Puigdemont creu que l’esperen “dècades a la presó o molts anys a l’exili”
L'expresident prefereix no traçar plans de futur, segons manté en una entrevista a 'The Times Magazine'
L'expresident Carles Puigdemont, en llibertat amb fiança a Alemanya, afirma en una entrevista publicada aquest dissabte a la revista britànica The Times Magazín que afronta la seva situació com a "provisional" i prefereix no traçar plans de futur.
"L'opció més realista és no tenir un pla per al futur. En el pitjor cas, seré extradit a Espanya. Això significa que el meu futur estarà clar: dècades a la presó. Si no, probablement passaré molts anys a l'exili", ha dit Puigdemont al suplement del diari The Times.
La periodista Sally Williams va visitar l'expresident a Berlín, on ha fixat la seva residència mentre els jutges alemanys estudien la seva entrega a Espanya, que el reclama per delictes de rebel·lió i malversació de fons públics.
"Quatre acompanyants silenciosos -dos guardaespatlles policials i dos seguidors (de Puigdemont), tots ells de Catalunya-, em condueixen cap a una habitació" en un "còmode i anònim pis de Berlín", descriu Williams en narrar la trobada.
Puigdemont diu en l'entrevista que pot moure's dins d'Alemanya sempre que avisi amb antelació les autoritats judicials i que cada dimarts ha de presentar-se en una comissaria de Berlín.
"No sóc un fugitiu. No estic vivint una vida clandestina. Sóc un president. He de reunir-me amb gent, actuar, no viure en la foscor", afirma. Puigdemont indica que no vol "fer cap concessió a la tristesa" i que està "tractant aquesta situació com a provisional".
"No poder besar les meves filles cada nit, explicar-los contes... És impossible acostumar-se a aquesta situació. Estan espantades. Ho puc veure en els seus ulls", afegeix l'expresident a la revista britànica.
L'article assenyala que la seva rutina consisteix en sortir a "prendre un cafè o a dinar' durant el dia, si bé la major part del temps "es queda al seu apartament i treballa".
Puigdemont sosté que el referèndum sobre la independència d'Escòcia que es va celebrar al setembre del 2014 "va demostrar que era possible a Europa el dret a l'autodeterminació" i que el seu objectiu era "fer el que van fer els britànics i els escocesos".