Selecciona Edició
Connecta’t

Els abonats del Bicing repunten coincidint amb l’ampliació de carrils bici

L’oposició demana que la nova generació de bicicletes porti publicitat i l'Ajuntament encara no ho ha decidit

Un usuari del Bicing en un carril nou al barri de Sant Antoni.
Un usuari del Bicing en un carril nou al barri de Sant Antoni.

En els últims anys a Barcelona s'ha produït un fenomen curiós: mentre els usuaris de la bici es disparaven fins a sumar més del 2% dels desplaçaments, els abonats al Bicing, la bicicleta pública, es van desplomar durant cinc anys seguits fins a caure gairebé a la meitat. Però el servei va començar a recuperar abonats el 2016 i l'augment va continuar el 2017. La xifra d'abonats va tenir la seva pitjor dada el 2015 (95.168) i el 2017 es va tancar amb 106.688. L’Ajuntament atribueix l'augment a l'ampliació de la xarxa de carrils bici, que ha passat de 116 a 179 quilòmetres durant aquest mandat, un 54% més.

El Bicing va fer deu anys el 2017. Va començar a operar el març del 2007. Quan va començar, costava 24 euros a l'any i va estar a punt de morir d'èxit. Amb només 1.500 bicis, en quatre mesos ja tenia 70.000 abonats i creixia al ritme de mil al dia. El primer any va tancar amb més de 100.000 abonats. El segon amb 182.000. Però entre la saturació del servei, les avaries, la pujada de preu a 35 euros (ara en val 47) i el fet que la renovació va deixar de ser automàtica, la xifra es va desplomar el 2010 fins als 117.523 i excepte un lleu repunt, va caure en picat fins al 2015.

El 2016 va fer un salt fins als 102.000 i el 2017 la pujada va augmentar fins a més de 106.000 i des del començament del 2018 continua creixent. Ho va revelar aquesta setmana a la comissió d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat de l’Ajuntament la tinent d'alcalde Janet Sanz. El gerent adjunt de Mobilitat i Infraestructures, Manuel Valdés, atribueix l'augment al fet que “el Bicing és un servei cada vegada més madur i a l'increment i millora de la infraestructura ciclista”. Malgrat l'augment d'abonats, sobre el total de desplaçaments a pedals, la bici pública perd pes. Del 40% del Bicing sobre el total de desplaçaments amb bici que representava el 2012 (el primer any que es va comptabilitzar), ha caigut fins a una quarta part (el 26,4%).

Valdés també celebra les dades –“ofereixen una bona perspectiva”– just quan el Consistori acaba de signar el contracte amb Cespa, guanyadora del concurs de la segona generació de bicis públiques de Barcelona per als propers deu anys. Una oferta de 150 milions (sobre un preu de sortida de 227) amb la qual la filial de Ferrovial deixa fora l'actual operador, Clear Channel. De les 6.000 bicis actuals es passarà a 7.000 i el sistema d'ancoratge permetrà aparcar totes les bicicletes, tant si són elèctriques com si no.

Sense notícies sobre el patrocini

Durant la comissió es va parlar del Bicing a petició del PP, que va preguntar pels recursos interposats per empreses que es van presentar al concurs i no van guanyar. Sanz va explicar que els recursos van ser cinc i que “dos es van resoldre quan es van presentar i que tres més han estat desestimats, en dos casos s'ha multat les empreses per considerar que perjudicaven l'interès públic”.

En el debat polític, els grups de l'oposició es van enfrontar a Sanz quan es van mostrar partidaris que les noves bicicletes portin publicitat per contribuir al cost del servei, que com altres transports públics és deficitari. La tinent va insistir que la qüestió de la publicitat “no està decidida” i que en qualsevol cas seria un contracte diferent al de l'operació del servei. “No tanquem cap porta, hem de plantejar el debat”, va dir sense aclarir terminis per decidir-ho.

El regidor popular Javier Mulleras va recordar que l'actual publicitat suposa 1,5 milions d'euros a l'any que contribueixen a rebaixar el cost: “Va en benefici de tot el món, no entenc que es deixin influenciar per criteris ideològics mentre el Bicing té un dèficit inacceptable de 12 milions”. També el PDeCAT va lamentar que el govern de Colau “renunciï al patrocini” i el PSC i el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy, es van mostrar partidaris de la publicitat. Des d’ERC, el regidor Jordi Coronas va admetre que el seu grup “no té posicionament” sobre la qüestió. Només la CUP es va mostrar contrària a un contracte publicitari per a un servei que entén que hauria de ser públic i no externalitzat.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ