_
_
_
_
_

El corall vermell, entre l’explotació i la conservació

La Generalitat considera “incomprensible” que el Ministeri d'Agricultura concedeixi 12 llicències de pesca en aigües exteriors malgrat la moratòria

Corall vermell a les illes Medes.
Corall vermell a les illes Medes.Parc Natural Montgrí

El Ministeri d'Agricultura ha concedit 12 llicències per a la pesca de corall vermell (Corallium rubrum) entre el cap de Begur i Arenys de Mar, en aigües exteriors, de titularitat de l'Estat. Aquesta decisió, “incomprensible” segons la Generalitat, xoca amb la moratòria de 10 anys establerta el novembre del 2017 en aigües interiors, de competència autonòmica, entre el cap de Begur i França, per preservar una espècie que, segons els científics, està en perill d'extinció. En els últims 20 anys se n'han confiscat 340 quilos extrets il·legalment.

Más información
Els corallers reclamen un pla que eviti la moratòria durant 10 anys
La Generalitat estudia prohibir temporalment la pesca de corall
Catalunya prohibirà extreure corall vermell durant 10 anys a partir del 2018

Les noves llicències han generat “incredulitat” en la Direcció General de Pesca de la Generalitat. El seu director, Sergi Tudela, comptava que la moratòria d'extracció del corall s'aplicaria també en les aigües de competència estatal perquè el Govern central va rebre amb interès fa un any un estudi que determinava que el 90% d'aquesta cobejada espècie del litoral català estava en “estat crític de conservació” i que la seva recuperació només era possible si se n'interrompia l'extracció. A més, recorda que la disposició addicional segona del Reial decret 629/2013, de 2 d'agost, estableix que “s'hauran de respectar en aigües exteriors les vedes decretades per les comunitats autònomes respectives a les seves aigües interiors”. Aquest diari no ha aconseguit recollir l'opinió del Ministeri d'Agricultura sobre aquest assumpte.

Segons la convocatòria del procés d'autorització d'extracció i venda de corall vermell, publicada pel BOE el 16 de novembre, la veda es respecta "en aigües exteriors limítrofes amb les aigües interiors de Catalunya", però només des del cap de Begur fins a la frontera amb França, de manera que es permet la pesca des del cap de Begur cap al sud. La Generalitat considera que les zones més afectades per l'autorització seran Tossa de Mar, Lloret de Mar, la costa de Begur i les illes Formigues.

Tudela no entén la interpretació de la legislació que ha fet el Ministeri d'Agricultura i què entén per “limítrof”, ja que les aigües sud de Girona també són adjacents a les interiors, protegides. “Les del cap de Begur a Arenys també són limítrofes. Per què només mantenen la protecció al nord?”, es pregunta.

A finals de desembre, quan es va assabentar de les intencions del Ministeri, Tudela va enviar una carta “amb un informe que argumentava per què seria un error irreparable per a la gestió responsable del recurs”, però assegura que no ha obtingut resposta. El director creu que, “en lloc de valorar l'estat d'aquesta espècie, han fet una interpretació arbitrària” i apunta que la decisió ministerial és “absurda” perquè la pesca es concentrarà en una zona on el corall és marginal.

Per la seva banda, els corallers valoren positivament la decisió del Ministeri perquè els permet seguir extraient coral i consideren “erroni” el criteri de la Generalitat, que argumenten que es basa en un estudi “antic i gens rigorós”. Però al mateix temps, aquest col·lectiu creu que la mesura serà perjudicial perquè s'explotarà sense descans una zona que, segons l'advocat de l'Associació Professional de Corallers, Guillem Bossacoma, en uns 10 o 12 anys pot quedar arrasada. Des de l'Associació defensen el bon estat de les colònies de corall a la Costa Brava i s'ofereixen a la Generalitat per col·laborar en un pla de gestió que permeti obrir i tancar zones en funció de les necessitats d'aquest animal. Asseguren que el problema són els furtius.

En l'actualitat el corall, que pot viure més de 100 anys i creix entre 3 i 5 mm anuals, es ven a uns 300 euros les branques petites i a uns 2.000 les de 12-14 mm de base. Les seves destinacions: Torre del Greco (Itàlia), la Xina i l'Índia.

La Comissió General de Pesca del Mediterrani de la FAO, organisme que depèn de les Nacions Unides, va intervenir l'any passat per primera vegada en la gestió del corall a la conca mediterrània i a l'octubre va determinar que a les zones on es pugui verificar que s'està extraient més d'un 25% per sota de la mida legal –7 mm de base–, com seria el cas de Catalunya, “l'Estat té l'obligació de tancar de manera preventiva la zona perquè es recuperi”, apunta Tudela. En aquest sentit, destaca que la decisió del Ministeri “no només va en contra de la gestió que en fa la Generalitat, sinó també de la que en fa la comunitat internacional”. Una complicació afegida derivada d'aquesta descoordinació serà que “dificultarà enormement el treball relacionat amb el control, la vigilància i la inspecció a la zona de la moratòria”, afirma.

La decisió de concedir llicències per a l'extracció d'aquesta espècie, que en un 90% acaba convertida en una preuada joia, ha generat malestar al territori. Científics i conservacionistes entenen que “no és una decisió de gestió correcta”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_