Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona, Venècia, Malta i Lisboa s’uneixen contra el turisme massiu

Una dotzena de ciutats del sud d'Europa creen una xarxa que demana "limitar la indústria turística"

Turistes als voltants de la catedral de Barcelona. Veure fotogaleria
Turistes als voltants de la catedral de Barcelona.

Augment del preu del lloguer, saturació de l'espai públic, desaparició del comerç local... Són problemes que comparteixen les ciutats turístiques europees i que causen malestar en alguns dels barris més pressionats per la presència de visitants. Per aquest motiu, entitats de més d'una dotzena de ciutats espanyoles (Barcelona, Madrid, València o Palma, entre d'altres) i de la resta d'Europa (Malta, Venècia o Lisboa), crítiques amb el model turístic, han creat una xarxa de ciutats del sud d'Europa per fer front a la Turistització. La iniciativa va ser impulsada des de Barcelona fa un parell d'anys i la xarxa ha pres forma durant els últims mesos en trobades en què han coincidit entitats d'aquesta dotzena de ciutats.

El manifest fundacional de la xarxa s'ha presentat aquest dijous a Barcelona i en el text expliquen que comparteixen conflictes que tenen l'origen en el turisme, com les dificultats dels veïns per accedir a habitatges de lloguer, l'encariment i la desaparició de comerç local, la massificació de l'espai i el transport públic, condicions laborals precàries en l'ocupació vinculada al turisme, la contaminació o la banalització d'entorns urbans i naturals.

Davant d'aquests fenòmens, els membres de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), veïns i entitats de les ciutats de la xarxa han explicat que s'estan organitzant "per defensar els drets socials, sobretot en matèria d'habitatge i de dret a la ciutat". Les propostes de les ciutats de la xarxa són posar límits a la indústria turística –algunes plataformes solen dir que "el turisme no és una indústria sense fum" i que cal regular-la–; adoptar polítiques fiscals diferenciades per als habitatges destinats a turistes i a veïns, o el "decreixement turístic acompanyat per polítiques de foment d'altres economies justes".

Un dels portaveus de l'ABTS, Daniel Pardo, ha llegit el manifest, que explica que la intensitat de les conseqüències del turisme no és la mateixa a totes les ciutats de la xarxa i ha posat com a exemple dels efectes més avançats i greus els que pateixen Barcelona, Venècia o Palma. La xarxa pretén "sensibilitzar l'opinió pública i pressionar les administracions per regular l'economia del turisme des de criteris de sostenibilitat econòmica, social i ambiental dels territoris on s'implanta".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ