Selecciona Edició
Connecta’t

Un guàrdia civil va temptar companys amb 6.000 euros al mes per importar tabac il·legal

L'agent afronta deu anys de presó i una multa de 25 milions d'euros per portar paquets de la Xina destinats a Irlanda

Diverses marques de tabac amb el seu preu en un estanc.
Diverses marques de tabac amb el seu preu en un estanc.

Enrique Díaz necessitava socis, guàrdies civils com ell, perquè li donessin un cop de mà amb el contraban de tabac. Destinat a Tenerife, Díaz no sempre es podia desplaçar a Barcelona per controlar, en persona, l'arribada de contenidors plens de paquets de tabac falsificat made in China. Tampoc podia saber si algú el vigilava, així que va demanar ajuda a un amic seu, el propietari d'un club nocturn del carrer Nàpols de Barcelona. Que li busqués, entre els seus clients, guàrdies civils dedicats a perseguir el contraban i disposats a facilitar-li informació. La recompensa: 6.000 euros al mes, més del triple del sou mitjà d'un agent.

En la intimitat del club, un dia de juny del 2009, l'empresari va traslladar la proposta primer a un guàrdia civil, després a un altre. Amb un petit matís: els va dir que s'havien de repartir amb ell, a mitges, els 6.000 euros. Els dos guàrdies temptats van rebutjar el tracte i "van posar els fets en coneixement dels superiors", segons l'escrit del fiscal que ha investigat el cas i que demana 10 anys i mig de presó per a Enrique Díaz per diversos delictes: associació il·lícita, contraban, suborn, contra la propietat industrial i blanqueig de capitals. El guàrdia civil que va voler subornar els seus companys també haurà de fer front a una multa de més de 25 milions d'euros.

Els guanys del contraban de tabac estan a anys llum dels que proporciona el tràfic de drogues. Però segueix sent una bona opció (més segura) per als qui busquen un mitjà fàcil i ràpid de guanyar-se la vida. És el cas, presumptament, del guàrdia civil i de nou persones més que, a partir de dimecres, s'asseuran al banc dels acusats per importar, a través del port de Barcelona, tabac de poca qualitat elaborat a la Xina.

Els fabricants feien passar la mercaderia per tabac de primeres marques i la introduïen en contenidors que, segons la documentació oficial, portaven, per exemple, "cable d'acer". El volum de contenidors mogut per aquesta organització –desarticulada, finalment, l'octubre del 2009– s'ignora. Els investigadors van requisar cinc contenidors amb més de 2,3 milions de paquets de tabac amb els logotips de Marlboro, Benson&Hedges, John Player i Superkings. El seu valor al mercat és de 7,8 milions d'euros.

Encara que arribava al port de Barcelona, el tabac seguia el seu curs en camió fins a un altre port, el de Bilbao. D'allà encarava el seu destí final: Irlanda, un dels països on, segons fonts del sector, es consumeix més percentatge de tabac de contraban (entorn del 40%, davant del 9% d'Espanya).

En no passar per duana ni pagar impostos (que suposen el 77% del preu d'un paquet de tabac), gairebé tot són beneficis. El que perd és l'Estat: només en aquesta operació va deixar d'ingressar 6,2 milions d'euros en impostos, segons càlculs del fiscal. Una quantitat que els acusats hauran d'abonar en cas de condemna. Encara que Enrique Díaz era un dels líders de l'organització –l'altre ha mort– al banc dels acusats s'asseu un altre guàrdia civil, un cap de Tenerife, que suposadament el va informar de "les investigacions policials en matèria de contraban" quan Díaz es va poder agafar una llicència per assumptes propis.

Aquest segon guàrdia civil, Francisco Javier Remón, va alertar Díaz que estava sent investigat per Assumptes Interns, segons el fiscal. Les sospites van sorgir, precisament, de les declaracions dels dos agents temptats sense èxit per l'empresari. El fiscal sospita que l'organització es va dedicar al contraban almenys durant una dècada i així s'explica que Díaz acumulés, en poc temps, un elevat patrimoni, que va posar, és clar, a nom de la seva dona: un dúplex a la localitat de Tenerife de Tacoronte, quatre vehicles, comptes corrents amb més de mig milió d'euros i rellotges de luxe.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ