_
_
_
_
_

Un col·lectiu de refugiats ocupa l’antiga Massana

Un grup es queda de manera indefinida a l'immoble municipal per protestar contra el racisme

Josep Catà
Ocupació a les instal·lacions de l'antiga Massana.
Ocupació a les instal·lacions de l'antiga Massana.Carles Ribas

Un grup de persones migrants i refugiades a Barcelona va decidir aquest dissabte ocupar "de manera indefinida" l'antiga seu de l'escola d'art Massana, al recinte històric de l'hospital de Santa Creu, a la plaça de la Gardunya, al barri del Raval. Unes poques desenes de migrants es van tancar a última hora de la tarda en una part de les instal·lacions d'aquest immoble, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, en protesta contra el "racisme institucional" que asseguren que pateixen. L'acció pretén repetir-se en altres barris de la ciutat i altres ciutats d'Espanya, segons va avançar la cadena de televisió local betevé.

L'ocupació del recinte es va decidir en una assemblea celebrada per aquest col·lectiu la tarda d'ahir. Fonts del Consistori van explicar que el grup tenia el permís de l'Ajuntament per usar aquestes instal·lacions per celebrar l'assemblea allà en cas de pluja. El col·lectiu va decidir finalment tancar-se a l'antiga Massana, i el districte va obrir llavors un diàleg per conèixer l'abast de les protestes. La possibilitat del desallotjament, ara com ara, no està sobre la taula, segons van assegurar les mateixes fonts.

El grup de migrants, als quals ara se sumen els refugiats que han arribat a la ciutat procedents de les zones de conflicte, aclareix que no tenir papers implica no tenir els mateixos drets en sanitat, en educació superior, en matèria d'habitatge o de mobilitat per viatjar als seus països d'origen. Per tot això, el col·lectiu demana la derogació de la Llei d'Estrangeria.

La nota de l'assemblea també detalla que la norma exigeix un mínim de tres anys de residència a Espanya i un contracte laboral d'un any que difícilment es pot aconseguir sense els documents en regla. El grup de migrants també lamenta que els requisits per aconseguir la nacionalitat són molt exigents: cal esperar 10 anys, superar un examen i esperar durant el procediment de sol·licitud "moltes vegades sense informació sobre l'estat dels expedients.

Aquest col·lectiu pren el relleu de les protestes de 2001 i 2005, durant les quals les persones migrants es van tancar en diferents esglésies, entre elles la del Pi, al barri Gòtic de Barcelona. A diferència d'aquestes protestes, la d'ahir va acabar amb l'ocupació d'"un edifici laic, ampli i segur encara que deteriorat", va informar el grup de migrants i refugiades a Twitter.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_