Selecciona Edició
Connecta’t

L’alumne aplicat de Junqueras

Pere Aragonès, de 36 anys, es converteix en el líder emergent per capitanejar Esquerrra Republicana

Pere Aragonès, el nou líder emergent d'Esquerra.
Pere Aragonès, el nou líder emergent d'Esquerra.

La posada de llarg de Pere Aragonès (Pineda de Mar, Barcelona, 1982) com a nou home fort d'Esquerra Republicana va ser el 14 d'abril passat, quan el partit commemorava el seu 87è aniversari. Es va dissenyar un acte pensat per pujar la moral de les bases, en un moment crític, amb Oriol Junqueras que complirà sis mesos a la presó preventiva el proper dia 2 i la seva secretària general, Marta Rovira, fugida a Suïssa.

L'home reflexiu, poc histriònic i pragmàtic es va ensenyorir de l'escenari, demanant “expulsar l'article 155 d'una vegada i recuperar la capacitat de fer lleis i pressupost al servei del poble de Catalunya”.

Va rescatar el to de míting més propi de fa deu anys, en la seva època de portaveu de les Joventuts d'Esquerra Republicana, que del secretari d'Economia de la Generalitat. El que tots apunten com el futur vicepresident de la Generalitat és vist per estrets col·laboradors i rivals polítics, amb matisos, com un “petit Junqueras”. Reconeixen els seus dots de negociador però creuen que ha de demostrar la seva capacitat de lideratge.

Encara que sempre s'ha sentit més còmode entre bambolines, Aragonès ho ha fet tot a Esquerra: regidor, parlamentari dedicat als assumptes econòmics, i alt càrrec del Govern, on va lluir un perfil gairebé de tecnòcrata per negociar amb el Govern central. És llicenciat en Dret i amb estudis en polítiques públiques a Harvard i està acabant el seu doctorat en Història Econòmica.

En les eleccions del 21-D, ERC va virar el seu discurs a la necessitat de guanyar més massa crítica a favor de l'independentisme i acabar amb la unilateralitat. Segons coincideixen diversos col·laboradors, Aragonès encarna aquest nou paradigma, però ningú dubta que és un independentista convençut. És la figura cridada a intentar reduir la tensió amb el Govern.

Com a mà dreta de Junqueras a la conselleria d'Economia va negociar amb els ministeris d'Hisenda i Economia les transferències al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) o la gestió dels crèdits a curt termini contrets per la Generalitat, que van ser l'autèntic malson per a la Hisenda catalana.

De tarannà progressista liberal, els seus col·laboradors expliquen que és partidari que la Generalitat sigui allà on es discuteixi qualsevol cèntim que afecti els catalans i per això defensa la reforma del sistema de finançament. Després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, es va convertir en el màxim responsable d'una conselleria intervinguda i se li atribueix el mèrit d'haver desbloquejat el gruix dels 400 milions que Hisenda va bloquejar després de la intervenció dels comptes públics el setembre passat.

L'entorn de Mariano Rajoy veu en Aragonès l'home a tenir en compte com a interlocutor a Catalunya quan es formi Govern i es restableixi el diàleg. No només per les seves dots negociadores, sinó perquè és el nexe amb el món econòmic, que li reconeix haver estat dels pocs càrrecs públics que va entendre la gravetat de la fugida de seus empresarials pel procés. No obstant això, tots dubten de si serà capaç d'exercir el lideratge en un moment en el qual l'independentisme es divideix entre els pragmàtics i els que desitjarien seguir amb la unilateralitat.

Des de Junts per Catalunya li reconeixen la seva sinceritat i capacitat de treball, una virtut que també destaquen els seus rivals polítics locals. “I té auctoritas”, agreguen aquestes mateixes fonts. “Només pot ser un gran número dos”, diuen uns altres com a crítica.

El respecte que desperta a les files republicanes pot ser insuficient. Després d'accelerar fins a la declaració unilateral d'independència dins de les bases d'ERC costa entendre l'aposta per reduir la marxa cap a la república. És aquí on molts veuen sorgir el petit Junqueras, perquè no es reobrin les disputes internes que va aconseguir apaivagar l'exvicepresident.