_
_
_
_
_

Entitats pel bilingüisme porten la immersió catalana al Parlament Europeu

L'Assemblea per una Escola Bilingüe denuncia la discriminació dels castellanoparlants per la política lingüística de la Generalitat

Jessica Mouzo
Una classe de l'escola Ramon y Cajal de Terrassa.
Una classe de l'escola Ramon y Cajal de Terrassa.cristóbal castro

Dues entitats favorables al bilingüisme a Catalunya porten, aquest dimarts, el sistema d'immersió lingüística al Parlament Europeu. L'Assemblea per a una Escola Bilingüe i Impulso Ciudadano, dues organitzacions situades en l'òrbita de Ciutadans, denunciaran davant la Comissió de Peticions de l'Eurocambra la discriminació que, en la seva opinió, pateixen els castellanoparlants a Catalunya per la política lingüística de la Generalitat. “Volem atreure el focus per la vulneració de drets de la societat no nacionalista, que està ignorada”, alerten.

En plena voràgine pel desafiament independentista, les dues entitats van presentar al setembre tres queixes davant del Parlament Europeu per la política lingüística de la Generalitat i van sol·licitar una audiència amb els eurodiputats per explicar el “desemparament” que, en la seva opinió, pateixen algunes famílies. La Comissió de Peticions els rep aquest dimarts.

La presidenta de l'Assemblea per a una Escola Bilingüe (AEB), Ana Losada, denuncia que el sistema català “discrimina els alumnes castellanoparlants amb necessitats educatives especials” perquè, encara que reben ajuda pedagògica, “tant aquest suport com les classes que comparteixen amb la resta dels alumnes són en català” i no avancen en l'aprenentatge. Losada diu que els alumnes que “procedeixen de la resta d'Espanya” també pateixen discriminació perquè, encara que els primers anys estan exempts de l'assignatura de català, “veuen perjudicat el seu desenvolupament” perquè gairebé totes les matèries s'imparteixen en aquesta llengua.

A Catalunya, la llengua vehicular en l'ensenyament és el català, excepte l'assignatura de Llengua Castellana (dues hores a la setmana a primària, tres a secundària i dues a batxillerat). Algunes famílies, no obstant això, van recórrer als tribunals per exigir més hores en castellà i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar diverses sentències en les quals obligava els centres a impartir, almenys, 25% de les classes en castellà. “La Generalitat ha incomplert aquestes sentències i el Govern no fa res perquè compleixin la llei”, protesta Losada.

La llengua dels rètols dels comerços

L'associació Impulso Ciudadano també denuncia la imposició del català en els rètols comercials. “S'utilitza la llengua catalana com a eina ideològica a través de la política repressiva contra el comerç que retola en castellà”, diu l'entitat. La normativa catalana exposa l'obligació de retolar “almenys” en català, sense perjudici que es faci també en castellà o altres llengües.

“Exposarem la discriminació dels consumidors i comerciants castellanoparlants. Volem subratllar que els inspectors de consum són inspectors de la llengua i persegueixen, investiguen i multen els qui tenen rètols en castellà”, lamenta Carlos Silva, portaveu de l'entitat.

Losada assegura que rep diàriament moltes queixes de famílies castellanoparlants, però, abans de denunciar, “els pares es fan enrere perquè tenen por d'enfrontar-se a la comunitat educativa, que avala en bloc la immersió”. Precisament, un professor de Barcelona que va ser expedientat per uns presumptes comentaris discriminatoris va denunciar “assetjament” per no compartir les idees independentistes. El docent, Francisco Oya, és president de l'Associació de Professors pel Bilingüisme i es presentarà a les properes eleccions sindicals a l'escola catalana per la candidatura conjunta dels sindicats CSIF i AMES.

Malgrat que els successius Governs catalans han apel·lat al sistema d'immersió com un element de “cohesió social”, l'AEB assegura que hi ha una “raó doctrinària” perquè el català sigui vehicular i rebutja que hi hagi un aval social al sistema d'immersió. “Tres de cada quatre catalans es mostren favorables al fet que l'ensenyament a Catalunya sigui trilingüe”, explica l'AEB, en al·lusió a una enquesta realitzada per Societat Civil Catalana. L'AEB sosté que l'abandonament escolar és més elevat en els castellanoparlants i, en contra de l'argument que la immersió afavoreix la cohesió social, Losada apunta que el fracàs escolar entre els alumnes d'origen estranger és més elevat que en altres comunitats.

L'AEB demanarà que s'obri una investigació i que els eurodiputats “comprovin” in situ els fets que denuncien.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_