Selecciona Edició
Connecta’t

El taxidermista que va ‘ressuscitar’ la balena del zoo

El zoològic de Barcelona retira l'esquelet del cetaci de 21 metres que va aparèixer mort al Prat el 1983

Una de les últimes fotografies de la balena encara en la instal·lació.
Una de les últimes fotografies de la balena encara en la instal·lació.

Els operaris del Zoo de Barcelona van retirar, fa unes setmanes, l'esquelet de balena, de 21 metres, que des del 1985 estava instal·lat a l'accés al parc del carrer Wellington. Les inclemències del temps i els microorganismes havien malmès els ossos, col·locats a diversos metres d'altura. La retirada va ser una complicada maniobra dirigida pel cap de manteniment del parc, Jorge Cerón, i algú que coneix al mil·límetre cadascuna de les parts de l'esquelet: Salvador Filella. Història viva del parc, Filella va començar a treballar al zoo el 1967. “Aquell any vaig conèixer el Floquet de Neu. Acabava d'arribar a Barcelona”, recorda. Va ser taxidermista, retolador del parc, criador de preses, encarregat de l'estació meteorològica, responsable de la granja… i gràcies a ell, milers de persones han contemplat durant dècades els ossos de la balena que ningú va batejar.

Filella es va iniciar en la taxidèrmia a la plaça Reial de Barcelona, tot i que la professió la va aprendre d'un professional del carrer de l'Esperança. El 1967, després de llicenciar-se del servei militar, va demanar feina al director del zoo, Antoni Jonch. “Em va dir que li dibuixés un cap de cigonya i em va fitxar per a l'equip de retolació”, recorda. En aquell moment va començar una relació amb el zoo que mai ha abandonat. Filella, durant 18 anys, treballava al matí al museu de zoologia i a la tarda al parc zoològic. Al final va optar per quedar-se al zoo.

“El 1977 vam crear una sala didàctica i vaig començar a preparar els esquelets dels animals que morien perquè es poguessin estudiar”, rememora. Va ser llavors quan es va crear una comissió per estudiar cetacis. “Vam demanar a la Guàrdia Civil que, si detectaven algun animal encallat a les costes, ens avisessin perquè poguéssim aprofitar-ne els ossos”. El 1979, un vaixell va envestir a Gibraltar una balena de 12 metres. La seva tripulació no es va adonar que arrossegaven l'animal fins que van arribar a Barcelona. Filella i un equip de persones van desmuntar l'esquelet, que va estar un temps al zoo i posteriorment es va destinar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquella carnisseria no va ser més que un assaig.

El matí del 12 de maig del 1983 es va albirar un enorme exemplar de balena en una platja del Prat de Llobregat. Feia uns quants dies que era morta, però encara se'n podia conservar l'esquelet. Filella i un equip del zoo es van traslladar a la zona. Era un animal de 21 tones. “Vam contractar carnissers que van començar a desossar la balena”, recorda. Es va haver d'adequar el camí perquè els camions poguessin accedir a la platja. El cadàver va patir diversos contratemps, presenciats per centenars de famílies que van anar, encuriosides, fins a la zona, però al final va arribar al zoo. “Els ossos s'havien de netejar, per la qual cosa els vam submergir durant un any i mig al fossat dels lleons. Ningú sabia que allà s'estava descomponent la balena del Prat”, somriu. Després de mesos de maceració, diversos operaris amb un bufador van escalfar els ossos fins a treure'ls tot el greix. El 1985 s'hi va instal·lar una estructura, es van construir dues vèrtebres artificials que havien resultat danyades i es va col·locar el cadàver de la balena, que pesava 4.600 quilos, sobre un parterre.

Des de llavors han estat moltes les intervencions sobre els ossos de la balena a la qual mai se li va posar nom. Fins i tot es va recobrir amb una fibra de vidre i es van col·locar elements metàl·lics. “Sabíem que tenia un final”, lamenta Filella. Cerón puntualitza: “Si tocaves els ossos, es descomponien com sorra”.

Els ulls del taxidermista, de 74 anys, han vist com arribaven i marxaven símbols del Zoo de Barcelona com l'orca Ulisses, el Floquet de Neu i ara l'esquelet que tant li va costar recompondre. Les restes de la balena sense nom són ara en un magatzem a l'espera que algú decideixi què fer-ne.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >