Selecciona Edició
Connecta’t

Es busca president provisional

Els independentistes intenten encaixar Puigdemont amb la configuració d’un govern efectiu

Carles Puigdemont, en una reunió amb diputats de Junts per Catalunya a Berlín
Carles Puigdemont, en una reunió amb diputats de Junts per Catalunya a Berlín

Junts per Catalunya (JxCat) viu en un doble llenguatge permanent des del 21-D. Després de la seva victòria dins de l’independentisme, la formació defensa la legitimitat de Carles Puigdemont per presidir la Generalitat. Però, davant la impossibilitat d’investir-lo, sap que ha d’escollir un altre diputat que permeti un Govern efectiu. Tots dos conceptes són difícils d’encaixar. I a un mes perquè es convoquin les eleccions automàticament, les veus que demanen triar ja un president “provisional” sonen amb més força.

La paraula provisional no és gratuïta. La diputada Elsa Artadi ho va deixar clar fa unes setmanes, abans que la justícia frustrés el segon intent d’investir Jordi Sànchez . “Serà un president provisional fins que puguem investir Puigdemont”, va dir. Fins aquell moment, l’aposta passa per un majordom (o majordoma) que gestioni el Palau de la Generalitat.

JxCat treballa en la reforma legal per permetre una investidura telemàtica. El pla requereix una tramitació parlamentària, canvis al reglament de la Cambra i que la justícia alemanya falli a favor dels interessos de l’expresident. Però mentrestant, la formació busca un president entre les seves files.

Puigdemont tindrà l’última paraula. Va ser ell qui va confeccionar la llista en la qual un terç de diputats és del PDeCAT. La relació entre el partit i el grup parlamentari no és plàcida. Els independents, molts d’ells partidaris de seguir amb la línia dura de confrontació, també dificulten un acord intern. Fonts del PDeCAT i d’Esquerra insisteixen que la decisió final té un punt d’imprevisibilitat. “Puigdemont és molt influenciable per la conjuntura”, assegura un alt càrrec del PDeCAT.

Quatre mesos d’espera han donat per a moltes travesses. Artadi (1976) va ser una de les primeres candidates, però ella s’ha encarregat de refredar aquesta possibilitat. Aquesta economista doctorada a Harvard va ser la coordinadora del Govern de Puigdemont. Va arribar a la Generalitat de la mà de l’exconseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, fa sis anys.

Aquesta manca d’experiència a l’arena política és un dels seus punts febles, juntament amb els anticossos que genera dins del PDeCAT, partit que va abandonar just abans del 21-D. La CUP, per la seva banda, hi veu una neoliberal de manual. A més de la seva preparació, la seva altra gran basa és la seva fidelitat cap al seu excap.

Marc Solsona i Marta Madrenas

El candidat del PDeCAT és Marc Solsona (1976), que al seu torn provoca recels entre els més puigdemonistes. L’alcalde de Mollerussa (14.000 habitants) va ser diputat al Congrés entre el 2011 i el 2015. Una altra alcaldessa, la de Girona, també tindria opcions: Marta Madrenas (1967). Però Madrenas es podria enfrontar a un procés judicial després que la Delegació del Govern a Catalunya anunciés que la portaria a la Fiscalia pels suposats danys en edificis públics després d’una manifestació.

La necessitat dels vots de la CUP també va fer que es plantegés un perfil més independentista. Aquí s’inscriu Quim Torra (1962), exdirector del Born Centre Cultural i amb línia directa amb les entitats secessionistes. Altres noms que casarien amb aquest perfil, tot i que amb menys rellevància pública, són els diputats Laura Borràs (1970, exdirectora de la Institució dels Lletres Catalanes) o el periodista Francesc de Dalmases (1970), que es deuen directament a Puigdemont.

Els expresidents Mas i Puigdemont es van reunir fa dues setmanes a Berlín i, segons El Confidencial, es va posar sobre la taula un altre nom: el de l’exdelegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell (1951). Des de l’oficina de Mas van negar que ell estigués promovent qualsevol nom. Des del PDeCAT diverses fonts accepten que l’exconseller de Cultura és vist com una possibilitat, una aposta que qualifiquen “d’ordre”. Però caldria una operació complicada: sis diputats haurien de renunciar al seu escó perquè Mascarell fos diputat. El puigdemonisme, per la seva banda, veu Mascarell com un home amb perfil i ambicions pròpies, lluny del president provisional que reivindiquen.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >