Selecciona Edició
Connecta’t

El ‘boom’ del lloguer posa en alerta les universitats

Els centres admeten estar “preocupats” per l’oferta insuficient i les queixes de professors estrangers

Un immoble en lloguer a Barcelona.
Un immoble en lloguer a Barcelona.

L’escalada de preus que pateixen els lloguers a Barcelona ha posat en alerta el sector universitari, també colpejat pels espetecs d’aquest fenomen. Els docents i els estudiants que arriben a la ciutat per passar una temporada es troben amb preus elevats o, a vegades, amb una oferta nul·la d’habitatges que s’adapti a les seves necessitats. Les universitats admeten estar “preocupades” per aquesta situació i busquen alternatives per ampliar les possibilitats d’accés a un habitatge, com una borsa d’habitacions en cases particulars a preus assequibles. Alguns professors visitants han traslladat queixes, fins i tot a les universitats, per la manca d’una oferta a la ciutat que s’adeqüi a les seves necessitats.

A finals del 2017, el lloguer mitjà a la capital catalana era de 877 euros, gairebé un 10% més que el 2016. La Cambra de la Propietat Urbana va alertar en el seu informe anual que els preus no han parat de pujar des del 2013 i superen els del pic del 2008 (813 euros). Són, doncs, quatre anys de pujades consecutives. “Ens consta que hi ha gent que té dificultats. Falten places de residències i ens consta que hi ha estudiants que s’adrecen als tutors queixant-se per la manca de borsa de lloguer. Ens consta que és un problema i ens preocupa molt perquè no veiem senyals que això faci marxa enrere”, admet Ernest Pons, cap de gabinet del rectorat de la Universitat de Barcelona (UB).

Amb més de 47.000 estudiants matriculats, la UB disposa de 3.300 convenis amb universitats i institucions estrangeres que permeten la mobilitat de 1.300 dels seus alumnes a altres centres de fora d’Espanya i l’acolliment de 1.700 estudiants estrangers. Sense comptar els estudiants que arriben a la UB d’altres parts de Catalunya o d’Espanya, la universitat acull 11.200 alumnes i 250 docents d’origen estranger. “Si això segueix així tindrem un problema seriós perquè no hi ha oferta per a estudiants, ni tan sols per a professors visitants, que ens han traslladat queixes d’una oferta poc adequada”, afirma Pons, que anima a ampliar el parc d’habitatges en lloguer de la ciutat.

Les universitats insisteixen que el parc d’habitatges disponible és “insuficient” per acollir el volum d’estudiants i professors que arriben per viure una temporada a Barcelona. “Ens preocupa però tampoc llancem cap alerta. Ens preocupa perquè l’activitat internacional va creixent i el que ens ha arribat és que la demanda augmenta i el parc disponible és limitat i els preus no són baixos”, apunta Màrius Martínez, vicerector de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquesta institució, que té un gran campus universitari a Cerdanyola del Vallès, disposa d’una vila universitària per acollir 1.200 persones, però Martínez admet que el parc d’habitatges de què disposa la UAB està “desbordat”.

Borsa d’habitacions en domicilis particulars

Per resoldre les dificultats per trobar habitatge, la Secretaria d’Universitats de la Generalitat ha impulsat noves iniciatives per ampliar l’oferta d’habitacions i pisos de lloguer. Juntament amb el Barcelona Centre Universitari (BCU), una institució creada per les universitats de Barcelona per atendre l’arribada d’alumnes estrangers, la Generalitat ha engegat una nova borsa d’allotjament d’habitacions en cases particulars a la qual poden accedir alumnes, professors i investigadors.

“Fa dos anys vam detectar aquest problema, que hi ha molta demanda i no hi ha tanta oferta, així que treballem una alternativa en què copiem el model anglosaxó: estar-se a casa d’una família”, explica Montse Serret, responsable del BCU. Es tracta de llogar habitacions, a un preu d’entre 275 i 500 euros, a cases particulars on hi ha estades lliures. “Resolem l’allotjament dels estudiants i també ajudem la gent gran, que té companyia i un ingrés extra al mes”, afegeix la directora del BCU.

Serret comparteix la “preocupació” de les universitats. “L’any passat vam atendre 500 científics que venien només per cinc mesos i les residències prioritzen als que s’hi estan tot el curs. Per a mi sí que és una preocupació perquè cal buscar solucions”, admet la responsable del BCU. La institució, que també ofereix assessorament als propietaris i servei de traducció als estudiants perquè sàpiguen què estan signant, aposta també per desenvolupar aquest programa i totes les iniciatives del BCU a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i més enllà. “Fins a Vic, on també hi ha universitat i centres d’investigació. La idea és oferir aquesta oportunitat a tot el territori”, apunta Serret.

ELS ERASMUS DEFUGEN EL PROCÉS

La convulsió social que es va generar a Catalunya la tardor passada arran del procés independentista no ha alterat l’atracció d’estudiants estrangers per part de les universitats catalanes. Els centres públics coincideixen que, en general, l’arribada d’alumnes de fora d’Espanya no s’ha vist afectada pels esdeveniments dels últims mesos, encara que van rebre consultes d’algunes universitats estrangeres amb les quals tenen conveni per informar-se sobre què estava passant.

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques va enviar a l’octubre, de forma preventiva, un comunicat en què feia una crida a la tranquil·litat i recordava que l’activitat universitària no s’havia vist afectada i els centres tampoc havien pres cap mesura excepcional.

Només la Universitat de Lleida ha confirmat dues situacions en què sí que ha impactat la situació política. “Durant el juliol del 2017 vam tenir una afectació del ritme habitual de matriculacions, especialment de la resta d’Espanya, que finalment es van matricular passat l’estiu. I hi va haver afectació de matrícula en un centre adscrit que té la universitat a Barcelona. Aquí finalment va descendir la matrícula”, explica un portaveu.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ