_
_
_
_
_

El ple de Barcelona reprova la gestió de Colau a Ciutat Vella

El PP fracassa en el seu tercer intent de censurar, en global, el govern de l'alcaldessa

Clara Blanchar
Ada Colau, durant el ple d'aquest divendres.
Ada Colau, durant el ple d'aquest divendres.Albert Garcia

El ple de l'Ajuntament de Barcelona afrontava aquest divendres dues propostes de l'oposició per reprovar la gestió de l'alcaldessa Ada Colau. Ha tirat endavant, amb els vots de tots els partits excepte la CUP, la proposta del PSC de reprovar l'alcaldessa per la seva gestió de la crisi dels narcopisos a Ciutat Vella. Qui no s'ha sortit amb la seva –i ha estat el tercer intent des que va començar el mandat– ha estat el PP, que pretenia reprovar la gestió, en genèric, de l'equip de Colau. Els grups han convingut que seria banal reprovar la totalitat de la gestió. En el terreny executiu, mentre tots els grups excepte la CUP han aprovat el pla urbanístic del Barça, el govern s'ha vist obligat a retirar de l'ordre del dia el principal contracte que traurà a concurs, el de les escombraries i la neteja, per manca de suport.

Ja fa molts mesos que els plens dels últims divendres de mes s'han convertit en un mal tràngol per a l'equip de Colau. El pacte de govern amb el PSC es va trencar al novembre, com a conseqüència del suport dels socialistes a l'aplicació de l'article 155, i la precampanya electoral ja fa mesos que ha arrencat. L'últim ple va ser especialment amarg: l'oposició va tombar a Colau dos dels seus projectes estrella (el tramvia i les consultes ciutadanes) i va haver-hi dialèctica d'alt voltatge.

Però aquest divendres ni tan sols els debats que es preveien agres o encesos ho han estat. Ha estat un ple de perfil baix, avorrit. Com si l'oposició s'hagués cansat d'arremetre contra el govern més aïllat de la història de la ciutat. Ni tan sols en el debat sobre Ciutat Vella hi ha hagut nous arguments. 29 minuts. D'una banda, l'oposició retreia la deixadesa i la falta de presència policial i recordava la crisi dels narcopisos. I de l'altra, la regidor Gala Pin llistava les inversions fetes i assegurava que al final del mandat el govern hi haurà invertit 73 milions d'euros “perquè sigui un barri per viure”.

Tampoc hi ha hagut grans gesticulacions en la proposta del PP de reprovar Colau “per la falta de resposta a les necessitats de la ciutat, que ha generat un agreujament i proliferació de problemes dels barcelonins i una falta d'embranzida per a l'avançament de la ciutat”. Només Ciutadans hi ha donat suport. El PDeCAT, el PSC i ERC s'han abstingut, argumentant que censurar la globalitat de la gestió no és seriós. Només la CUP ha escalfat el debat quan la seva regidora Eulàlia Reguant ha retret als populars que les seves polítiques, precisament, agreugen les condicions de vida dels veïns de la ciutat. Com a exemple ha citat les polítiques d'habitatge o la negativa d'apujar les pensions, com demanen els jubilats.

Anulació d’expedients del franquisme a funcionaris

El ple ha votat per unanimitat anul·lar els expedients del franquisme de depuració de 1.600 funcionaris municipals que van treballar durant la República i reconèixer la seva dignitat. Tots els grups, excepte el PP, han votat també a favor de retirar la Medalla d'Or de la ciutat a l'alcalde de llavors, Miquel Mateu Pla. Els grups han celebrat el que el portaveu de l'executiu, Gerardo Pisarello, ha qualificat de “pas contra la impunitat franquista”.

I, de nou, Pisarello s'ha enfrontat amb el popular Alberto Fernández Díaz, que no ha avalat la retirada d'honors a l'alcalde franquista. En les intervencions hi ha hagut diverses al·lusions a la situació política actual. El demòcrata Jaume Ciurana ha afirmat que “ara ens trobem amb nous inquisidors [...] i algun dia rescabalarem les seves víctimes”, en referència al Govern de Mariano Rajoy. I des d'ERC Jordi Coronas ha lloat els funcionaris expedientats per “defensar la legalitat democràtica i la democràcia”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_