que va ser un lapsus.

Escolano enviarà aquest dilluns a Brussel·les el nou Pla d’Estabilitat, que inclou l'increment de pensions però manté intacte l'objectiu del dèficit en el 2,2% del PIB per a aquest any. Aquestes xifres no acaben de sortir. L'alça de pensions suposa uns 3.300 milions d'euros addicionals entre el 2018 i el 2019. Escolano va explicar que el fort creixement del PIB, combinat amb la recaptació addicional procedent d'aquesta taxa, permet pensar en un increment d'ingressos públics suficient per no desquadrar els comptes, malgrat que els analistes no han trigat a dubtar d'aquesta jugada.

Escolano va explicar que la taxa espanyola anirà “en paral·lel” a l'europea. Però si bé tècnicament són similars, les xifres no encaixen: la proposta inicial de Brussel·les donaria a Hisenda entorn de 500 milions anuals: 1.000 milions en total. Els 3.300 milions que costa apujar les pensions fins a 2019 queden massa lluny d'aquesta xifra com per confiar només en el vent a favor de la recuperació.

A més, l’Executiu pot tenir diversos problemes per accelerar. Economia confia que aflori un “ampli consens” entre els partits, per precipitar la tramitació, però aprovar els pressupostos ha costat mesos i mesos. “Ja hi ha figures impositives semblants al Regne Unit, Itàlia, França i Alemanya, i la nova taxa es justifica per raons de justícia fiscal: no és just que les empreses tradicionals paguin impostos i les tecnològiques no contribueixin”, va argumentar el ministre. Escolano, a més, va al·ludir al “consens creixent” a la UE en favor d'aquest nou impost. Però a l’Ecofin de Sofia va succeir que aquest consens, lluny d'assentar-se, sembla que s’hagi encongit.

Espanya es pot veure obligada a aplicar aquesta taxa en solitari, sense acord a la UE. Amb prou feines mitja dotzena de països han apostat amb claredat per una taxa europea a Sofia, mentre que hi ha nombrosos socis que preferirien esperar a una regulació internacional. La iniciativa xoca amb l'oposició dels nòrdics i de països petits com Irlanda i Luxemburg, que fan sevir pràctiques fiscals agressives per atreure les multinacionals. El Regne Unit, que aparentment hi estava a favor, ja no ho està. I Alemanya segueix movent-se en l'ambigüitat, malgrat que va ser una de les grans impulsores del projecte. Les raons, segons les fonts consultades, tenen a veure amb el context geopolític: la taxa Google castigaria bàsicament els gegants digitals nord-americans, una presa difícil de cobrar amb l’Administració Trump amenaçant amb una guerra comercial a Europa.

El ministre va llançar un missatge optimista a Sofia. “Espanya està al capdavant en termes de creixement a Europa i en creació d'ocupació, i segueix compromesa amb l'eliminació total del dèficit el 2021”, va dir. Les macroxifres confirmen aquesta anàlisi, però hi ha altres maneres d'explicar la suposada primavera espanyola: el creixement ha tornat però amb pèssims indicadors socials; Espanya crea ocupació però amb la major proporció de contractes temporals de l’Atlàntic Nord; el dèficit s'embrida però l'economia espanyola és l'única de l'euro que segueix amb un forat fiscal superior al 3% del PIB. I fins i tot notícies positives com la pujada de pensions tenen el seu contrapunt: la despesa pública se situarà el 2021 al nivell del 2004. “Sembla que les pensions pugen a costa de tota la resta”, resumeix Daniel Fuentes, d’AFI.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ